Fer societat; per Joan Josep Cardona

En sociologia es descriu la societat com la reunió permanent basada en una relació estable. La definició és més llarga, però centrem-nos en una sola: la que ens uneix amb els nostres semblants. Un esmorzar, una quedada amb els amics o anar a un espectacle d’entreteniment ja forma part d’eixa cadena descriptiva. En conseqüència, la sabatina trobada de gent al voltant d’una taula de bar, amb aquella copiosa provisió de menjars ja és fer societat. No obstant en psicosociologia fer societat és descrita com el procés pel qual un individu aprén i interioritza els elements de la cultura del seu entorn social. Tota aquesta erudita exposició s’acaba quan en un determinat moment, després d’estar massa temps dins de casa en un ambient massa conegut que et deixa avorrit una persona surt al carrer. Col·loquialment diu que va a socialitzar-se.

La forma més habitual de trencar eixa rutina és sortir del teu domicili particular els dissabtes pel matí. La decisió més corrent és la de veure a la gent coneguda, prendre cafè i xerrar. Però tal com passa quan has d’anar al supermercat a comprar una cosa en concret sols aprofitar per a fer altres assumptes que no tenies previst. Vas a comprar uns iogurts i acabes amb el carro de la compra fins el caramull. I els dissabtes a Benissa hi ha mercat. No pots passar de llarg sense veure els diferents llocs de venda amb tota mena de productes. Sempre hi ha alguna cosa que t’entra pels ulls. Havies dit que sorties de casa per socialitzar-te. Efectivament, ho fas per quan vas parant-te pel camí parlant amb un, preguntant a altre i a la vegada curiosament els ulls es deturen en un lloc del mercat.

La gent de la meua edat li atrau comprar mirant i remirant l’objecte que precisa. I a més entaular conversa amb el venedor. Ens agrada deixar-nos aconsellar convencent-nos que la mercaderia és de primera fiats en la mútua confiança que tenim amb l’amo o propietària de la parada. És una societat emparada per altres tantes vegades en què hem fet transaccions mercantils. En transferir la familiar cistella de la compra a una adquisició que tan sols es troba en els grans magatzems o els gegantins centres comercials anem convençuts de que la varietat és superior a la coneguda taula del mercat. Eixa persuasió prové del fullet de propaganda manual o la més sofisticada divulgació que ja podem trobar en els puntuals avisos que rebem al mòbil o al correu electrònic. La pantalla, que no és el mostrador de la tenda, té moltíssima més capacitat de fer visible un gènere variadíssim de models, colors i mides. La temptació està a la vista i en conseqüència ens disposem a visitar el centre comercial.

La decisió pren forma i entrem a la gran superfície. En eixa oportunitat també diguem que anem a socialitzar-nos. No seran les cares conegudes del poble i, per tant, la humanitat que formigueja per aquells corredors llampants de llum de neó i músiques acaronadores pot donar-nos la sorpresa de trobar a un vell conegut veí d’una altra localitat. És la mateixa situació descrita unes línies més amunt, però ara es fa en un àmbit on l’oferta és molt superior. De totes formes la sociabilitat també la fas al mateix temps que passejant amb l’amistat vas a veure la compra que tenies prevista. La visita al centre tenia per objecte adquirir unes sabates que t’havien entrat per la vista en la propaganda enviada al mòbil. Efectivament en l’establiment es troba el model de sabates que volies, però tan sols tenen un parell i que no coincideix amb el número que tu calces. Està de mostra, no en tenen més. Cap problema per quan el dependent pot prendre nota de la teva adreça i per missatgeria te’ls faran arribar al dia següent. En definitiva, has perdut l’encant de poder-te-les endur a casa i mostrar-la a la família.

Si en compte de ser vostè, persona de la meua edat, és a dir “analògic” és una persona jove, dic “digital” no ha tingut cap problema. Ni es mou de casa. Fa la compra en línia amb la seguretat de que també al dia següent el parell de sabates el tindrà a casa. I si en cas de ser uns pantalons o altra peça de vestir, a més de fer-la servir un parell o tres vegades també la pot revendre per internet. Ara em diran vostès que tot eixe encant de socialitzar-se cara a cara sortint de casa eixa clientela jove l’ha perduda. Els dic solemnement que vostès estan equivocats. Les meues netes, ara mateix, assegudes al sofà mouen els dits sobre el mòbil tal com ho pot fer un virtuós del piano. Socialitzen a tota hora. I en viu pren el nom de “tardeo”, “quedada” i altres semblants. Ja sap vostè allò del “Guepard” de que tot ha de canviar per a seguir igual. En aquest cas amb més intensitat, varietat i elegint als contertulis.