Comunicat: Compromís Benissa s’oposarà a qualsevol accés a l’AP7 per a Calp que afecte el terme de Benissa

El portaveu de Compromís Benissa, Xavi Tro, ha estat present en la roda de premsa que hui ha fet la coalició valencianista a Calp per exigir de nou l’alliberament de l’AP7. Una lluita històrica de l’esquerra i el nacionalisme valencià que sembla donarà en breu els seus fruits. Estem absolutament farts i fartes de pagar per moure’ns pel nostre territori, en una autopista de peatge que esperem, ara, amb el govern del PSOE i tenint un ministre valencià, José Luis Ábalos, al front de Foment, complisca amb la seua paraula i la revertisca al domini públic per a evitar que les valencianes i els valencians estiguem condemnats a patir més contaminació als municipis amb un trànsit col·lapsat per els vehicles que no volen pagar peatge i circulen per la CN 332, condemnat també l’empresariat valencià que ha de pagar més per moure els productes i mercaderies que ven o que compra, condemnats a sentir-nos ciutadans de segona categoria veient el greuge amb altres territoris de l’estat espanyol amb bones autovies gratuïtes o rescatades ràpidament, en el cas de les autopistes de Madrid amb perdudes econòmiques. A més, ací, en la marina alta i la safor, doblement marginats perquè a més no tenim enllaç ferroviari amb València i un molt deficient amb Alacant pel que no acceptarem mai cap mesura que no siga la gratuïtat de l’AP7.

Per situar-nos, si fem una miqueta d’història I ens anem a principis de la dècada dels 70 quan es van establir dos trams d’autopistes de pagament, adjudicats a l’empresa Aumar. El tram entre Tarragona i València s’atorgà l’any 1971 per un període de 27 anys, és a dir, fins 1998. El tram entre València i Alacant, concedit l’any 1972 havia de mantenir-se de peatge fins 1999. Tanmateix, el 1981 el Govern espanyol decidí prorrogar un any i sis mesos el primer tram. El 1982 feu el mateix amb el València-Alacant, per un període de quatre anys i 10 mesos. El 1986, mitjançant un decret del govern socialista de Felipe González, l’Estat va procedir a unificar tots dos trams. La unificació s’aprofità, alhora, per ampliar la pròrroga dos anys i dos mesos més. Amb aquest seguit de pròrrogues, la concessió hauria d’haver finalitzat el 31 de desembre de 2006. No fou així, però. El 1997, a canvi de la construcció d’un nou enllaç de l’AP-7 amb Benidorm i Terra Mítica, el Govern popular de José Maria Aznar va autoritzar una tercera pròrroga per 13 anys més que caduca l’últim dia de l’any 2019 que esperem no renove el govern actual del PSOE de Pedro Sánchez ni que plantege cap formula que no siga la de la gratuïtat, sembla que hi han moltes divergències al respecte en aquest cas dins del mateix PSOE. En tot cas, si ho fa, ens tindrà enfront i continuarem lluitant per acabar amb aquesta injustícia.

En això, Compromís a la marina alta i arreu del país som una pinya, però hui en la roda de premsa s’ha plantejat una mesura addicional que res te a vore amb l’alliberament de l’AP7, una connexió directa a l’autopista per a Calp. Un accés que el col·lectiu valencianista benisser veu totalment innecessari ja que el municipi del Penyal té accés per Altea i per Benissa, que a més en el nostre cas millorarà en rapidesa i seguretat una vegada finalitze la variant de la CN 332, una carretera amb importants punts negres que també caldria corregir i eliminar, en aquest cas si que cal invertir diners públics. Però des de Compromís Benissa divergim en plantejar una connexió molt cara en el tema econòmic, gens ecològica en un territori fràgil i en un paisatge ja molt degradat per l’urbanisme salvatge que hem patit massa anys i que estem obligats a preservar al màxim per a les nostres generacions futures i també innecessària perquè xoca frontalment amb cuidar allò que busquen precisament aquells que ens visiten, un paisatge únic i encara preciós, motius pel que volem dir ben fort i ben alt que ens oposem totalment a dita connexió especialment si afecta al terme municipal de Benissa i a les fites del nostre territori propi.