Crònica del Festival Corre la Vara, per Col·lectiu El Fermall

Aquest any sí!

Si un sentiment ens embargava als qui formem el col·lectiu El Fermall la nit del nou d’octubre de l’any passat quan una tronada amb mala pota llençava a perdre el treball de varis mesos era el que el festival Corre la Vara que aquella nit quedava suspès havia de tornar-se a fer, fos quan fos. Per fer memòria als qui ho heu oblidat o per posar-vos al corrent als qui no s’assabentàreu, per a aquella nit havíem programat un concert amb les actuacions de tres grups punters en el rock valencià. Havien d’actuar Obrint Pas, Ki Sap i Mugroman. A més, estava prevista la compareixença d’Achemalinke, un grup de percussionistes, i de la colla de correfocs La Mulafera d’Ondara. Fou una hora abans de l’acte quan ens sorprengué un fort ruixat que impossibilità la realització del mateix.

Des d’aleshores es va treballar per concretar una data amb els mateixos grups per a la primavera de l’any 2005. L’acord estava quasi tancat, però un dels grups es fa fer enrere i la cosa quedà aplaçada fins la tardor.

El passat divendres, a la mitjanit, s’encetà allò que no sabem massa bé si anomenar Primera o Segona Edició del Corre la Vara. El cartell no fou exactament el mateix perquè, una vegada més, va ser impossible concretar una data amb el mateix grup que ja ens fallà la primavera passada. Molt diferent l’actitud dels altres dos grups que sempre s’han mostrat favorables a la negociació i predisposats a tocar al nostre poble. Primer agraïment d’aquesta crònica-article, doncs, als grups Ki Sap i, especialment (ells coneixen ben bé les raons), Mugroman. Ens han demostrat, a diferència d’altres, que en aquest món encara hi ha coses que estan per damunt del valor dels diners.

Precisament foren els xixonencs Mugroman qui obriren el concert amb una actuació en la seva línia (ja els coneguem ben bé a Ondara). Ritmes ska amb el característic acompanyament de dolçaina que despertaren l’ànim del assistents, vora quatre-cents, que omplien l’arena de la plaça de bous. L’ska seguí amb els valencians Ki Sap, amb concessions ens alguns temes a aires de reaguee i hip-hop. La revetlla es tancà amb el grup d’Alcàsser Sva-ters, inèdits a Ondara, que sorprengué gratament al públic amb un desplegament de simpatia i ganes de passar-ho bé. Una prodigiosa secció de metalls i la varietat rítmica del grup (ska, salsa, rumba…) feren les delícies de la gent que ballà fins vora les cinc de la matinada.

Satisfacció, doncs. Aquest és el sentiment que ens embarga als del Fermall ja que, si bé hem de fer autèntics jocs malabars i recórrer a uns i altres per poder finançar activitats com aquesta, no exemptes de cert risc econòmic (de vegades sembla que anem mendicant), després, en veure la cara de satisfacció en els assistents, ens motivem per a seguir programant-ne altres i lluitant per donar al poble, especialment als més joves, una oferta cultural i d’oci digna i variada. Fins l’any que ve!