La plataforma ciutadana espera el vot unànime de tots els grups polítics i que el servei es pose a disposició de la ciutadania en la brevetat més gran possible.
El passat 11 de març de 2020 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la situació epidemiològica provocada per la malaltia COVID-19 com una pandèmia mundial. L’efecte directe relacionat amb esta va ser major en determinats grups com ara la gent afectada per la COVID-19 i les seues famílies, el personal sanitari, els professionals més exposats directament al virus en les seues tasques. En tots ells, l’experiència més directa amb la malaltia els converteix en grups més vulnerables des del punt de vista de l’impacte emocional.
Per a sostenir-ho, es van crear plans d’atenció psicològica urgent des de diverses administracions dirigits a tots eixos grups esmentats, una atenció molt necessària i que cal que continue activa. Pel que fa a la resta de la ciutadania, la gestió emocional d’esta situació va recaure en les seues pròpies mans, depenent completament dels recursos propis, emocionals, socials o econòmics.
Molta gent va parar de treballar, alguna no ha tornat a fer-ho i també hi ha qui ara treballa de manera encara més precària. Hi ha gent que ha perdut a familiars i amistats sense poder dir adéu i sabent que han mort a soles. Hi ha dones que han parit a les seues criatures a sense poder estar acompanyades com desitjaven. Hi ha gent que ha vist com es dilatava un diagnòstic per la saturació de la sanitat pública. També la gent més jove, infància i adolescència, s’ha vist molt afectada. Els canvis que han sofert en ple creixement vital i personal estan provocant moltes situacions d’angoixa entre esta població.
Són només uns exemples de les situacions per les quals ha passat molta gent durant l’any i dos mesos que portem de pandèmia. Si a açò afegim un futur encara incert, la salut emocional de la gent pot acabar molt malmesa. Segons les últimes informacions, les malalties mentals relacionades amb la depressió i l’ansietat han augmentat vertiginosament en la gent adulta, així com les temptatives de suïcidi, els problemes de la conducta alimentària i quadres depressius amb predomini d’irritabilitat entre la gent més jove.
Cal ser conscients de la saturació que pateix la sanitat pública i la resta d’institucions implicades i, considerant que l’Ajuntament de Benissa es troba en bona situació econòmica, creiem que cal fer un pas més avant i invertir per a millorar la vida de la nostra gent. Per tot això, Reiniciem Benissa proposa crear un servei gratuït municipal d’assistència psicològica coordinat amb la resta de serveis psicològics municipals per tal d’abordar una estratègia conjunta per fer front a les seqüeles de la pandèmia.
A més a més, Reiniciem Benissa presenta una segona proposta per instar a la Notaria de Callosa d’en Sarrià a dipositar els protocols notarials centenaris que custodie a l’Arxiu Històric Provincial d’Alacant, d’acord amb el que fixa la legislació vigent.
I és que els protocols notarials amb una antiguitat superior als cent anys, tenen caràcter preferentment històric i han de ser dipositats pel Notari Arxiver del Districte a l’Arxiu Històric Provincial per tal de possibilitar la seua consulta.
La notaria de Callosa, com a Notaria Arxivera del seu Partit Judicial, ha estat l’encarregada de custodiar els protocols notarials, entre ells els de Benissa. No obstant això, des d’esta notaria no s’han remés els protocols notarials superiors als cent anys a l’Arxiu Històric Provincial, d’acord amb el que marca la legislació, impossibilitant hui dia el seu estudi i investigació.
