Al mateix temps que veu la llum aquest article, La Vall d’Ebo i els paratges limítrofs de l’interior de la nostra Comarca cremen convertits en un infern en flames com si els hagués alcançat una maledicció divina i encara hem d’agrair les abundants pluges caigudes a la primavera perquè en aquestes alçades de l’estiu estaríem assistint a una tempesta perfecta de desastres climàtics. Hi haurà temps per reflexionar sobre les polítiques mediambientals que venim aplicant i el compromís de la societat, de tots en definitiva, en la seva execució.
A l’anterior article publicat sobre la taxa turística no es van explicitar els motius o arguments que s’estan esgrimint per no aplicar-la. Un és la reivindicació per part de molts Ajuntaments perquè disposin finalment d’un sistema de finançament més just que l’actual. Les administracions locals són els parents pobres dins de l’estructura territorial de l’estat formada pel govern central, les comunitats autònomes i els mateixos ajuntaments. Pobres sí, però alhora són els receptors de gairebé totes les demandes de béns i serveis dels ciutadans i això fins a tal punt que la qualitat democràtica la perceben els mateixos ciutadans de manera majoritària de l’acció dels ajuntaments. L’existència d’un fons de compensació monetari, ràpid i eficaç, per a municipis que en determinats períodes de l’any veuen incrementada exponencialment la seva població a causa del turisme seria una solució infinitament més justa que l’aplicació directa de la taxa turística, però aquesta solució política sembla pràcticament impossible en aquest pla doncs ni tan sols a nivell autonòmic som capaços d’assolir un acord en matèria de finançament.
El segon argument es refereix a la conveniència de la vigència o aplicació immediata de la taxa turística tenint en compte que les empreses que abasten el sector turístic han estat severament castigades durant tota la pandèmia de COVID-19 des del punt de vista econòmic, circumstància que bé podria agreujar la seva situació tenint en compte que seran les mateixes empreses les encarregades de gestionar el tribut, cosa que directament incidirà en costos de gestió i indirectament podrà repercutir sobre la seva pròpia clientela, desincentivant-la.
Aquesta és en essència la problemàtica que planteja l’aplicació de la taxa turística per als ajuntaments valencians, molts en podran prescindir per no ser destinacions turístiques, altres com el cas de Benidorm i similars perquè maximitzen ingressos tant públics com privats directament del turisme i els permet també prescindir d’aquesta taxa, i finalment altres ajuntaments que sobretot en període estival veuen pràcticament duplicada la seva població amb la dificultat consegüent de mantenir uns serveis òptims sense percebre res a canvi. La taxa turística és una oportunitat per a les arques municipals, per a la seva pròpia autonomia i en definitiva per millorar els serveis de diversa naturalesa que prestem als turistes que ens visiten.
Vicent Cabrera Cabrera. Secretari General del PSPV-PSOE Benissa.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?