Els moviments de terra realitzats amb motiu de les obres que porta a terme la Diputació Provincial d’Alacant per al desviament del col·lector general de Benissa han afectat part del conjunt hídric del Pou d’Avall, que data almenys del segle XVI. Els treballs han deixat soterrades dues fonts, les conegudes com a Fonts de les Maruques, i han destruït un marge de maçoneria d’uns tres segles d’antiguitat. El batle, Juan Bautista Roselló, va afirmar ahir que el consistori no té constància documental de l’existència de restes arqueològiques en la zona d’actuació.
No obstant això, l’existència d’ambdues fonts resideix en la memòria dels veïns, especialment dels més majors. Les canelles de les Maruques, com tot el conjunt del Pou d’Avall, han estat tradicionalment un lloc d’esbarjo i fantasies en què els veïns han pres la fresca, especialment en les caloroses nits d’estiu.
Però a més, tot aquest conjunt hídricc ha jugat un paper crucial en la història d’un municipi que, com Benissa, no ha estat mai sobrat d’aigua. Durant segles, les fonts i instal·lacions del Pou d’Avall han abastit els veïns, han donat de beure al bestiar i les cavalleries i han regat els camps. En aquesta zona discorre la narració del rossinyol del Pou d’Avall, de l’escriptor benisser Bernat Capó.
No es coneix amb exactitud la seua data de construcció, però aquest paratge apareix ja citat com a “Pou d’Avall” en un document de l’any 1.584. Es tracta d’un capbreu, una mena d’escriptura pública elaborada pel cabiscol parroquial en aquest any.
Una altra història lliga també els terrenys remoguts per les obres amb la història de Benissa. En ells s’amuntonava part de les restes de l’antiga església del municipi.
Quan en 1942 l’antic temple parroquial va ser derrocat i es va aixecar la coneguda com a “catedral de La Marina” es va decidir emmagatzemar al costat de les Maruques les pedres de la vella església, en previsió que pogueren ser-li útils en el futur a l’ajuntament per a realitzar algun tipus d’obra. Aquestes restes s’haurien vist afectades també pels treballs de desviament del col·lector, segons les denúncies rebudes en aquest diari.
L’ajuntament va enviar el dimecres un tècnic municipal per a determinar possibles danys. El batle, Juan Bautista Roselló, va apuntar ahir que aquest tècnic havia descartat “verbalment” l’afecció a restes arqueològiques, encara que estava a l’espera de rebre un informe per escrit. Així mateix, l’alcalde va dir desconèixer que existira alguna font en la zona dels moviments de terra. En qualsevol cas, va afegir, “si algú tenia coneixement d’això, ho podia haver comunicat abans, doncs les obres ja duen molt temps en marxa i l’ajuntament no té cap denúncia ni avís referent a això”.
Les obres de desviament del col·lector van començar el darrer mes de novembre. Es tracta d’un projecte municipal que compta amb un pressupost de 240.592 euros, finançat al 60% per la Diputació Provincial d’Alacant.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?