Del camp tradicional al 2.0

“El camp del País Valencià ha perdut en els últims quinze anys 42.290 titulars d’explotacions agràries (-28%). I un 17% de la superfície”. Són dos de les dades que recentment posava sobre la taula l’organització la Unió de Llauradors per a fer una crida als diputats de les Corts Valencianes sobre “l’alarmant” situació que arrossega el sector agrari autonòmic i provincial, de cara a la redacció de la futura Llei d’Estructures Agràries.

Un escenari que, segons el parer del secretari general de la Unió, Ramón Mampel, és una conseqüència directa de la pèrdua de rendibilitat a causa de les baixes tarifes en origen que perceben els agricultors per les seues fruites i verdures, i que contrasten amb els “elevats preus que es troben els consumidors a l’hora de comprar eixos mateixos productes en punts de venda”. Una circumstància que no ajuda al relleu generacional que necessita el sector, que ha anat veient com a poc a poc envellia la població agrària.

Ja al juny, la Unió va denunciar que els preus de la fruita d’estiu s’havien desplomat un 45% al camp a l’inici de la campanya, mentre que “el cost per als usuaris s’havia encarit un 300% en supermercats, hipermercats o en el comerç online”. Una denúncia sobre els baixos preus en origen que feia la Unió, però, que, igualment, realitza una altra organització agrària com Asaja-Alacant, que presideix Eladio Aniorte.

Mampel demanava als diputats autonòmics “reaccionar” per a revertir la situació i poder modernitzar i professionalitzar el sector. Però mentre es posen les bases de la futura normativa, els que han començat a reaccionar per a garantir la supervivència de l’agricultura són els propis productors autonòmics i provincials. I amb diferents projectes que passen per cercar noves varietats o productes, apostar pel cultiu ecològic o innovar en el mercat, donant, fins i tot, el bot al canal de l’e-commerce, però sense abandonar l’essència del producte tradicional.

“Reinventar-se”

El camp alacantí ha perdut en nou anys -de 2007 a 2016, últimes dades disponibles- 5.211 explotacions agràries i un 32% de superfície. Ha passat de tindre 152.898 hectàrees conreades a 103.472. Dades que, igualment, no conviden a l’optimisme i que impulsen als productors a cercar noves eixides, “reinventar-se per a no desaparèixer”, segons assenyalava Alberto Travé, que fa quasi un any va engegar al costat de diversos socis la plataforma “Amb gust” de venda online de fruites i hortalisses.

Els productors cerquen “diferenciar-se en el mercat i fer marca”, subratllava Ramón Miralles, de la Vaqueria del Camp d’Elx. Una empresa familiar, Ganados Miralles CB, que té una trajectòria de més de 50 anys i que de l’elaboració tradicional del formatge, va donar un bot fa deu anys i també va començar a comercialitzar llet fresca pasteuritzada en màquines expenedores, fonamentalment en tenda. Primer en la d’Elx (La Vaqueria del Camp d’Elx) que ara regenta una altra persona sota la fórmula de franquícia, explicava Ramón Miralles. I fa dos anys, en la d’Alacant (La Vaqueria del Camp).

Un altre pas de futur va ser el que també ha donat Uvas Cabrera, de Benissa. Una empresa agrícola familiar que hui està regentada per la quarta i cinquena generació i que fa només dos anys va decidir completar la seua activitat principal: la producció i comercialització de raïm fresc per a fruita de taula a majoristes, amb l’elaboració de vi moscatell. Uvas Cabrera està en el mercat des de 1895. La va fundar el besavi de Ximo Cabrera i ara ell i el seu fill Daniel representen la quarta i cinquena generació. La seua empresa podria ser una de les excepcions en el sector, marcat en els últims anys per la pèrdua de superfície conreada. Un abandó de la terra motivat no només per la falta de rendibilitat, els baixos preus i els alts costos de producció, sinó també per l’envelliment de la població agrària. De fet, Daniel Cabrera, de 28 anys, es trobaria dins d’eixe xicotet grup de 4.474 titulars d’explotacions agrícoles valencians que tenen menys de 40 anys. El 61% dels productors (65.592) són majors de 60, segons les dades de la Unió de Llauradors.

