Toni Lorente: “Tenim un local a l’institut que amb unes reformes podríem tenir més cicles formatius”

Hui anem a parlar d’educació, d’oferta educativa, de convivència escolar i de les diferents novetats que ens aportarà aquest nou curs 2024 2025 que acabem d’estrenar. I per a donar resposta a totes les nostres preguntes ens acompanyen als nostres estudis dos integrants de l’equip directiu de l’IES Josep Iborra de Benissa, Carles Lliberós, director de l’Institut, i Toni Lorente, cap d’Estudis del centre. Molt bon dia als dos.

Molt bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia Raül!

Primer que res dir que Carles Lliberós s’estrena en el càrrec de director de l’IES Josep Iborra de Benissa aquest curs. Com vius aquesta nova responsabilitat?

Doncs la veritat és que és una responsabilitat molt gran perquè hem decidit tirar endavant aquest repte sabent que el precedent Miguel López havia deixat el llistó molt alt. Però la veritat és que ho hem agafat amb moltes ganes. L’equip directiu que hem començat és gent molt treballadora, amb molta il·lusió i és el que ens fa tirar endavant. I hem decidit fer-ho perquè pensem que és una lliçó molt bonica, que és un projecte que hem de tirar endavant perquè tenim moltes ganes i necessitem que l’institut ha de continuar i algú ha de fer-se càrrec. I nosaltres ara hem començat amb molta il·lusió.

El passat 9 de setembre els alumnes van tornar a les aules. Ja porten dues setmanes completes de classe. Com ha arrancat aquest curs?

Doncs la veritat és que ha arrancat amb tota la normalitat del món, és a dir, l’any passat sí que vam tindre una mica més de problemes perquè van canviar un poc la llei el dia 30 d’agost i ens va pillar un poc d’imprevist i vam haver de fer algunes modificacions, però enguany ha sigut prou tranquil. Tenim a quasi tot el professorat perquè enguany sí que tenim alguna baixa per maternitat, perquè nosaltres en educació continuem vivint dels xiquets. Hem de portar xiquets al món i aleshores tenim alguna companya que està de baixa per maternitat, però jo supose que en el transcurs d’aquesta setmana i la setmana que ve ja tindrem tot el professorat complet.

Quines són les principals novetats que afronta aquest any acadèmic l’IES Josep Iborra? N’hi ha alguna cosa destacable?

La principal novetat és un canvi d’una llei que ens ha ficat la Conselleria, que és la Llei de llibertat educativa, que entrarà en vigor a partir del curs que ve. Però enguany comencem a preparar-la ja, que significa uns canvis, sobretot en els temes de l’ensenyament lingüístic. És un canvi que afecta sobretot a les comunitats que no parlen en Valencià perquè va a eliminar moltes hores de classes en Valencià, donarà plena llibertat, com diu el nom de la llei, a les famílies a poder elegir si volen estudiar en castellà o en valencià. A nosaltres també ens va a afectar perquè bona part de les assignatures que ara fem en Valencià, que és la llengua majoritària ací a la nostra comarca, ens tocarà adaptar-la a la nova llei. Però en fi, ho farem al llarg del curs. I eixa és bàsicament la principal novetat que afrontarem enguany.

I també una novetat que ja té el nou curs i que més preocupa especialment als alumnes de segon de batxillerat és la nova EBAU. Es diu que fins al mes d’octubre els centres educatius valencians no tindran un esborrany de com seran les proves PAU. Com afronta aquesta situació l’equip docent? I com ho porten els estudiants?

L’equip docent, igual que els estudiants, estem preocupats perquè no tenim encara cap pista de com poden ser els exàmens. Ara, a principis d’octubre, solen fer unes reunions entre l’equip docent de segon de batxillerat i les universitats per veure com serà, en què incidiran, com pot ser un model d’exàmens. Fins que no sapiem un poc com serà aquest model d’examen no podem estar tranquils. Sí que han dit que serà competencial, que serà prou de situacions de la vida. És a dir, serà prou pràctic. Però clar, al final l’estudiant el que vol és què preguntaran com preguntaran i això encara no ho sabem. I també el professorat està un poc inquiet perquè no sap com afrontar l’assignatura, però jo supose que ara en el mes d’octubre ja tindrem més pistes i intentarem donar la màxima educació. La màxima pràctica perquè els xicons i les xicones puguen aprovar l’examen, que al final és el que volem tots.

A més dels estudiants de batxiller en les seues diferents modalitats i els alumnes de l’ESO, l’IES Josep Iborra, allí s’ofereixen diferents cicles formatius, teniu una àmplia oferta. Exactament, quines són les possibilitats formatives que oferiu des del centre?

