Ignacio Signes, benisser il·lustre, cavaller de la Legió d’Honor Francesa

La investigació històrica en ocasions ofereix sorpreses tangencials: tirant d’un fil et trobes amb el bri d’un altre cabdell ben diferent. Ha sigut el cas revelador de la figura d’un distingit benisser, crec que desconegut fins avui, que va merèixer la condecoració de Cavaller de la Legió d’Honor Francesa pels seus serveis prestats a la monarquia de la nació veïna. Les referències individuals, de moment, no són moltes, però ofereixen pistes per a una indagació posterior.

L’expedient que conserva els documents relatius a la prestigiosa institució francesa aporta poca informació respecte el nostre home. Sabem que Ignacio Signes (Ignace Signes) va nàixer a Benissa el 5 de juliol de 1799, encara que som de l’opinió que les seues arrels provenen de Teulada, probablement del matrimoni contret en 1786 entre Ignacio Signes Aparisi i Francisca Andrés Llopis. El reconeixement com a Cavaller de la Legió d’Honor va ser decretat el 21 de març de 1831 pels seus serveis prestats durant tres anys com a sergent del 19é regiment d’infanteria de la Ligne, serveis que van deure ser excel·lents per a arribar a ser mereixedor de tan honrada distinció. També sospitem que Ignacio va abandonar primerencament la seua vila natal per causes que desconeixem i que molt probablement mai va tornar a posar un peu en ella.

A França, Carles X de Borbó, qui fóra successor de Luis XVIII, havia restablit l’absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830, (una sèrie de jornades revolucionàries esdevingudes els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830, anomenades “les tres glorioses”) la població de París va obligar el rei Carlos a abdicar en la figura de Luis Felipe d’Orleans (1830-1848). La seua renúncia va donar pas a un règim polític liberal, de signe doctrinari i moderat, amb sufragi censatari; el nou règim va revitalitzar les institucions republicanes i va assumir com a símbol del nou poder la bandera tricolor, la qual cosa finalment va aconseguir la desmobilització popular.

Ignacio Signes, anys més tard, va passar a formar part del cos de vigilància militar del penitenciari del fort de Saint Germain en Laye, Seine et Oise, en Besançon, última destinació prèvia al seu retir, al febrer de 1848 amb una pensió anual de 354 francs. Sis anys abans havia obtingut la naturalització francesa, el 24 de desembre de 1842.

Sabem que Ignacio es va casar a França, on va tindre descendència, i va morir el 31 de maig de 1879.

Pel seu interés hem reproduït aquest article aparegut el 14 d’agost de 2016 al Blog de José Luís Luri