L’empresa de la família Cabrera es dedica a la producció i la comercialització a majoristes de raïm fresc. El moscatell és la més coneguda i especialment, la varietat autòctona de la zona com és el Moscatell d’Alexandria. En l’època dels seus antecessors, també es dedicava una part important de la producció per a raïm de pansa. “Una tradició que s’ha anat perdent, però que volem rescatar en el futur. En els primers anys del segle XX l’economia de la zona es basava en les panses. I aquestes s’embarcaven des de Dénia i s’exportaven a països del nord, sobretot a Anglaterra”, conta Ximo Cabrera.

Ara, el gruix és la producció de raïm, uns 300.000 quilos a l’any. “Habitualment treballen tres persones en l’empresa, però en campanya n’estem entre 20 i 25”, afegia Cabrera. Precisament, en aquests moments, es troben en una època de gran activitat. “Anem a comanda. El raïm es talla hui i per la nit ix (en camions preparats) per a estar l’endemà a la venda en diferents parts d’Espanya: Catalunya, Madrid, Logronyo, Pamplona, Santander o el País Basc. No es conserva abans del trasllat en cambres ni se li posen conservants”, subratlla l’agricultor.

Igual que La Vaqueria del Camp d’Elx té pàgina web per a donar-se a conèixer en la xarxa. No obstant açò, considera que la comercialització on line de la fruita “és més difícil que la del vi perquè és del dia”. No obstant açò, sí que pensa utilitzar més en el futur l’e-commerce per a la distribució dels brous. Una il·lusió que Ximo Cabrera tenia des de sempre i que va poder començar a materialitzar fa dos anys, “quan vam contractar una persona que, igualment, compartia la il·lusió per elaborar vi”. El seu objectiu inicial és produir 10.000 botelles de Uvas Cabrera. “Enguany, a l’agost ja n’hem esgotat la meitat”, afegeix Ximo. L’empresa encara no elabora el vi en les seues instal·lacions, porta el seu raïm a un celler de molta confiança, encara que en el futur “la idea és fer un xicotet celler, malgrat que és complicat, ja que l’elaboració del vi ens coincideix amb la temporada de comercialització del raïm de taula”. El 2016 van llançar el vi “Ximo Cabrera 2016” de Uvas Cabrera. Un brou blanc elaborat amb Moscatell d’Alexandria, el bressol del qual és la Marina Alta, amb càrrega aromàtica i ampli ventall fruiter. És un vi molt fresc i afruitat, segons la pàgina web de l’empresa.

Restaurants i canal gourmet

De moment, el comercialitzen a Alacant i sud de València. “Normalment, el servim a restaurants, en el canal gourmet i també estem començant amb alguns distribuïdors”, afegia Cabrera, qui assenyalava, així mateix, que poden ser compradors potencials les zones on ja és coneguda la nostra fruita fresca. Però, igualment, entén que internet “va a ser una gran eina. A més, estem en una zona de molt de turisme i qualsevol visitant que arribe i prove en els restaurants els nostres vins o els compre en tendes especialitzades, si els agrada, quan tornen al seu lloc d’origen poden adquirir-lo on line”. Així, aquest negoci d’àmplia tradició familiar i longeu en el mercat no només està innovant en relació a la seua activitat principal, sinó que veu en internet un potencial en difusió i vendes. “Crec que en el cas de vi, el comerç online serà una part important del negoci”, augura Cabrera.

Des d’Elx i Alacant, Ramón Miralles, encara que també té presència en xarxes socials, el seu fort és la tenda física, on ven els seus productes artesans com el formatge i altres gourmet. Els germans Miralles van decidir reforçar l’activitat tradicional de tota la vida amb una nova línia, introduint en la seua oferta la venda de llet fresca pasteuritzada.