Sí, la veritat és que tenim tres famílies diferents de cicles formatius i en total són cinc diferents estudis de formació professional que tenim. Està la família del comerç que tenim activitats comercials. Els alumnes poden fer el grau mitjà i el superior, i després també tenim comerç internacional, que és un cicle superior. Després tenim la branca de serveis socioculturals i a la comunitat, tenim el que seria un cicle d’educació infantil i després un cicle d’atenció a les persones amb dependència, que té molta eixida, molta demanda i hem començat des del curs passat també un cicle nou d’infermeria.

Volíem aprofitar l’oportunitat que ens doneu perquè tenim un local en l’institut que si férem unes quantes reformes podríem tindre més cicles i donar més oferta formativa tant per a la gent de Benissa i de tota la comarca. Des d’ací instem a Conselleria a què si pot fer un esforç i ens arregla el local, podríem fer un cicle i inclús alguna cosa més podríem fer.

Perquè de fet hi ha cicles pendents d’aprovar que es van demanar en el seu dia relacionats amb obres. Per exemple, si no recorde mal.

Si, el d’obres no va eixir tan bé com desitjàvem, però hi ha altres que podríem oferir, com podria ser el superior d’infermeria i més que demanda la gent. Una de les coses que portem en el projecte de direcció era parlar amb els empresaris de la comarca per a veure quines necessitats tenien per a poder formar a l’alumnat en allò que realment necessiten. Però clar, necessitem un lloc i hui en dia estem al límit i no podem donar cabuda a més alumnes. Tenim 1100 alumnes de matí, que és qüestió de veure. Jo sempre quan ve algú els dic que haurien de veure-ho amb un dron, veure com es meneja la gent per allí. Perquè 1.000 persones en un local és difícil de manejar. I si tinguérem un espai més gran podríem inclús fer més del que fem.

El que són els cicles formatius pareix que encara siguen un poc els grans desconeguts. I respecte a les seues eixides professionals, podem parlar d’elles, perquè també és important que els ho conten als alumnes quan fan aquests cicles.

Sí, la veritat és que és aixina. Com has dit Raül, els cicles formatius, les famílies, encara tenen una idea que no és un estudi, no l’equivalent a la importància del que seria el batxillerat, però en la nostra comarca, per exemple, tenen moltíssimes eixides, perquè el que són els cicles formatius superiors tenen una estada en pràctiques en empreses i la majoria dels alumnes acaben trobant faena sense abans d’acabar inclús el cicle formatiu perquè eixen molt preparats i les empreses demanden treballadors qualificats i en el nostre institut es formen per això.

A banda de la formació reglada, que és la que estem parlant ara, hi ha projectes que van units a la formació, com per exemple projectes que estan relacionats amb la música. Podríem començar parlant de la música, perquè el nostre convidat de hui, el director del centre, és professor de música. “Com sona l’ESO” o “Tu què?” Són alguns dels projectes que estan inclosos dins d’aquest apartat. Quins són els objectius i com participen els alumnes?

Sí, nosaltres a l’institut intentem que no siga únicament l’ensenyament dins de les aules, sinó que volem participar amb els alumnes de diferents projectes que fem fora de l’institut, que moltes vegades ajuden als alumnes a relacionar-se, a conéixer altres companys d’altres instituts i fer eixa ajuda per a completar la formació que els donem a l’institut. En aquest cas nosaltres des del Departament de Música. Jo he estat 8 anys a l’institut de professor de música. Ara he començat a l’altre costat fent de director. Sempre hem apostat per completar aquest ensenyament a l’alumnat a partir de projectes com els que tu has dit. El “Com sona l’ESO” és un projecte consolidat de més de 25 anys en el que participen 1.500 alumnes d’instituts, no únicament del País Valencià, sinó també de les Illes Balears i de Catalunya, que el que fem és ajuntar-nos durant quatre dies per a treballar tota una sèrie de cançons que hem estat preparant en classe i que culmina amb el que seria un musical, que tot l’alumnat que ha anat vol repetir el curs següent perquè és una passada. Vos convide que pugueu anar a veure-ho. I des de fa uns anys nosaltres tenim un projecte en companyia de l’Institut de Teulada i de Paiporta que era “l’ESO canta amb cor” que també en el seu moment va vindre ací a la ràdio a explicar el que s’ajuntaven a cantar. I el que passa és que a partir de la pandèmia vam tindre problemes i es va trencar tot i vam haver de reconvertir-nos i vam introduir en les aules l’estudi de l’ukulele, que és un instrument que hui en dia està molt de moda.

