La constància, entesa com a valor positiu és un bé molt escàs en la nostra actual societat. Una conseqüència pròpia d’ubicar la nostra vida en el canvi persistent. Tot és present, actual i ha de ser palpable. Desapareguda l’estima per la memòria, – mestra de la vida-, ens trobem orfes per a dissenyar el futur d’aquí que transitem a les palpentes desconfiant sempre si les coses les fem com cal o és menester deixar-les de banda. La perseverança, allò del monàstic “ora et labora” (resa i treballa), consolida, asserena, construeix i actualitza qualsevol dedicació. I aquest nou Calendari dels Brillants, fet per a l’any 2025, és fidel a eixe lema. Acompleix les condicions de la fermesa de tota mampresa que es dissenya amb vocació de durar adaptant-se als signes dels temps, però sense deixar els solatges de la tradició.
El secret d’aquesta mena de publicacions rau en la voluntat de ser fidels als “ritornelo”, les tornades que són la volta sideral que va marcant-nos un calendari festiu, de costums, conreus i hàbits saludables. D’entre la variada publicació d’aquest gènere literari destaca el longeu “O verdadeiro mentireiro”, editat en Galícia. Va dirigit a un públic que valora encara la lectura sobre paper que reafirma la predilecció de tocar amb les mans i rellegir quantes vegades siga menester unes pàgines escrites amb bon humor i optimisme. El seu creador, el rector rural don José Regadio, era un home savi, culte i benhumorat que com a fill de llauradors sabia entendre els senyals de l’oratge que anunciava un canvi imminent. Una benemèrita intenció, feta en temps dejuni d’informació científica per posar a l’abast del públic experiències i realitats.
Sobre aquest talent popular també conegut en la nostra comarca, s’ordí ara fa 38 anys, el nostre Calendari dels Brillants. Arreplegava les expertes veus dels nostres camperols amb interès de que calia preservar-les de l’oblit. Certament que conseqüent amb l’evolució de les ciències de la natura, de la que la meteorologia forma part, incloguérem entre el sentiment nostàlgic de la tradició la serietat de la ciència. No essent renuents a eixa preocupació per situar-nos en la veracitat del comportament del clima reconeguts científics com Jorge Olcina, Samuel Biener, José Miguel Femenia, o Martínez Valderrama ens aportaren articles divulgatius d’una actualitat absoluta. I entre costumari popular i criteri professional anàrem, i continuem editant amb el suport de MACMA aquest reliquiari tendre i amè.
En un mesurat equilibri entre ciència i tradició utilitzem en el comentari corresponent a cada mes un refrany al·lusiu al comportament del clima. D’eixa forma escenifiquem una cultura antiga que ajuda als moderns criteris tècnics del clima a comprendre aquella antiga preocupació nascuda d’una atenta observació del comportament de la natura. Eren proverbis fets a curt terme, però d’una eficàcia comprovada al saber que les oronetes volen baix i que les cabres es topeten assenyalant que la pluja és imminent. Saber pels colors del capvespre la presència del vent de mestral o interpretar el perquè la gata de casa està moixa.
Expectants sempre al comentari dels butlletins meteorològics planifiquem la nostra vida confiats en la seguretat de la seva infal·libilitat. Les recents barrancades que tanta desolació han portat a terres germanes mostren que les prevencions de la ciència tenen una gran exactitud i que si les contrastem amb l’antiquíssima tradició de l’experiència dels nostres majors confirmen que l’arreplega d’aquells sabers no és un treball perdut. Sentències com la de “Trons d’octubre/ any de diluvi” i al que seguirà que “Novembre tronat/ mal pel pastor/ i pitjor pel ramat” ens asseveren que aquella antiga gent tenia constància de les males bromes de la natura desfermada. L’arreplega d’aquests coneixements ancestrals i populars no tenen el caràcter de determinants i concloents, però sí que reflecteixen a la societat les angoixants experiències viscudes pels nostres antics. Una exposició de relats que any rere any l’admirable colla de col·laboradors i col·laboradores ofereix a la nostra comarca amb gratuïtat i estima.
Comentaris a la notícia
Voleu deixar un comentari a la notícia?