En els temps que ara ens toca viure va de baixa tot allò que correspon al dir i obrar. En definitiva, que entre la correspondència que va del que solem dir “pren” i l’antònim “et donaré” corre tot un món d’incerteses. D’aquí que allò que solen dir els castellans de que “más vale pájaro en mano que ciento volando” s’ajusta a la perfecció al nostre de que el que hi ha al cove és peix i la resta pesquera. És a dir que les coses són concretes o no ho són. Tant un com l’altre enunciat s’ajunten a la perfecció quan vostè, per exemple, ha d’encomanar a un professional la solució del problema domèstic que sobtadament s’ha presentat al seu domicili. Però si la necessitat que té vostè de que li arreglen el cas que el preocupa alça la mira una mica més amunt, posem per cas, l’administració, siga la local o la d’un nivell més superior s’ha de revestir d’una paciència pròpia del sant Job fins que les seves preguntes siguen contestades. Tot siga dit si no li apliquen el “silentium administrativus” recurs que els antics pràctics en lleis solien atribuir a Homer quan més fart que el tio de la tisa posava en vers tots els greuges quan la lentitud de resolució dels negocis públics el posaven frenètic.
Això anterior és aplicable quan a vostès els sobte la curiositat d’esbrinar el perquè les recents eleccions al Parlament Europeu han donat uns resultats que el sorprenen i volen trobar respostes. Una qüestió pròpia de persona de criteri, preocupada pel futur i que sol llegir als especialistes documentats per saber de què va la cosa. Alguns comentaristes, que solen ser com els metges de capçalera, actuen tal com sol fer un bon clínic. Manen fer anàlisis i fonamentats en la seva ciència li trauen a l’instant el resultat del seu mal. Pel contrari, si eixa situació la passem a les coses de la política afermaran que la millor medicina és la prevenció. Fer les coses bé, mirar de millorar-les i estar atents a les comunes preocupacions.
Com que s’ha de suposar que els meus coneixements sobre els assumptes de la política són els propis dels qui no veuen més enllà dels clots del carrer o l’herbassar que creix al meu Pla dels Molins el més prudent és no clavar-se en camisa d’onze vares i discretament passar a explicar-los el significat de la cabra de Mateu. Si van seguint-me el fil ja sabran que tracte d’imaginar un escenari on vostès, com jo mateix, carregats de raó i anhelant la resolució d’un petit conflicte d’interessos petits, però no exempts de la natural molèstia, eleven una pregunta, un prec o una simple consulta a la persona que té el poder de solucionar-los. El més elemental sentit de la prudència i la més eficaç profilaxi serà que el consultat calibre la magnitud de la pregunta que li fan, tragui conclusions i resolga allò que a vostè el té preocupat.
El llenguatge col·loquial que als més veterans ens ha servit de vehicle comunicatiu en aquesta vida transita sempre per símils. Són tan expressius, tan contundents i d’una tan provada comprensió que no costarà gens que l’entenguin i a tall seguit ja saben a què atendre’s. De vegades aquesta frase feta de Mateu i la susdita cabra sol també tenir una similitud amb el “corna, corna”. Apèndix propi de les espècies caprines que els antics solien gastar com primitius instruments musicals. Uns efectes sonors molt arcaics i utilitzats quan el compositor vol mostrar atenció, però que té curt recorregut al pentagrama i que de comú l’oient oblida a l’instant. Com que aquí no hem vingut a fer una pedagogia política, sinó a ubicar l’atenció en un parentiu entre fer-te cas o deixar-te en els llimbs del tan sofert silenci administratiu deixem la cosa en aquest punt i final. Tot, en definitiva resolt en l’arqueologia semàntica d’una frase feta, prou oblidada de la parla habitual, però de manifesta eloqüència quan parlem enraonadament i sembla que el receptor sent el mateix que quan passa un carro. Vehicle, que en el sentit d’aquestes ratlles, està d’acord amb una forma antiga de dir les coses pel seu nom, però que el vent les envola. Canvien el vent per un humà i tot es compren. D’aquí això de Mateu o altre nom propi, que tant si val.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?