Als alumnes els encanta tocar-lo, és molt senzillet i hem començat a fer una trobada amb l’ukulele que es diu “Tu què?” Tu què? és pel nom de tu toques l’ukulele i estem començant. És la quarta edició, ha anat poquet a poquet creixent. Enguany anem a ajuntar-nos prop de 500 alumnes de 20 instituts diferents a la població de Vilafranca, a Castelló, i seria un projecte semblant al “Com sona l’ESO”, però en este cas de “Tu què?” Anem a preparar al llarg de l’any les cançons i acabarem en un concert, en un espectacle obert a totes les famílies que sempre acaba sent una cosa espectacular. Els alumnes ho viuen amb una emoció que acaben plorant i amb ganes de repetir. Són dos dels projectes més importants que tenim en música, però també en l’institut. Tenim un altre projecte molt, molt gran, que vam començar el curs passat, que és els d’intercanvis Erasmus. L’any passat va sorgir a partir d’uns quants professors que van començar a fer intercanvis en instituts de tota Europa. Vam entrar en contacte amb un institut dels Països Baixos, a Gutmann, que van vindre l’any passat ací i nosaltres allà. Nosaltres vam anar allí quinze alumnes. Ara aquesta setmana tenim entre nosaltres huit estudiants de la població de Trier a Alemania, que també tenim un Erasmus amb ells i és una altra manera que els alumnes puguen completar la seua formació educativa coneixent altres estudiants d’altres països i aprenent, en aquest cas la llengua anglesa.

Aquests serien uns projectes que ja estan consolidats. Hi ha algun de nou que estiga a la cuina a punt de preparar-se de cara als propers mesos o dels propers cursos?

Al igual que intentem que l’alumnat puga eixir i conéixer, també tenim un programa que és “conviure és viure”, és a dir, que tenim al centre, és a dir, nosatres, com he dit abans, som 1000 persones i tindre 1000 persones allí tancades, apareixen els problemes típics. Aleshores també dins del centre el que fem és tindre una oferta perquè l’alumnat puga relacionar-se. Ja tenim coses consolidades de l’antiga etapa directiva com són els patis actius, els patis esportius. Enguany volíem introduir fer associacions. Per exemple, vam estar uns centres perquè tenim una cosa que es diu i MOU-TE en educació, on nosatres podem anar a visitar altres centres, veure què és el que fan i vam veure algunes idees que podiem portar a terme ací a Benissa, com era crear associacions, És a dir, hi ha gent a qui li agrada l’skate. Pots fer una associació de skate dins del centre o per exemple, hi ha gent a qui li agrada el rock, doncs fer una xicoteta banda de música rock al centre. Eixos serien els projectes que tenim per a enguany, a l’igual que també tenim un conveni amb l’Ajuntament que anem a començar-lo ara per a la gent, que potser no té un comportament del tot correcte per dir-ho amb bones paraules. Intentar mitjançant l’Ajuntament, mitjançant serveis socials, poder intentar reconduir aquesta persona abans de tindre que fer alguna expulsió o alguna mesura correctora.

I a punt d’acabar. Abans d’acomiadar-nos ens podríeu donar algun consell per a afrontar amb èxit aquest nou curs, tant per als alumnes com per a les famílies?

Sí, és una de les qüestions que sempre preocupa les famílies. Nosaltres, des de l’institut, sempre recomanem que els alumnes que treballen, que duen la feina al dia, que no s’ho vagen deixant, que no esperen estudiar a l’últim moment. Igual que els alumnes que van a l’EBAU, tenen tot l’any que comencen a preparar-se. Nosaltres recomanem que des del principi comencen a estudiar a l’ESO, que tinguen unes rutines i que es creen unes tasques diàries que potser al principi són pocs minuts, però que fan que quan vages passant cada curs, que cada volta tens més feina. no coste tant ficar-se i quan arribes al segon de batxillerat siga com algo que estàs acostumat, no?

I també que jo ho dic sempre les famílies que quan arriben a l’institut no s’ha de soltar al xiquet i ja està. És a dir, que han de seguir recolzant-los, estar al costat preguntant com van les coses i que anar a l’institut no significa que ja és independent, sinó que els pares i les mares han d’estar ahí, ajudant-lo, cuidant-lo i preocupant-se per ell.

Ahí queda eixe missatge, eixes recomanacions, prenguen nota. Gràcies a Carles Lliberós, director de l’Institut Josep Iborra de Benissa i a Toni Lorente, cap d’estudis del centre. Moltes gràcies.

Gràcies a vosaltres.