Casos amb noms i cognoms

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari EL PAIS el 19 de maig de 2008:

Les denúncies de suposats abusos urbanístics es conten per centenars. Aquest és el relat que fan de la seua situació alguns afectats.

VIEL I LIEVE DE CLIPPEL. Pagar 700.000 euros

Des de fa 22 anys viuen en una casa de camp d’uns 900 metres quadrats sobre el tossal, en l’alt de les palmeres en la zona coneguda com la Coma del Pou de Benissa. Van adquirir 30.000 metres quadrats, i des de fa dos anys una promotora va presentar un projecte per a urbanitzar la zona i construir 104 xalets. “Ens agafen més de la meitat del terreny per a posar cases i ens obliguen a participar en les despeses”, afirma la parella d’origen belga, Van Viel i Lieve de Clippel. En el seu terreny està previst que s’alcen 17 cases, “només em deixen la terrassa, i damunt ens demanen 700.000 euros per les despeses d’urbanització de la zona”. Fa dos anys que no hi ha cap avanç en el projecte però temen que de nou torne a ressorgir, “esperem que ens deixen tranquils i puguem continuar gaudint d’aquesta vista”, ja que des de la seua casa es contempla el Penyal d’Ifach. “No està gens clar, esperem que es modifique la llei i es protegisquen els drets dels propietaris”, conclou.

SONIA I WILLIAM GALE. Jubilació de malson

Una altra parella d’afectats són els britànics Gale, que fa huit anys van decidir jubilar-se i retirar-se a la càlida costa mediterrània. Van vendre totes les seues pertinences -tenien un bar- i amb els guanys es van comprar en 2001 una parcel·la d’uns 2.300 metres quadrats, que incloïa un adossat de 90 metres, jardí i piscina, a Benissa (Alacant). William i Sonia Gale van trobar el seu racó ideal al Racó de Galeno. Però en 2002 una promotora va presentar a l’Ajuntament un PAI (Programa d’Actuació Integrada) sobre una superfície de 250.000 metres quadrats per a edificar adossats. Ara han començat les obres, viuen rodejats de sorolls i excavadores. Davant aquest panorama, segons els seus advocats, s’han anat abans al Regne Unit de vacances. Els van notificar que la seua parcel·la estava afectada pel PAI i que havien de pagar 42.500 euros en concepte de despeses d’urbanització i perdre uns 800 metres quadrats de terreny perquè es farà un vial. El cas està ara al Tribunal Suprem a l’espera d’una resolució. “L’Administració els ha donat l’esquena, estan desesperats per la lentitud de la justícia”, admet un dels seus advocats, “a aquest pas la sentència la veuran els seus néts”.

JOSÉ MARÍA DÍAZ. Progrés amb garanties

En la urbanització El Aljibe, al vessant est del Maigmó, més d’un centenar de propietaris no dormen. Van comprar fa dècades unes parcel·les d’entre 5.000 i 7.000 metres quadrats, allí tenen les seues cases amb piscina i jardí, però els amenaça un PAI que projecta 1.290 habitatges amb la corresponent urbanització del sòl. A cada propietari l’agent urbanitzador li exigirà “molts diners”, admet José María Díaz, un dels veïns afectats, que començarà a pagar per metres. Una delegació veïnal va exposar a Brussel·les el seu cas davant el Comitè de Peticions el passat abril. Se senten indefensos per aquest pla parcial, rebaixat però no paralitzat pel nou equip de govern. Els afectats valoren la LUV vigent. “La nova llei és cosina germana de l’anterior. L’inconvenient és que deixa moltes portes obertes i buits que promotors, batles i agents urbanitzadors poden aprofitar en qualsevol moment”, sosté Díaz. Els afectats aplaudeixen si es torna a modificar la legislació urbanística valenciana per a defensar els seus interessos, “no estem en contra del progrés i de la urbanització, però cal veure com i a quin preu” conclou aquest veí.

JOSÉ CRESPO. Sentir-se als llimbs

El cas de José Crespo és conegut. El seu periple va començar amb la LRAU encara en vigor. Jurista des de fa 20 anys, va comprar una casa al poble de San Juan (Alacant), en 1999. “Vaig veure una casa amb jardí que em va agradar i abans de comprar-la vaig comprovar que la seua situació era legal, i la vaig comprar”. Dos anys després, Crespo va començar a escoltar remors sobre expropiacions a la zona, però ningú li va notificar res. “Vaig investigar i vaig saber que una empresa havia presentat un projecte per a urbanitzar dos milions de metres quadrats on està ma casa”. Com contava a la fi de 2005, Crespo va comptabilitzar nou projectes diferents. Alguns d’aquests PAI semblaven respectar l’habitatge, uns altres la destruïen sota una rotonda i uns altres es quedaven amb mig jardí. Segons Crespo, el projecte no tenia plec de condicions, ni s’havia publicat al Diari Oficial de la Unió Europea “ni respectava les obligacions de transparència i competència”.

En 2003, amb un canvi de govern municipal, la situació va canviar i els PAI es van parar. Quatre anys després, amb la LUV en vigor, ha sigut el mateix ajuntament de San Juan el que tramita un nou Pla General, on es proposa la reclassificació de dos milions de metres quadrats de sòl en la zona coneguda com a Fabraquer. Els tràmits són legals, però Crespo replica: “Jo, almenys, em senc de nou als llimbs”, assegura.

Enllaç d’interés
Notícia original