El concert de Sybil Vane finalitza com una vetllada d’acords i desacords

El col·lectiu Cream Pop va donar un altre pas endavant per a consolidar una alternativa incipient a les nits d’oci a ritme de reggaetó i enllaunats en el pub de torn amb el DJ com a únic referent. La seua fórmula consisteix a oferir música pop en directe. I el dissabte per la nit van ser Sybil Vane les triades, en una vetllada que va tindre acords i desacords. Acords perquè el grup format per aquestes tres catalanes va oferir un concert amb un paisatgisme sonor in crescendo: van fer servir bones lletres, sense concessions al buit en més d’un cas (“mare soltera”) i infiltrant una posada en escena més grunge que pop, amb algun intent d’ambició incendiària. Cal destacar que Budi, Rocío i Luciana van enlluernar el públic passant-se els instruments (bateria, baix i guitarra) unes a altres amb total versatilitat en el producte final.

A això es va unir una actitud amb pocs signes de cansament, altruistes i sorprenents, una cosa que va agradar a les desenes de persones que es van acostar a les Escoles Velles, un edifici que demana a crits ser la seu d’alguna cosa, a nivell públic.

I desacords, perquè hi va haver fusió entre músics i públic. Els assistents no van acabar de respondre a les crides de Sybil Vane para integrar-se en l’assumpte: “Ja hem comprat torró d’ací, Alacant, i ara ens queda fer-vos gaudir” o “si no us acosteu tocarem alguna cosa de Britney Spears” van ser els indicatius que Cream Pop té una bona idea que necessita temps per a fructificar.