Viatge virtual per Benissa, per Vicent Cabrera

La ruta s’inicia un dissabte de matí en trencar el dia des del peatge de l’autopista a Benissa. M’acompanyen dos convidats singulars, SESENA, que treballa a l’Agència de Viatges del Corte Inglés d’Alacant i Roderic, que acudeix des de València i exerceix de guia turístic, que és el mateix que dir que ensenya als visitants de València els seus itineraris mentre els narra històries de la ciutat, entre la realitat i la ficció, com el Camí de Santiago que no deixa de ser un camí com qualsevol altre si el pelegrí no el recorre amb la ment repleta de la seua memòria.

Els visitants vagament coneixen Benissa perquè mai han posat el peu en ella, i per a aterrar han hagut de situar-la geogràficament entre Calp i Moraira. És el primer problema al qual m’enfronte mentre ens saludem personalment però el comentari no em resulta nou, multitud d’operadors turístics i de la propietat immobiliària m’han expressat aquesta mateixa problemàtica, la dificultat de posicionar Benissa des del punt de vista geogràfic i turístic amb entitat pròpia, sense referir-se a localitats limítrofes.

La primera parada es realitza a Xaló, vull iniciar la ruta guiada per Bèrnia des del seu vessant de Xaló. Els sorprèn Xaló que, a primera hora del matí bull de turistes i visitants al voltant del celler i del mercat infinit d’antiguitats confrontant al riu que li dóna nom a la localitat. La ment analítica dels meus acompanyants disseccionen ràpidament l’èxit que veuen els seus ulls. Un celler que il·lumina la localitat més enllà de la Marina Alta (una icona), una manifestació comercial massiva i multicultural (el mercat d’antiguitats), multitud de bancals d’ametllers transformats en places d’aparcament sense prescindir dels ametllers a un costat i a un altre del riu, i carnisseries, forns de pa i tendes, a més de cafeteries i restaurants que reben visitants fins i tot en autocars. Xaló és l’actual Moraira de l’interior que no precisa referenciar-se en altres localitats limítrofes, és, sens dubte el resultat de poques idees preconcebudes però intel·ligentment executades que reflecteix l’instint dels seus habitants a obtindre rendes a partir del seu entorn i dels seus productes autèntics. Els meus acompanyants desconeixen que a poqueta nit una altra icona a Xaló emergeix transformat en local d’oci conegut a tot el nostre País Valencià.

La nostra propera parada és la font de Bèrnia, situada al peu de la seua imponent paret de pedra quasi vertical, convidant al curiós a la seua irracional conquesta, els alpinistes descriuen el seu efecte com la bogeria de la muntanya. Bèrnia i el seu entorn és, per als nostres ciutadans, una autèntica icona mediambiental ja que constitueix un privilegiat mirador al Mediterrani amb una singular flora i fauna. Els meus convidats m’aborden perquè els facilite documentació sobre Bèrnia, però poc puc fer per ells excepte oferir-los un mínim tríptic que em resulta incomprensible fins i tot a mi i que denota prou errors des del punt de vista de la informació turística.

Bèrnia per si sola, necessita d’una guia informativa d’almenys tanta identitat com les guies de Parcs Naturals del País Valencià, i també necessita d’un espai públic respectuós amb l’entorn que permeta el desenvolupament d’activitats recreatives i terciàries més enllà dels restaurants existents.

La propera parada ens situa a Pinos en l’enclavament de la seua ermita i la seua escola rural. Un cartell del Pla E anuncia la inversió d’al voltant 50.000.€, en la coneguda Casa de la Mestra el destí actual de la qual, després, de la seua rehabilitació és servir de dipòsit i lloc de trobada en comptades ocasions als veïns de la partida, la resta és desert que només per als monjos carmelites significa lloc de meditació i per a la resta dels mortals, absència d’una mínima activitat turística organitzada.

Estrany contrast si comparem l’escenari amb el Jardí dels Lliris situat a Marnes, però Marnes és Lliber i no Benissa.

