A Benissa celebrem el 400 aniversari de la Puríssima Xiqueta. Es correspon en la data de l’any 1624 on la tradició dona per bona l’arribada al poble del retaule. És opinió deguda al pare Fabregat autor de la monografia que relata la seva història. El fet històric dona pas a la llegenda sustentada en la persona de dos pelegrins que el deixaren en casa de Joan Vives. La informació que recull el franciscà benisser se suporta en l’opuscle que escriví el seu mestre Agustí Furió. Aquest docent, natural de Xàtiva i en exercici a les escoles municipals benisseres de 1862 a 1903 tingué al seu abast l’arxiu parroquial. En aquell temps la documentació que guardava era copiosa i d’haver-se aprofundit en el seu contingut segurament s’hagueren tret altres conclusions. És una opinió establerta en què la correspondència de fets i personatges històrics i la llegenda és total. Una visió germinada en la solidesa de la investigació crítica aportada gràcies a Antoni Banyuls i en la que absolutament estem d’acord. Tot nascut en un moment clau per al poble: construcció del temple de Sant Pere, reforma de les muralles, pròspera economia, vinguda dels franciscans i, especialment, els resultats del concili de Trento.
En qualsevol cas la llegenda, fomentada i transmesa durant segles, és d’una potència inqüestionable que explica un fet devocional transferit de generació en generació fins al punt de constituir-se en la identitat més recognoscible del gen benisser. Si fos possible constatar científicament l’acumulació en el quadro de mirades, precs, súpliques, agraïments i fervor ens admiraríem d’eixa fe tan contundent. No cal més que veure el gegantí temple actual, construït a honor de la patrona i en tal sols vint-i-set anys amb l’afegit de ser època de forta crisi econòmica per comprendre eixa ferma voluntat d’enaltir a la patrona. Tot eixe procés de fe i tradició és ara recordat en el que es coneix com a IV Centenari.
Dins dels actes organitzats per la parròquia i l’Associació de Fills de la Puríssima Xiqueta està la recentment inaugurada exposició. Un recull de pintures, escultures, ceràmica, mobles, documentació, utensilis, publicacions i la recreació de l’espai domiciliari dels esposos Joan Vives, notari i la seva muller Elisabet Ivars recepcionistes de la taula pintada per Nicolau Borràs en la dècada dels anys 1580. El fil conductor de l’exposició s’inicia en un breu documental i prosseguirà en un camí per tota la nau lateral esquerra de la basílica de Benissa concloent en la capella de combregar on s’exposa la imatge i custòdia de la Puríssima Xiqueta. Mentre es fa eixe trajecte la mostra alterna cartells amb il·lustracions que fan visible el procés històric de la construcció del dogma de la Immaculada Concepció.
Si la notable aportació de pintures de l’època i escultures ajuden a entendre l’evolució concepcionista no ho és menys l’afegit de documentació tant local com forana que col·laboren a la millor exposició marianista. En eixe sentit destaquen processos judicials, actes municipals o els produïts per les antigues associacions de festers de la Puríssima, com també les contribucions de particulars tant en obres d’art com en documents. Inclosos dins de l’apartat de la religiositat popular el visitant pot visualitzar la gran producció d’estamperia, gravats, partitures musicals i tota aquella manifestació artística que ha produït la devoció benissera de cara a la seva patrona.
L’exposició és visitable de dimarts a dissabte en horari preferent de matí i fins el 30 d’agost en què es donarà per clausurada. A tall seguit es donarà pas al darrer tram de l’any del centenari amb la presentació de llibres commemoratius sobre la història de la patrona i l’antic temple de Sant Pere apòstol on originàriament tingué la Puríssima el seu primer altar. Dites presentacions, acompanyades de les seves corresponents conferències es complementaran amb altres manifestacions culturals.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?