Els riberers perduren a la memòria

Fa molts anys, quan el poble de Benissa no era pròsper, els veïns d’aquesta vila acudien a les fèrtils terres del riu Xúquer per a treballar en la sembra i recollida de l’arròs. La figura d’aquest treballador que acudia a La Ribera a la recerca d’un futur millor, ha quedat gravada a la memòria històrica dels benissencs. Tant és així que cada any amb motiu de la celebració de les festes patronals, el municipi sencer homenatja el monument que representa la imatge d’aquests treballadors.

Ahir de matí, als carrers de Benissa no cabia ni una ànima. La fi de la cercavila va concloure a la plaça on es troba el monument que recorda la figura d’aquests emigrants. Fins i tot van assistir alguns dels ancians que en el seu moment van treballar als arrossars de La Ribera.

El batle, Juan Roselló va fer referència als riberers com a “la representació de l’esforç que els habitants de Benissa van realitzar per a poder tenir una terra pròspera com la que tenim ara”.

Per sort, va continuar explicant Juan Roselló, “ara, el nostre municipi disposa d’una estabilitat econòmica que fa que els veïns de Benissa no hagen d’eixir fora a buscar els seus mitjans de vida”.

Els Riberers del segle XXI

“La situació de hui no dista molt de la d’ahir. No hi ha tanta diferència entre els riberes i els milions de persones que han d’abandonar les seues llars a la recerca d’un futur millor”. “La manca de treball, la inestabilitat política i la inseguretat social, segueixen sent els motius pels quals persones, com jo, fugen del seu país esperant que un altre els aculla amb els braços oberts”. Amb aquestes paraules va començar el discurs l’encarregada de recitar el pregó en memòria dels Riberers, l’expresidenta de l’sssociació d’estrangers de Benissa.

Patricia, nascuda a Xile, va arribar a Benissa, a la recerca d’una vida millor. I la va trobar. Va dir estar molt satisfeta del que li ha ofert aquesta nova llar, però “la tristesa del que queda endarrere, sempre perdura en els cors dels que ens anem”.

La representació de la figura dels Riberers al segle XXI, va fer referència a aquest monument com a que “és molt més que un símbol ja que representa a tots els que emigrem de les nostres terres i recorrem aquest llarg camí”.

Molt emocionada, Patricia va finalitzar el discurs explicant que “en aquest llarg camí no hi ha fronteres, cada dia menys, ja que tots som part de tot”.