Punts negres i eterns

Un llarg tram de carretera recte com un pal es perd en l’horitzó. Un camió avança a poca velocitat, i alguns conductors s’aguanten per darrere les ganes d’avançar. Un es llança, creu que el vehicle que ve de front està lluny encara, i envaeix el carril contrari. Però ha calculat malament. Els dos vehicles es troben de front, amb violència, i moren dues persones.

El xoc frontal és un dels accidents greus més comuns en algunes de les carreteres del País Valencià. Va ocórrer ahir mateix a Vilamarxant. El Ministeri de Foment s’havia compromès a millorar algunes carreteres per eliminar aquests punts negres.

Encara que la mà del conductor és causa d’una aclaparadora majoria dels accidents, s’ha demostrat que alguns trams concentren més sinistres que d’altres. Per aquest motiu, les retallades que ha aplicat el Ministeri de Foment a les obres en les carreteres són tan greus. Huit inversions al País Valencià hagueren permès acabar amb una vintena de trams de concentració d’accidents. No obstant això, succeirà tot el contrari. L’abandó de les obres, en alguns casos, ha incrementat la perillositat de la via.

Un exemple: desdoblament entre Sueca i Sollana. Van començar les obres fa tres anys, amb l’objectiu de desdoblegar la via i eliminar la possibilitat d’envair el carril contrari. “En aquesta carretera ha perdut la vida massa gent. Les decisions dels polítics poden ser molt perilloses”, diu María Benítez, veïna de Sueca, que circula cada dia per aquesta carretera.

Un altre conductor avisa: “Ara encara és més probable patir un accident. Per ací circulen massa camions”. Malgrat que aquestes obres havien d’estar a punt de finalitzar, la realitat és que encara queda treball per fer. Aquesta setmana continuaven els operaris a la zona, encara que el Ministeri ja li ha dit a l’empresa encarregada de les obres que queden ajornades sense data. Només tenen treball fins finals d’any.

Doble sentit

La duplicació del tram entre Sueca i Sollana, en la N-332, pretenia acabar amb la perillositat d’una via de doble sentit. És precisament aquesta carretera que connecta València i Alacant per la costa i és l’alternativa gratuïta a l’AP-7, una de les més perilloses del País Valencià, només comparable a la N-340 que travessa la província de Castelló, i que en un sol tram, el que discorre entre Peníscola i Vinaròs, acumula un trist rècord: el de tindre sis punts de concentració d’accidents, segons les últimes dades facilitades pel Govern al Congrés dels Diputats, i que es refereixen a aquells llocs. I les obres per desdoblegar aquesta carretera també patiran retards.

El mateix succeirà a la carretera que connecta Torrevella amb Guardarmar del Segura, una via de doble sentit amb més trànsit del que pot suportar, sobretot a l’estiu, i on hi ha massa accidents. Ací les obres patiran retallades i no van a acabar en les dates previstes.

Mario Arnaldo, president d’Automobilistes Europeus Associats, ho deixa clar: “la retallada en les carreteres augmenta el risc d’accidents no només perquè es deixen de construir autovies sinó també perquè disminueix el manteniment en carreteres secundàries”. Una altra carretera, la que connecta Xeresa amb Gandia, acumula problemes. L’obra obliga els conductors a realitzar continus desviaments i l’acumulació de senyals és tal en alguns punts que es converteix en autèntic escalextric. I la perillositat augmenta.

El mateix ocorre en el desdoblament de la variant de Benidorm, una obra que encara està en un punt inicial, ja que ha estat una de les últimes, a començar, al març de 2009.

Els conductors que circulen per la N-344, al seu pas per la Font de la Figuera, ho tenen pitjor. La variant per evitar que milers de camions cada dia travessen el centre urbà només es reprendrà si alguna empresa decideix finançar part de l’obra, possibilitat que de moment sembla poc probable. I els veïns hauran de seguir veient morts al costat de les seues cases.

El ministre de Foment, José Blanco, ja va dir a la fi del mes d’agost, en una compareixença al Congrés dels Diputats, que la retallada prevista en les inversions en carreteres en marxa anava a ser menor. Si un mes abans havia anunciat una retallada de 3.200 milions d’euros per a l’any que ve, després va rectificar i va incrementar la dotació econòmica per a carreteres en obres a Espanya amb 700 milions més, que han beneficiat principalment a Catalunya i Andalusia.

Blanco dedicava més diners a la variant entre Benicarló i Vinaròs, el tercer carril de la V-21 o el desdoblament de la variant de Benidorm, on el retard no va a ser tan important com en altres actuacions, com l’autovia A-3, el desdoblament de la carretera entre Sueca i Sollana o les variants de Cullera i Benissa. Però mai se sap què passarà en els propers mesos. Per exemple, la V-21, que el ministre de Foment va citar com una de les que no serien ajornades, està paralitzada des de fa un mes i ni un sol operari ha aparegut aquestes setmanes per allí.

Lliberalització de l’AP-7

Amb les retallades del Govern, es condemna els conductors que intenten evitar l’AP-7. Qui vol creuar de nord a sud el País Valencià, o ha de pagar, o ha de suportar les cues de trànsit i creuar municipis com Benissa, Altea o Cullera.

Per aquest motiu, els conductors exigeixen que si es paralitzen les obres, es liberalitze l’AP-7 i es convertisca en una autovia gratuïta, ja que la crisi, en 2009, va desplaçar els conductors i van circular per l’autopista un milió menys de vehicles que l’any anterior. No obstant això, sembla improbable que en un curt espai de temps passe a ser gratuïta.

De moment, la liberalització de l’AP-7 està prevista per 2019, dins de nou anys, encara que en els últims mesos el rescat abans d’aquesta data ha sigut motiu de debat, sobretot a Castelló, on encara està discutint-se el traçat de la variant de la N-340 al seu pas per la capital de la Plana. L’AP-7 gratuïta seria una alternativa a aquesta obra, com ho podria ser a algunes de les variants i desdoblaments de la N-332 a Alacant. I és que, per exemple, viatjar des de València a Dénia per l’autopista té un cost de 7,5 euros, o 5 euros per connectar Sagunt i Castelló.