Els batles ja creuen en la sostenibilitat

Levante-EMV, en col·laboració amb la “Fundació Ciutats Sostenibles” ha programat un cicle de trobades al voltant de la sostenibilitat i les iniciatives que s’estan desenvolupant al País Valencià per a aconseguir que aquest concepte, de vegades poc definit i en part desconegut, acabe impregnant no només la planificació a futur de les institucions sinó també el dia a dia dels governants.

El terme sostenibilitat, anomenat per primera vegada en el famós informe Brundtland (1987) i consolidat després a la Declaració de Rio, en 1992, ha calat en la societat valenciana i els ajuntaments, embarcats des de fa anys en el desenvolupament de l’Agenda 21. Es tracta d’una aposta per posar en marxa accions concretes en cada municipi que permeten l’objectiu global: establir un model de desenvolupament que “satisfaça les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de futur per atendre les seues pròpies necessitats”.

Sona complicat, però sona molt. També en les oïdes dels batles valencians, que manegen amb facilitat i naturalitat el terme i intenten aplicar-lo en la seua gestió diària.

El diari Levante-El Mercantil Valenciano, en col·laboració amb la “Fundació Ciutats Sostenibles” va reunir a la seua seu per parlar de sostenibilitat a Vicente Arqués, batle de l’Alfàs del Pi; Ferran Belda, director de Levante-EMV; Gaspar Pérez Fuster, batle de la Font d’en Carròs; Juan Carlos Gimeno, president de la Fundació; Carmen Martínez, batllessa de Quart de Poblet; Lorenzo Agustí, batle de Paterna; José María Serna, regidor de Medi ambient de Benissa; Antoni Joan Bertomeu, batle de Teulada i José María Ángel Batalla, batle de l’Eliana.

Els batles reivindiquen una “nova visió” de les ciutats que governen fruit d’un procés de maduració – “cal repensar la ciutat i la seua administració”, diuen- i estan disposats a aplicar “sense por” criteris sostenibles recolzats per l’opinió d’una ciutadania “còmplice” mitjançant esquemes de participació ciutadana.

El nou model

Hi ha, diuen, poderoses raons per fer-ho així. “Estàvem enganyats quan en ple desenvolupament urbanístic i econòmic dels últims anys invertíem i adoptàvem mesures que ens semblaven sostenibles. Ara ens adonem, quan falla aquest flux econòmic i tenim temps de reflexionar, que en molts casos els nostres pobles són més insostenibles que eren fa uns anys”, va assegurar Lorenzo Agustí, batle de Paterna.

Altres batles han abraçat també la fe sostenible. Creuen en ella i saben, empesos en part per la crisi, que a més de fer ciutats més habitables i entorns “amables”, les polítiques de sostenibilitat estalvien també importants recursos als ajuntaments.

Lorenzo Agustí, batle de Paterna va fer una lectura crítica apuntant que “moltes vegades” la sostenibilitat “està en el nostre discurs i no tant en els nostres actes”.

José María Ángel va oferir no obstant això una visió que va voler ser més optimista, destacant que 7 batles de pobles tan diversos i de diferent color polític s’havien reunit per parlar de “biodiversitat”, un fet “impensable fa tan sols uns anys”.

Carmen Martínez, batllesa de Quart de Poblet, diputada i secretària provincial del PSPV-PSOE, va afirmar sobre aquest tema que “tots els que estem ací, sabem de què estem parlant, ens ho creiem i ens esforcem per portar-ho a la nostra gestió diària. No obstant això, falta per traslladar aquest concepte a la societat”.

Carmen Martínez va rebutjar que existisca només “una política de gestos” o que s’acudisca a la sostenibilitat ara perquè hi ha menys recursos. “Allò important és definir quin municipi vols i posar-te a treballar. Nosaltres ho vam fer fa uns anys i des d’aleshores estem treballant en eixa direcció, amb 37 programes i 227 accions concretes que han comptat amb la participació ciutadana i això és una cosa de la qual estic molt orgullosa”.

Líders de la transformació

Per a Juan Carlos Gimeno, els batles són els “líders” d’aquesta transformació, encara que va admetre el llarg recorregut que li queda a aquesta nova visió amb un exemple pràctic: la notícia oferta per aquest diari en l’edició del divendres sobre el desaforat consum energètic de l’enllumenat a la ciutat de València.

Per contra, la majoria dels municipis compromesos amb la sostenibilitat van dir que l’estalvi en lluminàries era una de les seues “prioritats”.

