Pepe Ribes: “Els pirates només s’emportarien el meu Casio

Pel seu interés reproduïm aquesta entrevista apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 13 d’octubre de 2008:

Quan el lector veja aquesta entrevista, Pepe Ribes estarà ja “camí de l’estiu”. El regatista de Benissa va partir el dissabte amb el Telefònica Azul per a competir en la seua tercera Volvo Ocean Race. Ahir va patir els seus primers problemes amb el vaixell. La seua frase més dita en la prèvia ha sigut sempre “el primer és acabar, després guanyar i finalment gaudir”.

-Ja sap que va a patir aquests nou mesos?

-Ja he gaudit i gaudisc molt en aquesta vida, ara toca que el vaixell no es trenque. El primer és acabar la regata i si no es trenca, tenim moltes opcions de guanyar. Jo gaudisc de moltes formes i ara a això li done menys importància.

-Vosté parla dels perills de la mar amb certa irreverència. Però s’enfronta a una cosa molt seriosa.

-Sí, però no passa res, ja ho he fet altres vegades, està controlat. Tinc una postura respectuosa, el que passa és que se que és que vaig a trobar-me i pot ser que ho passe mal o arribe a ser fatal. És el que té de bo aquesta regata, que tirar cap a endavant. Ací cal seguir. A la Copa Amèrica trenques alguna cosa i tornes a port, ací ho has de solucionar mentre competeixes. Ens preparem per a enfrontar-nos a les coses que ens puguen passar.

-La preparació d’aquesta edició ha sigut molt diferent a la de la passada amb el Movistar. Sembla que s’ho han agafat de forma més relaxada…

-L’altra vegada se’ns va dir que el vaixell arribava esquerdat i aquesta era la raó que molts van usar per a justificar l’enfonsament. Ara s’ha intentat que el vaixell no arribe tocat perquè el Azul ha fet gairebé 7.000 milles i no 30.000 com el Movistar. El rodatge està fet.

-Però s’enfronten a allò desconegut perquè han estat poc de temps entrenant.

-El dissabte serà (deia abans d’eixir) el primer dia de 23 dies que ens esperen fins a Ciutat del Cap. I el màxim que hem entrenat és de set dies, navegar a les Açores i tornar donant unes voltes per l’Atlàntic. Però no ha sigut vindre d’Austràlia a ací com vam fer amb l’altre en 2005.

-Veient el seu vaixell sembla més radical i lleuger que els dels rivals, sobretot el pal i la ferramenta

-Tots pesen igual. El tub del pal pesa més que els altres. En el pal tenim el disseny més avançat i més radical. Però hem navegat 12 mesos amb aquests apèndixs i no hi ha hagut problemes.

-Hi ha por que torne a ocórrer el que va succeir a l’Atlàntic Nord on van haver de rescatar-los quan el Movistar s’enfonsava

-Fem tant com podem per a guanyar la regata. Si anem amb el Tirant (el vaixell escola de la Generalitat) acabem la Volta al Món. Acabar, vam acabar amb bon menjar i molt de gasoil, però ací es tracta de guanyar una competició.

-Què li queda de l’experiència d’haver d’abandonar un vaixell quan es trobaven prop del final?

-Les ganes que no em tornen a rescatar. És el que em queda. Aquesta vegada vull competir en comptes d’estar tot el temps intentant arreglar el vaixell. Espere que aguante. D’aquell vaixell vam aprendre molt i fins a aquests ens ha dut.

-A la regata inshore van guanyar i eixen d’Alacant capdavanteres. Què els diu això?

-El del dia 4 no val per a res. No és que siga fàcil però el que va guanyar a Sanxenxo (Ericcson) va quedar l’últim al final de la passada regata.

-Per cert en aquesta Volvo no es pot queixar. Porta molt de temps a casa…

-Clar, aquesta Volvo està sent molt més familiar, cada cap de setmana me’n vaig a Benissa a casa dels meus pares a passar el dia al poble. Estic convençut que és més emotiva que les altres.

-Hi ha molta gent que el segueix…

-No cregues, no tinc club de fans, què et creus, què sóc futbolista?

-Ara que es parla de crisi, quina és la fórmula de Pepe Ribes que mai deixa de treballar? Vosté empalma unes regates amb unes altres…

-Jo crec que la gent amb ganes de treballar sempre té treball, per això crec que no em falta.

-Què té la Volvo?

-Aquests vaixells m’agraden molt. Per a qui ens agrada navegar són els millors, pots anar a qualsevol costat en qualsevol condició i ràpid.

-Si no hi haguera Volvo que és el que més li agradaria navegar.

-Buscaria una altra vegada una regata oceànica, que és en la que millor em trobe i en la que més gaudisc.

-En aquesta edició hi ha una etapa que va de Qingdao a Rio de Janeiro. No és un poc fort navegar 12.500 milles a tota pastilla?

-Sí, és un poc fort. El màxim que he estat han sigut 34 dies i crec que aquesta màniga durarà més. És heavy però t’ho has de plantejar així.

-És de les regates en què pensa què faig jo ací?

-No, a mi és la que més m’apeteix. Hi ha molt de vent portant i hi ha possibilitats d’anar molt de pressa, encara que cal passar l’equador per a després tornar a volar amb els alisis del sud. Aquesta és una de les meues favorites amb el pas del Cap de Forns. I navegar de popa per l’Índic surfejany és increïble. Si ens veieren els surfistes es quedarien sorpresos.

-I no veja com arribarà el vaixell a la capital brasilera. Quina olor… La pitjor tortura per a un enemic seria ficar a algú dins…

-No l’hi ho recomane a ningú. No sé qui serà el primer que vinga de fora que es fique allí, però pot ser un infern. Va a fer molta calor i tempestes quan arriben, el que encara farà més dura les condicions de salubritat del vaixell.

-Habitualment vosté era l’únic espanyol en els seus vaixells. En aquesta edició en el azul van fins a cinc. Se sentirà rar…

-Estic contentíssim que Iker, Xavi, Patán (Pablo Arrarte) i Calafat estiguen amb mi.

-Una altra de les frases que li he escoltat dir és que el pitjor moment ho pot ser quan menys t’ho esperes

-Amb aquests vaixells se’t complica la vida en segons. En mitja hora et passa de 15 a 35 nusos a l’Atlàntic i que fas… Són vaixells de molta potència i amb poca tripulació, pel que cal despertar a tots per a reaccionar. Cal estar molt atents.

-Quan s’ho deixa…

-No ho sé, quan deixen de cridar-me. Jo aguante. El proa del Puma té 54 anys i està ací. Però ell té sang índia… encara que jo valenciana i pot ser que siga el mateix.

-Què faria si no fóra regatista oceànic?

-Huy! Em veig fent un munt de coses en la indústria nàutica: en una drassana, com a capità de creuer… Hi ha un gran ventall d’opcions. Però fins que no m’apetisca fer-ho dubte que agafe una altra cosa. Mentre això m’apetisca és una droga i jo sóc drogoaddicte dels vaixells.

-L’última. En la Volvo hi ha un perill que afegir als vents, les balenes, els corrents, les ones i les tempestes: els pirates de l’Índic…

-És veritat. L’estret de Malacca és zona de pirates. Aprofiten la falta de vent i l’estretor per a abordar els vaixells amb els seus bots pneumàtics. Ací assalten als mercants i a tot el món. Però a nosaltres ens furtarien molt poques coses. A mi, el rellotge Casio i poc més.