L’última parada abans d’entrar a Benissa la realitzem en l’antic camp de tir de la Solana, on subsisteix abandonada la casa del camp que serveix de parada o estació per als senderistes i cicloturistes que transiten per la Solana, muntanya que ja es prepara per al proper incendi, aquesta vegada afavorit institucionalment ja que la reforestació duta a terme a més d’alçar tota la base rocosa de la Solana, no ha estat acompanyada d’una tasca de neteja i manteniment dels arbres i arbustos plantats provocant un mantell continuat de vegetació des del Racó de Carabou fins el Mascarat, propiciatori d’aquesta futura catàstrofe ecològica. Invertim perquè sí, sense finalitat i cap continuïtat.

Des de la carretera que ens condueix a Benissa s’albira tot l’entorn de la Ràpita veritable reserva forestal del nostre terme municipal que misteriosament ha escapat de quants dimonis han voletejat sobre ella en multitud de formes imaginables. És un espai únic a tot el litoral mediterrani que mai ha tingut el reconeixement degut.

Immersos a Benissa un segon cafè permet conèixer als visitants la plaça de la nostra localitat, en realitat les Places del Rei Jaime I i de Dolores Piera. Aquestes places són el resultat d’encertades decisions preses moltíssim temps enrere i cap població a tot el País Valencià a excepció de les capitals provincials disposa d’aquests espais públics units entre si.

El cafè permet desplegar les guies turístiques que ofereix l’Ajuntament de Benissa, i la seua oficina de turisme, tal és la falta de connexió d’aquestes guies que més que guiar confonen a qualsevol visitant. Amb tot, el millor està per arribar, una oficina de turisme situada a l’Avinguda del País Valencià tancada els caps de setmana, una llotja tancada, una casa Museu Abargues tancada, una catedral amb museu i un convent amb museu amb horaris de visites restringits i impossibles turísticament, uns safaretjos públics amb absència d’informació, la qual cosa impedeix la seua visita, falta d’hotels al centre urbà que impossibiliten la fidelització del client i sobretot, manca d’un megaaparcament que possibilite la reactivació comercial i turística de Benissa, i és que invertim perquè sí, sense finalitat i cap continuïtat. Quant diners públics vessats.

Direcció a la costa, la perspectiva no millora, el Molí del Quisi tancat, les escoles de Pedramala tancades i l’estació del Trenet de Benissa que bé sembla un plató abandonat d’una pel·lícula de l’oest. Més inversió pública sense cap perspectiva.

Les cales i platges de Benissa són exclusives respecte a les de poblacions veïnes per orografia i per la seua reduïda dimensió, les mateixes possibiliten que el turista que ens visita també siga exclusiu, però l’Ajuntament de Benissa ha viscut durant més de 25 anys d’esquena del que és la nostra Jauja o Xanadú turístic. Encara hui la principal artèria de comunicació que és l’Avinguda de La Marina o Carretera de la Fustera manca de voreres per als vianants, d’un mínim enllumenat públic al voltant de les cales i platges, per no parlar dels carrers de les urbanitzacions que presenten problemes en els seus paviments, o manquen de voreres i enllumenat públic, els contenidors de fem són de superfície, els punts verds s’han eliminat a excepció del de la zona de les Calcides que pràcticament ningú coneix. Tampoc hem estat capaços de desenvolupar àrees públiques de grans dimensions que permeten el desenvolupament de turismes específics com l’esportiu o el de reunions diverses que desestacionalitze el turisme posat que el nostre clima ho permet, excepte dos o tres mesos a l’any. La Fustera hui només es circumscriu al turisme residencial i res més, i així des de fa 25 anys, però res és etern i menys en un mercat competitiu.

La visita conclou entre l’admiració de les cales i platges i la frustració de l’entorn.

Durant el viatge de tornada al peatge de l’Autopista A-7 ambdós convidats coincideixen en les següents observacions:

1r – El terme municipal de Benissa posseeix un potencial turístic incomparable per la varietat de la seua oferta però no sou una localitat turística i a més sou una joia secreta de la Costa Blanca però pel mateix motiu sou pràcticament inexistents, ni tan sols esteu a la Guia de Platges del Corte Inglés.