Un producte que està en sintonia amb la demanda actual dels consumidors que aposten per productes artesans i naturals. Els Miralles van optar per donar una eixida -“una alternativa més”- al seu negoci central de la granja-vaqueria i la fabricació de formatges, per la qual cosa van començar a vendre llet fresca pasteuritzada, a través de màquines expenedores.

Va ser fa deu anys. Un moment en què ja no els compensava servir llet fresca a les grans indústries làctiques. “En aquell moment el producte va ser innovador, encara que des de llavors, ha tingut pujades i baixades de demanda”, explicava Miralles, qui no obstant açò, destaca que és una fórmula “en la qual eres tu mateix el que li traus la rendibilitat. És el client el que tracta directament amb el productor. La gent confia en tu, cerca els teus productes. I encara que és un sistema lent, s’acaba fent marca. Si no depens d’un intermediari, així tu tens els teus clients i cerques les teues rendibilitats”, postil·lava.

I dit i fet. Arran del projecte de la màquina expenedora de llet fresca pasteuritzada, van posar una tenda a Elx, que ara està en règim de franquícia, on també es venen els seus formatges i altres productes. “Al mateix temps que vas a comprar pernil o formatge, també compres un litre de llet fresca pasteuritzada per un euro”, explicava Ramón. A Alacant, fa dos anys van ampliar el concepte i la màquina expenedora de la llet pasteuritzada -que té una caducitat de cinc dies- està dins d’un bar de tapes on la gent pot menjar els productes que hi ha a l’establiment.

Ramón Miralles considera que aquesta “és una manera que la gent torne als productes originals”, per la qual cosa entén que la tradició no està renyida amb la renovació en un sector amb unes connotacions molt arrelades a la terra des de fa segles. No obstant açò, fer el pas innovador “costa, perquè has d’invertir en la fàbrica per a la llet, més una xicoteta formatgera”, apunta Miralles. Aquesta nova línia de negoci, tot i amb les seues pujades i baixadews de demanda, ha crescut un 20% en aquest temps.

No obstant açò, la llet fresca pasteuritzada no només es produeix per a vendre en aquestes màquines, també se subministra a gelateries i grans clients “la mateixa llet fresca pasteuritzada”, destaca Miralles, que juntament amb el seu germà Juan Antonio regenta l’empresa, de la qual és el centre nuclear la granja que tenen en la partida il·licitana de Daimés, on pasten unes 140 vaques, segons indica la seua pàgina web. En la granja treballen huit persones i en la tenda d’Alacant quatre persones. En la seua filosofia de promocionar els productes artesans i “originals” també participen en mercats especialitzats, on venen els seus formatges i la llet pasteuritzada amb una màquina portàtil.

Prop d’aquesta vaqueria, des d’Elx i Dolores es va llançar fa menys d’un any “Con gusto”, una plataforma de venda online de fruites i verdures “autòctones i de temporada: ja siguen melons, magrana mollar d’Elx, cireres o préssec de la Muntanya, peres, pomes o prunes; i també hortalisses de la Vega Baixa i el Vinalopó…”, explicava Alberto Travé. “En realitat, tenim un agricultor-proveïdor com a mínim per cada referència. I el més important, és que entre 15 i 20 famílies d’agricultors de la província estan participant del projecte”.

Fruita i hortalisses fresques online

La plataforma té una oficina, des d’on se centralitza i gestiona la recepció de les comandes online i un magatzem a Dolores, des d’on es distribueixen a tot el territori estatal. Són tres socis: el propi Travé, Juan Miguel Montaner, productor de meló, i l’informàtic Rubén Romero. Un treballador en el magatzem s’encarrega de confeccionar les comandes i tenen contractat el transport frigorífic per als trasllats.

Un dels seus primers clients ha sigut l’Elx CF, a qui serveixen fruita fresca que els futbolistes consumeixen durant els entrenaments, segons informa Travé. Però també subministren a diverses empreses del Parc Industrial d’Elx, “que fomenten la vida saludable entre els seus empleats i alguns dies solen fer una comanda de fruita. I arran de conèixer els nostres productes, fins i tot, molts treballadors fan la compra online per a les seues pròpies cases”, afegeix Alberto Travé.