Bancaixa presenta a Benissa l’exposició “Picasso. El contemplador actiu”

Bancaixa presenta al Centre d’Art Taller d’Ivars de l’Ajuntament de Benissa l’exposició “Picasso. El contemplador actiu. Col·lecció Bancaixa”, la setena sèrie de gravats de l’artista malagueny que l’entitat va incorporar a la seua col·lecció, al setembre de 2005.

L’exposició, comissariada per Juan Carrete i que romandrà exposada al públic des del divendres 26 de març fins el divendres 23 d’abril de 2010, mostra 60 estampes realitzades per Pablo Picasso entre el 27 d’agost de 1966 al 15 de gener de 1968 i que tracten diversos temes com el teatre, l’erotisme indiscret, les penalitats de la vellesa, el circ o l’amistat. Són obres impregnades d’un soterrada tristesa i nostàlgia de l’artista que només se sent observador, no com un “voyeur” passiu sinó com un contemplador actiu. Picasso mostra una malenconia més plena d’humor que d’amargor.

Aquesta exposició presenta les seixanta estampes procedents de sengles làmines de coure gravades, que es trobaven al taller de Crommelynck a la mort de Picasso. Després de ser acerades i bisellades, van ser estampades per Crommelynck entre 1975 i 1977, tirant-se cinquanta estampes, numerades de l’1/50 al 50/50, més quinze estampes d’artista numerades EA I/XV a XV/XV, totes elles sobre paper vitel·lat Rives.

Van ser editades per la galeria Louise Leiris en 1981, segellant-se amb tinta cadascuna de les estampes amb un segell que reprodueix la signatura de Picasso. Bancaixa posseeix les seixanta estampes del número 29/50, adquirides directament a la Galeria Louise Leiris l’any 2005.

Amb l’exposició “Picasso. El contemplador actiu (1955-1960)”, Bancaixa, entitat privada propietària de la major col·lecció d’obra gràfica de Picasso, torna a exposar al públic els fons propis de l’artista malagueny. El compromís de Bancaixa amb l’obra de Picasso s’inicia en 1994 amb l’adquisició de la Suite Vollard, composta per 100 gravats realitzats entre 1930 i 1937. En l’actualitat, entre els fons d’obra de Picasso inclosos a la Col·lecció Bancaixa figuren altres rellevants sèries com Suite Vollard, Suite 156, Suite 347, Caixa de Remordiments, Retrats de Família i els Fumadors o Suite 60. Altres peces clau d’obra de Picasso propietat de Bancaixa són els linogravats i la col·lecció de més d’un centenar de llibres il·lustrats.

La finalitat d’aquesta col·lecció, juntament amb la tasca de recuperació de patrimoni artístic, és la divulgació cultural. Per aquest motiu, Bancaixa ha exposat els seus fons d’obra gràfica de Picasso mitjançant 150 exposicions des que en 1994 iniciara l’adquisició d’obra de Picasso. Aquestes mostres, per les quals han passat gairebé 2,3 milions de persones en aquests 16 anys, s’han celebrat a Espanya, però també en països com Estats Units, Mèxic, Brasil, Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Holanda, Alemanya, Itàlia, Portugal, Grècia, Hongria o Corea del Sud.

Teatre i erotisme

És desconeguda la raó per les quals Picasso fóra relegant la publicació d’aquests gravats. Alguns estudiosos de la seua obra han suposat que el desig de Picasso era restringir al màxim el nombre d’estampes que es publicaren, però aquest supòsit es contradiu amb l’edició i publicació de l’anomenada Suite 347, realitzada en 1968 i editada i exposada al desembre del mateix any, mentre que part dels gravats de 1966 i 1967 romanien sense estampar i per tant ocults al públic. Possiblement la causa fóra un voluntari oblit dels coures al taller de Crommelynck i el que no hi haguera un encàrrec prou atractiu per publicar-les.

Un aspecte circumstancial a tindre en compte per explicar el reiterat tema del teatre en els gravats d’aquesta sèrie és l’actualitat inesperada que va tindre l’obra de teatre de Picasso, publicada a París pel propi autor l’any 1941, “Le désir attrapé par la queue”. Jean-Jacques Lebel, artista i escriptor, la va presentar al festival de lliure expressió a Ramatuelle (França) el 1967.

En el conjunt de les estampes està omnipresent el món de l’erotisme picassià, de la seua vellesa i el fet de pintar, sempre representat en estrats superposats, els sàtirs-homes-fal·lus, Aristòfanes i el vaudeville, la tragèdia instintiva i la natura humana, el teatre d’ombres i el cabaret.

El contemplador actiu

Des de novembre de l’any 1965 fins a desembre de 1966, Picasso dibuixa i grava, però no fa cap pintura. L’artista, des del 27 d’agost de 1966 fins al 15 gener de 1968, amb vuitanta-quatre anys, fa cent setze gravats, explicant sempre amb els tècnics i estampadores Piero i Aldo Crommelynck. En tots ells treballa amb total llibertat, i sense que existisca un tema proposat. Únicament trobem alguns gravats en què se cenyeix al compromís de fer una il·lustració en concret per a una obra determinada.

La resta dels llibres en què es van incloure estampes d’aquesta època com a Doble assaig sobre Picasso, Barcelona, 1968 o L’enterrament del Comte d’Orgaz, Barcelona, 1969 formen un conjunt unitari i s’inclouen en els llibres no com a il·lustracions ad hoc per als textos, sinó exclusivament amb la idea d’enriquir-los, utilitzant estampes del conjunt de planxes gravades que ja tenia realitzades.

Aquesta exposició està acompanyada per un catàleg de gairebé 200 pàgines editat per la Fundació Bancaixa amb motiu de la primera exposició del Contemplador Actiu en 2005. Alhora, s’han posat a la disposició del públic un cartell-fullet explicatiu de l’exposició de distribució gratuïta. L’entrada a l’exposició és lliure i gratuïta.