La resposta dels joves davant la DANA: La Generació de Ferro

La recent DANA que ha colpejat amb severitat l’Horta Sud i altres zones del País Valencià ha evidenciat les mancances d’un sistema que, encara que prometia estar llest per a contingències, no ha aconseguit respondre a l’altura de les circumstàncies. No obstant això, aquesta situació també ha deixat entreveure alguna cosa que potser molts no esperaven: la resistència i determinació d’una generació que ha sigut injustament etiquetada com a fràgil, l’anomenada “generació de cristall”. Aquests dies d’adversitat han mostrat, amb contundència, que els joves han revelat el seu veritable caràcter, un forjat en ferro, en organitzar-se i actuar amb un compromís i eficiència que desarmen qualsevol prejudici.

Des que es van emetre les primeres alertes, joves de tota la Comunitat Valenciana, des de la ciutat fins als pobles de la Marina Alta, no han dubtat a interrompre els seus estudis i responsabilitats laborals per a bolcar-se en l’ajuda comunitària. Les imatges de xics i xiques coberts de fang, removent enderrocs, repartint aliments i oferint suport als més vulnerables, no sols resulten commovedores, sinó que demostren que l’apatia juvenil és, en realitat, un mite desmentit per l’acció. En un escenari on les estratègies polítiques i els plans d’emergència es van quedar molt curts, els joves s’han autoorganitzat, mostrant una eficàcia i solidaritat que molts líders haurien de prendre com a exemple.

Lluny de ser un mer passatemps, les xarxes socials s’han convertit en el motor de la coordinació solidària. Els missatges han donat lloc a accions reals: voluntaris s’han mobilitzat a Paiporta, Algemesí, Catarroja i altres municipis, amb poals, graneres i pales en mà. Aquests joves no sols han demostrat que estan lluny de ser una generació fràgil, sinó que també tenen la capacitat d’actuar amb rapidesa i decisió quan la situació ho necessita.

La resposta de la Marina Alta ha sigut igualment destacable. Des de municipis com Dénia, Xàbia, Benissa i d’altres poblacions pròximes, la joventut s’ha organitzat per a reunir i enviar donacions, i molts fins i tot s’han desplaçat per a sumar mans a l’esforç col·lectiu. En cadascun d’aquests gestos, ha quedat clara una veritat innegable: sota la pell d’aquesta generació, batega el ferro de la solidaritat.

Sovint s’acusa aquesta generació de ser incapaç d’afrontar la realitat, de ser massa feble o dependent de l’entorn digital. No obstant això, el que l’Horta Sud i la Ribera Alta han presenciat és una joventut que no sols ha enfrontat la tragèdia, sinó que l’ha abordat amb energia, molta energia. No han sigut herois llunyans, sinó els fills, nebots i amics que, sense necessitat d’ordres ni jerarquies, han estat presents des de les sis del matí, acovardint aigua, removent enderrocs i escoltant els majors que, fins a eixe moment, només tenien el silenci com a companyia.

L’etiqueta de “generació de cristall” ha quedat, en aquesta ocasió, obsoleta. Aquesta joventut ha demostrat ser com el ferro: flexible i capaç de suportar pressions sense fer-se fallida. La seua determinació i compromís, visibles en pobles com Aldaia, Benetússer, Albal, Sedaví i als carrers inundats de Guadassuar, han mostrat que, en els moments de necessitat, són ells els qui s’alcen i porten el pes de la solució sobre els seus muscles.

Aquesta demostració de fortalesa i responsabilitat va més enllà d’un centelleig passatger. És una mostra tangible que la joventut és, en essència, un motor d’acció i canvi. Si alguna cosa ha quedat clar després d’aquests dies de llot i solidaritat, és que, amb el compromís adequat, aquesta generació és capaç d’afrontar qualsevol desafiament.

La pròxima vegada que algú murmure la frase “generació de cristall”, que recorde el ressò de les graneres arrossegant fang i el ferro en els gestos d’aquells que, sense demanar res a canvi, han estat on més se’ls necessitava, han estat a l’altura.