Vicente Arqués, batle de l’Alfàs del Pi, un dels municipis castigats pel desenvolupament urbanístic, va destacar la necessitat “d’educar” la ciutadania en el “nou valor de la sostenibilitat”, sense eludir per això la responsabilitat dels qui governen.

El batle va associar a la necessitat d’educar, la de fer còmplice a la ciutadania en la presa de decisions. Va parlar de l’experiència participativa en el seu municipi, que ha reduït “molt” les crítiques a la gestió municipal. “Tot ve o passa abans pels col·lectius ciutadans”, va afegir.

Antoni Joan destaca que al seu municipi tenen una important colònia estrangera i explica com la mentalitat dels seus veïns, “ajuda” a replantejar-se “si el que fem és sostenible”. En aquest sentit va coincidir amb la importància de l’educació ciutadana i la formació.

José Maria Serna va emfatitzar el “salt qualitatiu” que ha suposat que moltes de les iniciatives adoptades en el terreny de la sostenibilitat hagen representat un benefici col·lectiu i un “estalvi real” i quantificable per als ajuntaments.

No obstant això, José Maria Ángel va afegir que “allò important és fer que totes les nostres accions estiguen basades en la sostenibilitat” i va advertir contra el risc de construir un discurs de sostenibilitat “quan en realitat tenim un problema forçat per la crisi”.

Actuar “sense por”

El batle de Teulada-Moraira va explicar que els batles no sempre pensen en el futur i en la sostenibilitat sinó en el que els és més còmode”. D’ací la importància de tindre el recolzament ciutadà en decisions que poden ser “difícils”. Va relatar les pressions que ha rebut per invertir en una piscina coberta, la rendibilitat social de la qual i econòmica és “molt dubtosa”. “Al final, molts veïns han entès que allò sostenible és posar un transport a la piscina coberta del poble del costat. Per això declara que cal prendre decisions, “no tindre por, explicar-li-ho a la ciutadania i buscar la seua complicitat”.

El batle va lamentar que en el camí de les decisions “valentes” i sostenibles els governants es troben sols. Va reivindicar un major compromís de l’oposició mentre José María Ángel Batalla manifestava que el paper de l’oposició, independentment del municipi o de la ideologia, “és el que és i no és compatible amb recolzar aquest tipus de decisions, per sostenibles que siguen”.

Malgrat les dificultats, que cap batle o batllessa va dissimular, el to optimista cap al compromís amb la sostenibilitat sembla ferma, i així ho va manifestar Gaspar Pérez: “No podem fer res sense que estiga present el concepte de sostenibilitat”, va manifestar.

Com a resum, Juan Carlos Gimeno va parlar de la coincidència en una “nova visió” i en la necessitat de repensar les ciutats i la seua administració a la llum de la sostenibilitat. Juan Carlos Gimeno va anar més lluny en apuntar que la sostenibilitat és “la nova ideologia” dels líders locals.

Ferran Belda va agrair la presència dels batles i els va emplaçar a seguir pel camí que han emprès, abandonant “la carrera boja” en la qual s’han embarcat molts municipis.

El desdejuni amb els batles comptava amb una certificació prèvia, pionera a Espanya, de l’empresa certificadora Applus que habilita a Levante-EMV per a la celebració d’esdeveniments sostenibles.

Noves tendències: Col·laboració pública i privada i pagament conjunt per serveis

Lorenzo Agustí (Paterna), Antoni Joan (Teulada-Moraira) i Carmen Martínez van exposar projectes pels quals els seus municipis assumeixen el paper d’empresa en col·laboració amb el sector privat. Després d’uns anys en els quals parlar d’empresa pública era parlar d’enormes i ineficaços forats negres que engolien una bona part del pressupost municipal, el públic torna als ajuntaments. Agustí va avançar que una de les claus del futur sostenible serà incrementar la col·laboració pública-privada. “Volem que revertisca en el municipi una xicoteta part del que ara eix a través d’empreses que presten serveis en el nostre nom”, va apuntar. Agustí va llançar el debat sobre el pagament conjunt sense que des dels municipis socialistes es produïra rebuig. Carmen Martínez lamenta que molts serveis que presten els ajuntaments no es valoren i creu que cobrar xicotetes quantitats ajudaria a una millor apreciació ciutadana. José María Ángel va posar l’anècdota al debat. “Molts tenim unes magnífiques escoles esportives. Ens critiquen per cobrar 20 euros però després eixe mateix pare creu que té a Maradona a casa i no li importa pagar 600 en una escola privada”.

