Demanen la delimitació i protecció del jaciment arqueològic de La Ràpita

Els membres del Col·lectiu Ecologista El Runar han remés una sol·licitud al Servei de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric, pertanyent a la Conselleria de Cultura, en relació a les troballes fetes al conegut com Tossal de La Ràpita. En ella adverteixen que no existeix cap protecció ni delimitació en el PGOU d’una zona en què es creu que hi ha un jaciment arqueològic. Davant de la possibilitat que aquesta àrea siga inclosa dins d’un Pla d’Actuació Integrada (PAI), els ecologistes demanen que es facen les actuacions necessàries per a delimitar l’extensió del jaciment i es preserve tota la zona. A més a més, des de El Runar es reclama que La Ràpita s’incloga dins de l’inventari general de la mateixa Conselleria.

Va ser l’arqueòleg de Dénia, Josep Antoni Gisbert, qui va alertar de la possible existència d’un jaciment en la zona de La Ràpita, l’Alfama i Benimarraig. Gisbert participava en una de les xerrades que El Runar va organitzar el març passat sobre Història i Patrimoni. El mateix Gisbert va visitar tota la zona esmentada per a documentar-se de cara a la seua conferència i va trobar restes molt significatives. De fet, sembla que es tracta de dues viles romanes datades entre els segles I i II de la nostra era situades en un àrea on era palesa ja la presència islàmica. Les dues viles, segons va dir Gisbert, estan situades a Benimarraig i l’Alfama i sembla que eren d’un tamany considerable.

Aquestes terres estan catalogades com a urbanitzables, segons ha assenyalat el portaveu de El Runar, Angel Ibañez. “Caldria fer unes cates i convertir tota la zona en un parc visitable a l’estil dels Banys de la Reina de Calp”, apunta Ibañez. Els ecologistes han mantingut una reunió amb l’alcalde, Juan Bautista Roselló, perquè faça d’intermediari entre Gisbert i la Conselleria de Cultura per a dur endavant aquest projecte. Respecte a les possibilitats reals d’aquesta actuació, Ibañez opina que “hi ha una contradicció gran perquè si hi ha un interés per fer cates i prospeccions però no a l’hora de canviar la catalogació dels terrenys”, diu el portaveu de El Runar.