Un sopar escàs de comensals

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari ABC el 26 d’octubre de 2008:

Vaja d’entrada el meu respecte, admiració i estima per Manuel Pérez Fenoll, a qui acostume a cridar “el meu alcald”», més que per una convicció d’índole política, pel fet epistemològic que ho és del meu poble (no l’hem “cremat”, veritat alcalde? Alguns encara creiem en el valor de la paraula donada). Allò que tants anaven esperant a Alacant per fi ha sobrevingut, però em tem que amb una gestació precipitada i un poc deslluïda. Si entrem en comparances tan impossibles com innòcues no hi ha dubte que Pérez Fenoll és l’Obama d’aquesta pugna, pel que forçosament Ripoll juga el gens ni miqueta suggestiu paper de McCain. Només que la correlació de forces d’aquest duel per la presidència del PP alacantí és inversament proporcional a la que les enquestes llancen sobre el triomfador en la carrera a la Casa Blanca.

Ningú amb una mínima noció política pot dubtar que el pas endavant del regidor benidormer pren l’impuls de la direcció regional del partit, que literalment se la juga. Per a acreditar-ho, ací està el sopar en un restaurant de Benissa -El Cantó-, en què Ricardo Costa, David Serra, el mateix Pérez Fenoll i l’inevitable César Augusto Asencio van posar el semàfor en verd. Valenta decisió la de dissenyar -tan pocs- la tercera via.