Propostes dels Col·lectius El Runar i Vall del Pop a Conselleria

CONSIDERACIONS AL PLA D’ACTUACIÓ URGENT DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL (XALÓ-LLIBER-BENISSA).

Davant la presentació del projecte de regeneració de la zona cremada per l’incendi que va afectar els termes de Benissa, Llíber i Xaló, realitzada pel conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, el col·lectiu el Runar presenta les següents consideracions:

– Mostrar la nostra disposició i interés en col·laborar amb la Conselleria de Territori i Habitatge i els ajuntaments de Benissa, Llíber i Xaló en la elaboració d’un projecte més definit de les actuacions previstes. Aquest punt es per a nosaltres imprescindible, juntament amb la transmissió d’informació sobre l’evolució del projecte, i la col·laboració de la resta de col·lectius i persones privades implicades, amb la finalitat d’aconseguir la màxima satisfacció social.

– Si bé es d’agrair la rapidesa en la presentació del projecte de regeneració, som conscients que aquesta pot induir a plantejaments erronis del problema, pel que preguem s’actue de forma reflexionada en la presa de decisions.

– Considerem com a prioritat durant els primer anys evitar al màxim l’erosió. En aquest sentit urgeix la restauració dels bancals deteriorats mesura que a més a més pot comportar una bona percepció social del projecte. A més a més, som partidaris de la utilització de la fusta cremada com a barrera transversal que evite l’escorrentia.

– Les espècies considerades, en la seva totalitat arbres i arbusts, no presenten durant el primers any una bona cobertura aèria que protegeixi el sòl, pel que creguem necessari utilitzar durant els primers anys espècies anuals, principalment gramínies (Brachipodium retusum, Brachypodium phoenicoides, Brachipodium distachyon, Stipa tenacissima, Piptatherum miliaceum, Festuca arundinacea….) més properes a les etapes de successió actuals de la vegetació.

– A més a més complementada amb la mesura anterior, s’haurien d’avaluar durant els primers anys la capacitat de regeneració de la zona afectada amb la finalitat d’extraure les zones en les quals s’ha d’actuar posteriorment amb la plantació manual. En aquest sentit cal aprofitar la tasca de col·laboració amb el CEAM que aporta ja unes quantes experiències.

– Considerem que el sistema de plantació i preparació del terreny ha d’estar manual, més quan l’actual susceptibilitat del sòl no suporta l’entrada de maquinaria, a banda de les limitacions que presenta l’orografia i pedregositat del terreny.

– Pel que fa a la millora de les pistes forestals s’hauran de realitzar de manera respectuosa amb l’entorn, sense moviments de terra que augmentarien l’erosió. En aquest punt, ens oposem a la creació de noves pistes forestals. Creguem que evitar l’accessibilitat a la muntanya és una mesura preventiva que es deu superposar a l’ús d’aquesta en els treballs d’extinció, la qual es presenta de dubtosa efectivitat, molt més quan es tracta d’incendis amb una magnitud considerable.

– Així i tot, i com alternativa a la creació de noves pistes forestals contra la lluita d’incendis, creguem que la zona agrícola té un paper molt important a banda de donar aliment a la fauna. En aquest sentit el manteniment de les zones agrícoles com a tallafocs i fins i tot la recuperació de cultius abandonats pot crear en la zona una xarxa efectiva de lluita contra el foc. Aquest punt s’entén en un marc de col·laboració de les propietats privades i la conselleria de Territori i Habitatge, però també de la Conselleria d’Agricultura. Són necessàries subvencions i Plans estratègics pel manteniment de zones de cultiu de secà en àrees de muntanya al igual que es convoquen ajudes a la ramaderia pel manteniment dels tallafocs.

– Considerem positiu la creació d’un punt de vigilància a la zona encara que amb reserva en funció de la ubicació, les infrastructures i accessibilitat que comporte la creació del punt de vigilància. Fins que aquest servei estàtic de prevenció d’incendis siga una realitat, sol.licitem que de forma urgent s’amplie la vigilància forestal de forma permanent en la zona L.I.C. de Bèrnia-Serra del Ferrer i en la zona incendiada de la Serra de la Venta, mitjançant les Unitats Mòvils de Prevenció d’Incendis(en l’actualitat,les U.P.I.de Benissa que vigilen eixa zona finalitzen el seu servei a finals de novembre fins març).

– Considerem innecessari la creació de diques a la zona com a mesura de restauració hidrològica forestal, ja que la mesura més apropiada i efectiva és la restauració de la cobertura vegetal. La redacció del projecte anunciat, en aquest aspecte, respon al nostre parèixer a una decisió no reflexionada sense cap base tècnica que justifique la seva necessitat, ja que no existeixen ni estudis in situ sobre les pèrdues de sòls, ni els barrancs de la zona presenten avingudes importants que aconsellen la seva regulació, ni controls de cabal, etc… a més a més de presentar una conca de recepció relativament menuda. Sí que destaquem a la zona una falta de control sobre l’ocupació del domini públic hidràulic. A més a més la restauració del bancals és una mesura complementaria efectiva a la restauració hidrològica.

– Pel que fa a la classificació de sòl, i en particular davant l’actual revisió del pla general d’ordenació urbana de Llíber, considerem que deuen paralitzar-se les llicències d’obra a la zona afectada.

– Les accions a realitzar han de tenir en compte la seva incidència sobre la fauna, i en especial sobre les espècies d’àguila de panxa blanca i reial que nidifiquen a prop de l’àrea de l’incendi.

– Considerem necessari i prioritari que la Conselleria de Territori i Habitatge estudie l’ampliació del L.I.C. de la Serra de Bèrnia-Ferrer, incloguent tota la zona de la Serra de la Venta i la Muntanya Llarga/la Solana de Benissa.

Atentament.
Col.lectiu el Runar.
Col.lectiu Vall de Pop.