Dos benissers participen en la troballa a Egipte d’una cambra sepulcral

“D’autèntica Capella Sixtina”, però amb 3.500 anys d’antiguitat, ha qualificat l’egiptòleg José Manuel Galán la cambra sepulcral de Djehuty (un alt càrrec de l’època), un monument funerari decorat amb parets i sostres amb dibuixos i jeroglífics del “Llibre dels Morts”. Podria fins i tot tractar-se del primer monument d’aquestes característiques en què es va usar aquesta decoració, un fet que sí que es va estendre posteriorment entre els nobles de l’època, que pintaven les cambres on anaven a ser sepultats amb textos i dibuixos funeraris que els ajudaren a fer la transició cap a la vida eterna. José Manuel Galán, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, va presentar ahir a Madrid els resultats de la huitena campanya d’excavacions, que es porta a terme a la necròpoli de Dra Abu el-Naga, a la riba occidental de Luxor (antiga Tebas), i en la qual han participat també els arquitectes alacantins Carlos Cabrera Fernández-Pujol i Juan Ivars Grimalt, segons queda reflectit a la web del projecte. Els dos porten treballant des de fa anys en l’excavació i restauració de les tombes de Djehuty i Hery a Luxor, on en 2004 ja van tindre l’oportunitat de trobar una mòmia intacta i una piràmide.

L’objectiu principal del projecte, patrocinat per la Fundación Caja Madrid, és l’excavació i la restauració del monument funerari de Djehuty, amb la intenció d’obrir-lo al públic quan finalitzen els treballs. Djehuty va ser un escrivà reial, supervisor del Tresor i supervisor dels treballs artesans del rei sota les ordres de Hatshepsut, una de les poques dones que va exercir de faraó, al voltant de l’any 1480 abans de Crist.

Durant la presentació dels resultats de la campanya, Galán va destacar la troballa en la cambra sepulcral d’un retrat de Djehuty i una inscripció amb el seu nom, i la importància d’aquests, perquè el seu nom i retrats havien estat esborrats en les parts més accessibles del monument funerari per contemporanis que van actuar “contra la seua memòria”.

Aquelles persones, ha explicat l’egiptòleg, no van descendir fins una segona cambra sepulcral, a la qual ell s’ha referit com “l’autèntica”, on estava soterrat el noble, envoltat de textos i dibuixos funeraris, com una oreneta, una flor de lotus i un cocodril, en els quals Djehuty volia convertir-se abans d’arribar a la pau eterna.

Galán va qualificar com a “impressionant” l’estat de conservació de la cambra, i ha explicat que fins ara només es coneixien quatre monuments contemporanis semblants decorats amb textos i dibuixos funeraris, però en tots els casos, posteriors al que ha descobert aquest equip. “Trobar una cosa així és més que un somni”. Segons Galán, el fet que Djehuty decidira decorar la seua tomba-capella el situa com un dels personatges més importants i influents del moment i l’identifica com un dels intel·lectuals més creatius al servei de la reina Hatshepsut. Però el més destacat de la investigació ha sigut descobrir al fons d’aquesta cambra l’accés a un segon pou, de tres metres de profunditat, que donava pas a una segona cambra, dissenyada com a sepulcre de Djehuty. Els arqueòlegs han descobert allí arracades d’or que van pertànyer al noble o als familiars que van ser soterrats juntament amb ell, el que demostraria a més que els homes importants de la cort van adoptar el costum nubi d’adornar-se amb arracades, un fet que imitarien després els faraons.