Comentaris a la notícia
Joan Josep Cardona Ivars
ELS PROTOCOLS NOTARIALS
Llegeixo la darrera noticia, que no puc deixar d'agrair i celebrar , i que és de capital importància per a tota persona que es dedique a la investigació. Es convenient valorar la riquesa que contenen els protocols notarials. Gracies al fons dels notaris de Benissa Pere Cabrera de Rafel (1669-1715) i Juan Pérez Clemente que exercí entre 1743- 1746 s´ha pogut obtenir informació d'aspectes tan capitals com el comerç de la neu, els convenis sobre el blat i la farina, les pastures, molins, tabac, denuncies i un sens fi de noticies que ens il•luminen del nostre passat. També existeixen algunes pàgines de Domingo Llibia (1451). Fora d'ells no posseïm cap altre protocol. A Benissa hi ha constància de tenir notari des de l'any 1446 (Miquel Pérez) i de tenir aquests documents es podria refer gran part de la nostra historia com a poble. En l'Arxiu del Regne de València es guarden resumits tots els protocols dels notaries de Benissa del segle XIX. Son uns voluminosos registres dividits en les tres províncies valencianes. Complicats de consultar i que et deixen amb la mel a la boca.
Per fortuna l'Arxiu Històric Municipal de Benissa “Cronista Joan Josep Cardona Ivars”, guarda el volum de Pere Cabrera de Rafel però tan sols de l'any de 1680 a 1689. El de Pérez Clemente s´ha de consultar en microfilm a l'Arxiu Històric Municipal de Dénia on els seus funcionaris es van preocupar de sensibilitzar als polític del moment d'obtenir aquests importants documents que s´afegeix a la resta de protocols dels notaris de la comarca. Els originals es guarden en l'Arxiu del Patriarca de València, lloc de complicat accés . La curiositat d'aquest arxiu respon a que els protocols que guarda es va anar aconseguint mossèn Mariano Tortosa Tudela, col•legial perpetu d'aquell centre. Aquest benemèrit prevere els anava comprant als drapaires que els havien adquirit dels familiars dels notaris antics. Els notaris antics els guardaven en sa casa i sense cap obligació de ubicar-los en un centre específic. Aquest patriota invertí tots els seus bens de fortuna per salvar aquells preuats papers que els drapaires venien als propietaris de tendes per embolcallar els productes que venien. Son 28.582 volums redactats per 2.481 notaris.
En repetides ocasions, i ja cansa de dir-ho, cap investigador o investigadora de Benissa no pot anar més lluny en els seus treballs sinó recorre al ja trillat i dit una i cent vegades. Tots actuem refregint, especulant i fent allò que se sol dir “hipòtesi de treball”. Cosa que ens frustra en saber que no podem foradar la negra nit de la història de Benissa per falta de documents. Si , tal com diu una reconeguda arxivera de la comarca “el darrer del darrer de tot el darrer en que pensen els polític en els arxius” apleguem a la trista realitat de que el paper vell és una molèstia.
Una il•lusionant i ambiciosa proposta que fa uns anys van fer un grup de homes i dones de Benissa, joves, i ben documentats en honor a reviscolar el nostre arxiu va caure en l'oblit dels calaixos de l'ajuntament. Aquella proposta ben fonamentada i que pretenia arreplegar tota mena de document antic (revistes, correspondència, fotografies, gravacions, arxius de les associacions locals, etc.) que donés alguna informació de interès per a Benissa pretenia crear un “Arxiu de la Memòria”. I així amb il.lusió, treball i constància a hores d'ara hauríem posat les pedres fonamentals d'un centre orgull de Benissa i de rellevant interès que ens ajudés a comprendre millor el nostre passat. I no havent cap ambició política de practicar l'amor pels nostres avantpassats les coses segueixen igual i els qui volen investigar, i treballades les fonts de internet , han de gastar diners en viatges, passar per les dificultats dels centres arxivístics i acabar frustrats i sense cap possibilitat d'oferir a la ciutadania de Benissa vestigis del seu passat. Torna a ser evident de que investigar és plorar, i a més un treball car, amb el regust de que no ha estat més que, com deia aquell, “un onanisme”, cosa que es fa en solitari on a més s´uneix l’estèril del treball.
Voleu deixar un comentari a la notícia?