2n – Dediqueu esforços en la fira de turisme , Fitur, quan Fitur és una fira per a majoristes i si manqueu d’allotjaments hotelers, són esforços erms. Es pot vendre més i millor Benissa a València, a Alacant, i fins i tot a Benidorm que a Fitur.

3r – No disposeu de cap empresa mixta pública-privada a l’estil Ajuntament de Benidorm i HOSBEC que permeta conjuminar esforços entre el que ha de ser l’embranzida institucional i la captació privada de rendes, bona prova d’això és el muntant de les inversions que realitzeu sobretot en patrimoni històric i cultural, sense cap rendibilitat, la cultura també ha de generar negoci, en cas contrari acabarà per convertir-se en un problema financer per a les arques municipals i a més tampoc és un anatema, la cultura mou el 20% de les rendes anuals generades a tot el món.

Aquesta empresa mixta pública i privada hauria d’analitzar tots els nínxols de negoci turístic existent tant a la zona costanera, com al centre urbà, igual que a les àrees de muntanya i forestals. La inversió en infraestructures és prioritària si es vol mantindre l’atractiu com a destinació turística, però de la mà de l’activitat privada.

4t – Benissa ha d’escometre immediatament una infraestructura d’aparcament o aparcaments públics i dur a terme quantes gestions siguen necessàries per a disposar d’un parador nacional al seu centre urbà, una icona turística que posicione Benissa a tota Espanya i a tota Europa. Només així l’activitat turística podrà al mateix temps que proporciona rendes a l’activitat urbanística, desplaçar el pes de l’economia a aquella activitat. La resta és un canvi de mentalitat i de formació.

EXTRES DE L’AUTOR

Les tres parades realitzades pels personatges imaginaris des de la font de Bèrnia a Benissa en realitat signifiquen tres espais on des del plànol polític s’haguera d’intervindre.

En l’actualitat no disposem de cap Aula de la Natura que ens permeta exposar als turistes tant la nostra riquesa en fauna com en flora i fins i tot explicitar les nostres més arcaiques tradicions. Aquesta Aula de la Natura seria l’entrada o el Pòrtic de la Serra de Bèrnia i constituiria una formidable embranzida per a l’activitat terciària i de restauració a tota la zona.

L’aposta per un Parador Nacional al Centre Urbà de Benissa va ser estudiada i sondejada pel PSOE de Benissa en la present legislatura davant altres institucions. El principal escull va ser l’exigència de Paradors Nacionals que qualsevol edifici destinat a això ha de comptar amb un mínim d’habitacions en atenció a una economia d’escala del propi negoci. En tot cas, som conscients que seria la millor aposta turística imaginable per a la nostra localitat. L’aposta segueix ací i existeixen diverses possibilitats.

La intervenció al Molí del Quisi és l’exemple d’una eixelebrada inversió pública. El contracte signat pel batle de Benissa disposa una cessió per part dels seus propietaris i trenta metres al voltant del Molí del Quisi pel termini de 10 anys, transcorregut aquest termini haurà de tornar-se als seus propietaris amb l’obra realitzada i la inversió pública actual ja supera els 105.000 €. El Molí del Quisi és un edifici hídric de gran valor, no obstant això haguera d’haver-se adquirit decididament juntament amb una àmplia zona del seu voltant per poder desenvolupar un espai recreatiu en el seu entorn que servira per realitzar estades perllongades. El corrent d’aigua que emana de la depuradora de Santa Anna haguera servit per crear un aiguamoll de gran valor ecològic i atractiu turístic, fins i tot per a un botànic comarcal inexistent a dia de hui. No s’ignora que Benissa compta amb una extensió universitària de la Universitat d’Alacant a expandir en tots els nivells.

Concloc amb una curiositat, totes les cordes emprades als vaixells de l’Armada Britànica posseeixen al seu interior una altra diminuta corda o fil de color roig que a manera d’ànima entrellaça continua o discontínuament el quefer en aquests navilis. Així ha de ser la política d’un Ajuntament, totes les seves accions entrellaçades i subjectes a un projecte o pla preestablert.