El compositor Javier Santacreu (Benissa, Alacant, 1965) presenta hui, a les huit de la vesprada, a l’auditori Príncipe Felipe d’Oviedo, el seu poema simfònic “De la bellesa inhabitada”, sobre un poema de Cernuda. Va ser estrenat fa un mes a Múrcia i va aconseguir en 2009 el primer premi de la V Edició del Concurs de Composició de l’Associació Espanyola d’Orquestres Simfòniques. El programa interpretat per l’OSPA, dirigida per Kynan Johns amb el concurs del baríton Dietrich Henschel, inclou obres de Mahler i Strauss.
-Un part llarg?
-El procés de composició m’ha portat bastants anys. En 2006 vaig aconseguir la configuració definitiva.
-Una obra pensada per a…
-És per a orquestra simfònica.
-Gran orquestra?
-No necessàriament, vaig pensar en no crear problemes de plantilla. La vaig orientar cap a un concurs de composició que és quasi l’única forma perquè s’estrene. La va estrenar l’Orquestra Simfònica de Múrcia el mes passat.
-Com jutgen els jurats?
-A través de la partitura. Alguns concursos exigeixen ja una versió d’ordinador.
-Com?
-Els programes informàtics tenen bancs de sons que permeten simulacions sonores. Ajuden al compositor i al director perquè davant textures i llenguatges harmònics complexos s’aconsegueix una primera idea del total sonor de l’obra.
-En el seu cas, com va ser?
-En el jurat la majoria eren directors d’orquestra. Per això dóna l’oportunitat que s’estrene en les formacions que integren l’associació que són les grans orquestres d’Espanya.
-Quant dura? Està dividida en moviments?
-És un únic moviment amb seccions diferenciades. En l’estrena va durar 17 minuts i mig. Ací el director està relaxant els tempi i potser dure una mica més.
-Per què el poema de Cernuda i aquelles cuixes salades del jove marí?
-El jo poètic narra la història d’un jove marí amb connotacions òbvies. M’ho va proporcionar un amic, no el coneixia i és impactant. Vaig veure que d’ací podria eixir una obra.
-Música descriptiva?
-No, atenció.
-Quina és, aleshores, la relació entre el poema i la seua obra?
-L’horror vacui. Et planteges què fer amb els pentagrames buits i sempre apareix una excusa, siga aquest poema o un quadre de Kandinsky o algunes obres d’altres compositors. Fins i tot meues. Aquesta obra és música pura, ja que l’excel·lent lírica de Cernuda, que m’inspira, no es pot descriure. La música descriptiva correspon, per exemple, a la tempesta de la “Pastoral”, de Beethoven. Tampoc és música programàtica encara que el poema poguera servir en aquest sentit. El poema m’inspira atmosferes sonores i una forma d’abordar la textura d’alguns passatges. Fins i tot en l’elecció de la instrumentació: el jo poètic són les cordes; el mar, els metalls; el jove marí… és un punt de partida, després ve el pas estrictament tècnic i musical. Cal limitar el temps per no fer minvar les possibilitats d’estrena. Una nova peça ha de rondar els 20 minutos per a una estructura de concert d’abonament.
-És un poema simfònic?
-Des de l’abandó de la tonalitat les coses s’han complicat. Sí, se la pot considerar com una simfonia o un poema simfònic per la seua relació amb el text.
-Què li diria a l’afeccionat que hui va a sentir la seua obra?
-Que assistisca sense prejudicis a l’estrena. La meua estètica no està en la pura especulació sonora, típica en gran part dels corrents d’escriptura actuals. Respecte molt l’orquestra simfònica i intent extraure una qualitat de so i una atenció als paràmetres musicals en l’estructura, forma i timbre. M’interessa buscar un discurs que siga fàcilment entenedor pel públic. I ací no es poden desatendre massa paràmetres perquè l’edifici s’enfonsa. És música pura, ningú ha d’esperar un poema. És una obra molt expressiva i potent.
-Perdone la impertinència, a qui s’assembla com a músic?
-Forme part de l’Escola de Composició d’Alcoi, el meu mestre és Javier Darias. Un tronc comú i escriptures molt diferents.
Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista publicada al diari La Nueva España el 18 de febrer de 2011.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?