La fallida del “Molí” de Benissa

Cap a l’any 1920, l’empresa benissera “Viuda de Abargues i Cia.” entra en serioses dificultats econòmiques que deriven finalment en la seua fallida. El que s’iniciara a principis de segle com un xicotet però pròsper negoci de producció farinera, havia anat consolidant-se fins arribar a constituir-se en un veritable banc local. L’entitat prestava fons a xicotets llauradors i remunerava els seus dipositants amb un 6% d’interés anual; en molts casos, a emigrats locals que després de retornar d’Algèria o Argentina, confiaven els seus estalvis a una societat recolzada per nobles cognoms i reconeguda solvència.

Davant la commoció general d’una comarca que vivia temps difícils –un jornal rondava les tres pessetes i el 90% de la població vivia en condicions precàries- Donya Clara Torres Orduña, vídua d’Abargues, una de les sòcies i principal avalista de l’empresa, comprova com el seu vast patrimoni immobiliari és objectiu dels creditors i pot veure’s esfumat tan ràpidament com de fet va fer el gerent de la societat.

Però no serà fins el dia de Sant Josep de 1925 quan es verifiquen les subhastes de les seues heretats més importants per respondre pels deutes: la de Terra Gaspar, a esquena de la Serra d’Oltà, amb més de 850 fanecades i casa de camp; i la seua finca de Lleus, amb edificació i 500 fanecades de superfície. Ambdós trossos, mitja serra, són transmesos pels síndics de la fallida a Francisco Ivars Ivars, industrial del moble de Benissa, que els adquireix per cent mil pessetes i posteriorment arrenda al ti Joan Ivars “Camallá” pel 5% anual del seu valor.

A Calp, pels escassos mitjans o la sana desconfiança, no són molts els estalviadors que han fiat els seus dipòsits a l’empresa. Els damnificats, malgrat les àmplies garanties dels avals, únicament recuperen un 25% del capital confiat després de llargs i costosos plets.

Anys més tard, la fallida del Molí seguirà tenint conseqüències en la nostra població i per als legataris de Donya Clara Torres. Al gener de 1927, Donya María Cabrera Abargues ven al ti Pere “Troset Nou”, Pedro Pineda Sendra, dues finques: la casa de camp coneguda com a “Casa de Cadenes”, o del “Retor”, o del “Troset Nou”, situada amb 63 fanecades de terreny al costat del camí d’Oltà, limítrofa a la carretera general, hui Estació II, 1B; i el “Bancal Pica”, a l’Enchinent, de 24 fanecades, hui viñas de Avargues. Les compra el tu Pere per 22.000 pessetes que finança amb garantia hipotecària un prestador de Xaló al 6% anual.

El ti Pepe “La Forastera”, José Ferrer Escrivá, també adquireix dels Cabrera la seua finca de Cocons, de 60 fanecades, hui Canuta 6L, que localitzem fàcilment pels seus alts murs alçats just al capdavant de l’entrada del cementeri municipal.

Un altre cas és el de la finca del ti Guillem de “Sendra”, Guillermo Sendra Pineda, patró de pesca, qui al desembre de 1927 adquireix de Donya María Cabrera Abargues la seua heretat de la Canuta, que consta d’unes sis hectàrees de terreny amb casa de camp. El ti Guillem la compra per 7.500 pessetes que finança Donya María a un 5% d’interès. Hui, urbanitzada la finca i desapareguda la casa, sobre els seus fonaments se situa el xalet Canuta Baixa, 1C, al costat de la costera que ascendeix Puerto Blanco.