Manifest de la Xarxa de Dones de la Marina Alta amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència de gènere

La violència contra les dones continua actuant de manera terrible i arriba a xifres insuportables: 603 milions de dones viuen en països on no es considera delicte la violència de gènere. 3 milions de xiquetes corren risc per l’ablació i més de 130 milions de dones han sigut sotmeses a la mutilació genital. 70.000 dones moren cada any en el món a causa d’avortaments insegurs. El 35% de les dones del món han patit violència sexual (en alguns països arriben fins el 70%). Un 38% dels assassinats de dones en el món són comesos per la seua parella. Més de 4 milions de dones són segrestades i explotades sexualment contra la seua voluntat víctimes de la tracta (1).

A l’Estat espanyol, durant 2014, a principis de novembre, eren 56 les dones assassinades per la violència masclista, i els feminicidis s’incrementen dramàticament cada dia que passa ( les xifres oficials són diferents, com sempre). Més de 600.000 dones són maltractades cada any per les seues parelles o exparelles. En els últims 19 anys, més de 1.311 dones han sigut assassinades per homes que deien estimar-les. Un nombre d’assassinats que mereix el tractament del terrorisme, i que hauria de ser una qüestió urgent d’estat.

Des de la Xarxa de Dones de la Marina Alta DENUNCIEM :

• L’organització estructural de la societat patriarcal i la ideologia misògina que provoca i dóna força a totes les expressions de violència cap a les dones.
• La globalització de les violències masclistes, i el repunt de la violència contra dones i xiquetes a tot el món, emparada per la falta de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurs públic.
• La cultura de la complicitat que promou la falta de reacció social i política front els maltractes, violacions, segrests, tracta i assassinats de dones arreu del món.
• L’actitud constant de NO voler creure la paraula de les dones, que du a moltes víctimes a desconfiar de la justícia i a no denunciar.
• La falta de voluntat política per donar compliment a la legislació pròpia i a la internacional que, com a país, s’ha subscrit i ratificat.
• La diversitat i especificitats de les violències suportades per les dones lesbianes, transsexuals i totes aquelles que no s’ajusten a la heteronormativitat.
• La croada del govern del PP contra la igualtat, que reforça la ideologia misògina, legisla contra els drets de les dones, com s’ha intentat fer amb la llei Gallardon, i elimina qualsevol contingut educatiu en matèria d’igualtat i prevenció de violència, com s’ha fet en la LOMCE.
• La reforma de l’administració local que elimina els serveis d’ajuda més pròxims i acaba amb el “Instituto de la Mujer”.
• La manca de dotació i retallades de recursos econòmics i humans necessaris per a l’eradicació de la violència masclista. Al País Valencià tenim 17 Oficines menys d’atenció a les víctimes i només 4 centres 24 hores.
• La falta de responsabilitat i impunitat d’alguns personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.
• La invisibilització i menysvaloració de les tasques de cura i criança, realitzades majoritàriament per les dones, enfront la hipocresia d’incloure al PIB de l’estat el producte econòmic de la prostitució.
• La culpabilització de les dones quan desisteixen de seguir els processos judicials i alhora la victimització que aquests processos generen a les dones que decideixen continuar-los.
• La reducció de les ordres de protecció per a les dones, i el pocs casos en què els agressors són condemnats, només el 9,8% .

Per tot això, EXIGIM:

• La promulgació i seguiment de lleis i polítiques internacionals que protegisquen a la dona, que combaten la discriminació, que fomenten la igualtat de gènere i que ajuden a adoptar normes culturals i socials més pacífiques.
• Cap pas enrere en matèria legislativa sobre els drets que tant han costat de reconéixer.
• La consideració del terrorisme masclista com a qüestió d’estat i l’adopció immediata de les mesures per eradicar-lo.
• La reposició i reintegrament de totes les partides pressupostàries, programes i fons en matèria de prevenció i assistència a la violència de gènere.
• La inversió en programes d’igualtat, educació i formació, així com en campanyes de prevenció, que són pilars bàsics de la lluita contra la violència masclista.
• La garantia del dret al treball en igualtat de condicions que els homes, amb protocols d’actuació enfront de la violència masclista.
• Les expulsions o dimissions immediates dels personatges polítics que manifesten públicament idees discriminatòries i violentes contra les dones.

La violència és responsabilitat de qui l’exerceix, no de qui la pateix, i és obligació dels estats eradicar-la.

La denuncia de la violència de gènere no és qüestió només d’un dia, ni d’un país, sinó de tots els dies de l’any i de tots els països del món.

Seguim i seguirem mantenint-nos fermes en la manifestació i reivindicació constants del nostre dret a viure sense violència.

JA N’HI HA PROU DE TERRORISME MASCLISTA!

NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES!

Xarxa de Dones de la Marina Alta, 25 de novembre de 2014

(1) Dades de la OMS i de “ONU Mujeres”