Els batles

Quart de Poblet | Carmen Martínez Ramírez

“El primer és saber quina ciutat volem”

La batllessa va reivindicar davant els seus companys que alguns dels objectius que hui comparteixen en camps com el desenvolupament sostenible, la conservació dels entorns o la participació ciutadana en la presa de decisions es van posar en pràctica en aquesta població a principis de segle XXI. “Ens vam posar a treballar per saber quina ciutat volíem i a desenvolupar accions concretes que ens han apropat a aquest model de ciutat”.

L’Eliana | José María Ángel Batalla

“Lluitar per l’espai públic”

José Maria Ángel Batalla va assegurar que és necessari prioritzar “la lluita per l’espai públic” i va dir, “hem abandonat aquests últims anys pel dia a dia”. Va defensar la “transversalitat” de les polítiques sostenibles i va dir també que el futur de les ciutats i de la gestió d’allò públic passa ineludiblement per l’increment de la participació pública.

Teulada-Moraira | Antoni Joan Bertomeu

“Canviar el model de finançament”

Assegura que és necessari un canvi de model de finançament local. “Tenim una sèrie de competències que ens són impròpies, però que no podem rebutjar i per les quals no tenim recursos”. Demana, encara que admet la dificultat de portar endavant la seua proposta, “maduresa democràtica” perquè les formacions polítiques “mantinguen un discurs coherent siguen govern o oposició”.

L’Alfàs del Pi | Vicente Arqués Cortes

“Prioritzar la defensa del territori”

Vicent Arqués destaca que en el moment actual i després “dels excessos” una de les missions prioritàries dels batles ha de ser “la defensa del territori”. Recorda que una de les seues primeres accions va ser desactivar diversos projectes d’urbanització al municipi, un dels primers municipis a patir l’ocupació massiva de sòl. “Encara em sorprenc que ni tan sols hi haguera al·legacions”.

Benissa | Jose María Serna

“Cal fugir de la competència entre territoris”

“És necessari un canvi de mentalitat: no entrar en competència entre territoris i utilitzar tots els nostres recursos endogens”. El seu ideari passa també per crear “territoris amables”. “Som atractors de talent, però cal crear territoris amables si volem que aquests talents es queden”. Un dels projectes d’aquest municipi és construir un centre educatiu de noves tecnologies.

La Font d’en Carròs | Gaspar Pérez Fuster

“Hi ha lloc per als xicotets municipis”

El batle de la Font d’En Carròs, Gaspar Pérez, va fer una lectura positiva de l’avanç de les polítiques de sostenibilitat en l’àmbit local i va destacar la importància que en municipis “xicotets” com el seu també es tinga present el concepte de sostenibilitat en el dia a dia. El seu ajuntament va celebrar recentment un congrés sobre sostenibilitat i responsabilitat social.

Paterna | Lorenzo Agustí

“Sostenibilitat social, mediambiental i econòmica”

El batle de Paterna va dir que en la crisi actual és necessari treballar per una sostenibilitat “que no només siga social o mediambiental, sinó també econòmica” i va dir que “totes les passes” que es donen al seu municipi caminen en eixa direcció. Un altre aspecte destacat en les seues intervencions van ser la seua plena confiança en la posada en marxa de serveis mancomunats amb els pobles del seu entorn.

Organitzador

Ciutats sostenibles | Juan Carlos Gimeno

“Els batles són els líders de la transformació”

La Fundació Ciutats Sostenibles és una organització privada sense ànim de lucre creada en 2008 per abordar els reptes del desenvolupament sostenible com a oportunitats de millora. El seu president, Juan Carlos Gimeno, creu que els batles són els que millor han assimilat el concepte de sostenibilitat i els que amb major obstinació intenten traslladar-lo a la gestió diària.

La xifra

218 municipis | Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat

Ajuntaments i mancomunitats municipals integren aquesta xarxa en la qual s’integren també empreses i institucions. En 2003, els municipis signataris al País Valencià suposaven un 10% del total i en ells habitava el 48% de la població. Des d’aleshores, el nombre de municipis compromesos no ha parat de créixer. Els municipis signataris de la Carta d’Aalborg queden compromesos a participar en les iniciatives locals del Programa 21 i a desenvolupar Plans d’Acció a llarg termini que garantisquen un Desenvolupament Sostenible als seus municipis.