El Molt Honorable President, per Francesc Xavier Tro

El passat dilluns 18 de gener vaig anar a Alacant a escoltar la conferència L’Eix Mediterrani en el contexte espanyol i mediterrani a càrrec del Molt Honorable Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys (1980 – 2003). Ja feia temps que tenia moltes ganes d’escoltar aquest home que no cal descriure més perquè estic segur que tots els que estan llegint aquest escrit el coneixen més o menys. La seua figura ha sigut decisiva tant per a la política catalana com per a l’espanyola i sempre ha demostrat ser un ferm defensor de la Unió Europea, però d’una Europa on tots els pobles estiguem representats i no només uns pocs com passa actualment.

Amb l’auditori de la CAM ple de gom a gom i durant hora i mitja ininterrompuda, els assistents van escoltar un discurs que no va deixar indiferent ningú. Pujol va parlar de la unitat de la llengua, de l’AVL, de l’enorme capacitat que tenen els ports de Barcelona i València per ser capdavanters a Europa en exportacions o del tren d’alta velocitat que ignora l’eix mediterrani, precisament l’eix que tantes possibilitats té dins d’Europa per ser una de les regions fortes i pròsperes econòmicament parlant. També va incidir en la necessitat de buscar nous mercats per als empresaris valencians i catalans sense passar ni pagar peatge a Madrid, en definitiva, i d’això anava la conferència, la conclusió final va ser que és “urgent” que catalans i valencians, a través dels nostres governs, siguen quins siguen, col·laboren en la defensa dels seus “interessos econòmics comuns”, com la construcció d’infrastructures ferroviàries que permeten vincular l’arc mediterrani amb la resta d’Europa.

I com que l’expresident ha sigut un dels polítics catalans que millor coneix el País Valencià, tot i que sempre ha sigut molt respectuós a l’hora de parlar i opinar sobre els valencians i la nostra, en un clima distés i còmode, va fer broma utilitzant com a pretext que ara és jubilat i podia parlar amb una miqueta més de tranquil·litat i amb menys formalitat sense alçar massa brases per a permetre’s donar-nos un consell: ens va recomanar ser més valencians, molt valencians i creure fort en aquesta terra i en la nostra gent, d’aquesta manera solucionarem molts dels nostres problemes. Personalment, he de dir que políticament parlant, em trobe bastant allunyat de Jordi Pujol, sobretot a l’eix ideològic d’esquerra-dreta, però vist el vist, si els valencians haguérem tingut un president com Pujol que ha estimat per damunt de tot la terra on viu i els que en ella viuen –i no els quatre genets de l’Apocalipsi que hem tingut els valencians, ja siga el socialista Joan Lerma o els populars Zaplana, Olivas i Camps incapaços de moure un sol dit sense telefonar als seus jefes a Madrid- un altre gall ens haguera cantat als valencians i no sentiríem eixa vergonya d’estar governats ara mateix per un president que no és ni capaç de pagar-se els tratjes que porta de la seua pròpia butxaca.

* Francesc Xavier Tro i Molines és regidor a l’Ajuntament de Benissa, membre de l’executiva comarcal del BLOC a la Marina Alta i Conseller Nacional del Bloc Nacionalista Valencià.