Vela: Ribes compta els dies per a tornar

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda al diari LAS PROVINCIAS el 28 de febrer de 2009:

Mentre la tripulació del Telefònica Azul es troba en plena pallissa de Qingdao a Rio de Janeiro (12.500 milles), Pepe Ribes, un dels seus regatistes més carismàtics, es menjava ahir un arrosset en un restaurant de moda a la Plaça de Cánovas de València.

El de Benissa és dels que saben apreciar les bondats de la vida i estava encantat amb el menú però, per això mateix, la seua enyorança el feia pensar que ahir estaria pujat en el veler d’Alginet navegant cap a les illes Fiji i decidint amb la tripulació si agafar les paradisíaques illes del Pacífic per babord o estribord.

Però Pepe ja s’ha fet a la idea que aquesta etapa l’ha perduda. No hi ha més remei. I això que era la que més desitjava poder protagonitzar. 12.500 milles és tot un desafiament i Ribes és dels que no els eviten. Per a qui no sàpiga el que representa l’etapa que ara estan fent els cinc vaixells supervivents, Ribes ho explica gràficament: “En les anteriors edicions de la Volvo aquesta etapa era Nova Zelanda-Rio de Janeiro. I ja era impressionant. Doncs bé, quan els vaixells passen per la meta volant de Nova Zelanda ja hauran recorregut 6.000 milles o el que és el mateix uns 18 dies de navegació. I encara els quedarà passar pel pacífic Sud i creuar el Cap de Forns”.

El Cap de Forns se li resisteix a l’alacantí. L’ha superat en dues ocasions però és que amb la d’ara ja són dues també les que s’ho ha perdut. Navegar per aquesta zona és com escalar l’Everest. Poden haver muntanyes més complicades però cap té el carisma de la de l’Himalaia.

El mateix passa amb el Cap de Forns. En 2004 es va lesionar a Austràlia i es va perdre el seu pas amb el Movistar encara que en la regata es va rescabalar i va poder fer l’etapa. Enguany tampoc tindrà la visió tan increïble de les terres argentínes i xilenes. Però no es desanima. Li queda corda per a estona.

Si les coses li eixen com té previst l’any que ve podria tornar a intentar-ho si al final participa en la Barcelona World Race en la volta al món sense escales per a dos tripulants.

Però abans, la mirada de Ribes està posada en la Volvo Ocean Race en la qual es tornarà a pujar al vaixell el 4 d’abril en la regata costanera de la capital de l’estat carioca una setmana abans d’eixir cap a Boston.

Mentre, ahir, el seu equip el va enviar a València per a fer una gira mediàtica (internet, periòdic i televisió). Cal aprofitar els recursos i el de Benissa és un dels més valuosos de l’equip Telefònica. Després, a la nit havia d’estar a Alacant per a rebre un premi. O siga, que malgrat estar de baixa a l’alacantí li segueixen traient rendiment.

Una vegada s’ha recuperat de l’operació en la mà esquerra el proa ja compta els dies que li queden per a tornar a pujar-se al veler: “En dues setmanes em faran unes noves plaques i si tot va com esperem, cree que a l’endemà podré començar el pla de recuperació de la mà”, comenta sobre la seua preocupació. Una lesió que es va fer en el primer entrenament amb el Telefònica en aigües de Xina.

Tampoc la lesió li ha fet apartar-se de l’actualitat del seu vaixell. La gairebé miraculosa recuperació del Telefònica que quasi ha recuperat les 19 hores que va perdre en l’accidentada eixida l’atribueix, en un gest d’honradesa a la sort. “Els vaixells són tots molt semblants i en igualtat de condicions haguera estat gairebé impossible recuperar les 200 milles. Però també és cert que l’equip està navegant de meravella”.