Assegura que afronta un dels grans reptes de la seua carrera, encara que ha fet experiència amb els seus dotze anys al capdavant de la batlia de Benissa, on va néixer en 1966. Ara des de la Diputació li toca reprendre les relacions amb la Generalitat perquè recolze els seus bucs insígnia, l’ADDA i el MARQ. Sap que cal canviar coses i en això està. La seua filosofia és unir esforços per a pal·liar la crisi.
Com es descriuria perquè els ciutadans sàpiguen qui és Juan Bautista Roselló?
Doncs és una persona senzilla que estima el seu poble i la seea província. Jo vaig entrar en política perquè em donava l’oportunitat de servir a la societat i ho vaig fer en el lloc on millor es pot fer això, com a batle.
Va triar cultura o el van triar a vosté?
La veritat és que va ser la presidenta la que em va oferir l’àrea de Cultura. Quan vaig rebre la notícia em va generar un sentiment oposat, primer d’il·lusió per estar ací, perquè crec que és la millor àrea que té la Diputació, i segon, de preocupació perquè té molts temes complexos que cal resoldre.
Gestionar l’Ajuntament de Benissa i l’àrea de Cultura de Diputació no és molt per poder fer bé les coses?
La veritat és que pot ser que es genere aquesta impressió però ja puc dir, amb l’experiència dels dos últims mesos, que l’Ajuntament de Benissa, després d’estar dotze anys com a batle, funciona molt bé. Ara afronte el repte de la Diputació amb il·lusió i total dedicació.
Assumeix el càrrec en un moment no gaire apropiat per al lluïment.
El que menys em preocupa de la cultura és el seu lluïment. No m’importa aparèixer o no, però sí que els objectius que tinc marcats els puga dur a terme, és a dir, multiplicar les actuacions culturals i que arriben al major nombre de públic possible. Sé que el pressupost va a reduir-se en totes les àrees, però jo no vull de cap manera que en cultura es reduïsca en un percentatge major que el destinat a obres o infraestructures. Si deixem la cultura de costat estem fent un flac favor a l’educació.
La cultura necessita una gran inversió o no és només això?
Doncs no, pense que no. A més, la cultura floreix en època de crisi. Jo sóc dels que creu que es pot fer més amb menys. I en aquesta línia anem a afrontar aquest repte, intentant fer més coses, no em conforme amb fer menys, però sé que ho haig de fer amb menys pressupost. Cal canviar moltes coses i la recepta més important per treballar en cultura és coordinar-se amb totes les institucions i entitats de la província. En cultura es pot economitzar molt si hi ha una bona coordinació, una cosa que no ha existit mai.
Ha comentat que cal canviar coses. Quines coses?
En primer lloc cal canviar la forma de treballar, en el sentit que la cultura no poden ser regnes de taifes estancs. És a dir, ajuntaments d’una banda, Generalitat per una altra, Diputació per una altra, universitat per una altra… En segon lloc, cal apretar-se el cinturó i ho hem de fer tots, les institucions però també artistes i creadors culturals, tots hem de posar menys condicions.
El seu partit, el PP, ha desenvolupat al País Valencià una política de grans esdeveniments i luxosos edificis, hi ha auditoris en molts pobles, però molts manquen de contingut.
Tindre bones infraestructures culturals no és roïn. Afortunadament es van construir en un moment econòmic molt bo. El que fa falta és asseure’s per veure com traure el màxim profit. Cal buscar l’equilibri perquè servisquen per als recursos culturals locals, però també per posar-les al servei d’ofertes culturals potents.
Parlant d’edificis, ara té al seu càrrec l’Auditori d’Alacant, una infraestructura de gran nivell, però encara no sabem per a què va a servir.
L’ADDA està començant, en aquest moment té moltes qüestions tècniques que cal resoldre, cal dotar-lo d’equipaments i dels instruments necessaris. L’objectiu és arribar a tindre una programació de concerts permanents amb una o diferents orquestres, veure si tenim una orquestra resident… Tenim l’OFUA, l’OSA, l’Orquestra de Joves de la Província d’Alacant… i estem en contacte amb ells per a afrontar un projecte musical seriós i permanent. Jo entenc que hem d’estar a nivell de les sales més importants d’Espanya.
Cal triar director gerent, director econòmic i director musical. Molts càrrecs.
La veritat és que és necessari anar posant els càrrecs directius que van a gestionar-lo. S’han triat ja els patrons de la fundació i el següent pas serà fer un pressupost ja per a l’any que ve. Ara estem programant els concerts de Nadal i al novembre actuarà la Banda Reial dirigida per Francisco Grau.
Tenen peticions per fer ús de l’ADDA, però no pot ser només un centre de conferències o d’esdeveniments socials.
La idea és que l’ADDA estiga obert i en servei el major temps possible. A part de la seua programació musical permanent, ha d’estar al servei de les orquestres de la província, de les bandes, però a més cal veure el tema de la rendibilitat econòmica perquè és un edifici ideal per a congressos i actes socials.
No creu que Alacant es mereix una orquestra professional?
Estic totalment convençut d’això. És una llàstima que no la tinga ja. També perquè no hi havia una infraestructura que poguera donar-li recer. El que cal tindre en compte és que aquestes orquestres neixen d’entitats privades, no ho podem entendre com una càrrega només per a l’administració, ha de buscar els seus propis recursos que és com funcionen a Europa. Estic convençut que es podria crear una orquestra professional molt bona i estic treballant en això.
Partim de la base que la Generalitat no ha desemborsat ni un duro d’allò compromès per a finançar l’ADDA. Per què la Diputació no és capaç d’exigir-li que vinga a actuar a aquest auditori l’Orquestra de la Comunitat Valenciana que, a més, la paguem tots?
És una pregunta però també és una afirmació amb la qual estic d’acord. Des que vaig entrar de diputat, una de les qüestions que tenia clara era que en el tema cultural la Generalitat i la Diputació han d’anar de la mà. No és cap secret que hi ha un tema econòmic pendent de resoldre que estic convençut que s’arreglarà de forma coordinada i en breu. També estem fent gestions amb el Palau de les Arts i amb el Palau de la Música. Jo garantisc que l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i l’Orquestra de València estaran a l’ADDA, tot i que encara no puc dir dates.
Llavors el tema de les partides impagades, també al MARQ, s’està gestionant…
Sí, de fet hi haurà aviat una reunió al més alt nivell entre la Conselleria de Cultura i la Diputació per a abordar tots els temes que hi ha pendents, tant amb l’ADDA, com amb el MARQ o el Consorci de Museus, al qual anem a tornar a pertànyer de forma immediata.
Un altre pes pesat de la Diputació, el MARQ, està ara al seu càrrec. Va a canviar alguna cosa?
És la joia de la corona, un dels museus arqueològics més importants d’Europa i puc assegurar que en aquest moment el vaixell insígnia d’Espanya. Jo sóc dels que pensen que si les coses funcionen bé no hi ha res que canviar i el MARQ té un equip tècnic i directiu fantàstic. El museu ha tingut una trajectòria extraordinària fins ara i pot continuar en aquesta línia, encara que anem a apostar per altres recursos que a nivell econòmic siguen més digeribles sense perjudici del seu impacte cultural i mediàtic. Però el contacte amb els grans museus va a continuar.
Quina línia li agradaria iniciar?
Crec que el MARQ té un de les millors fons d’art ibèric i l’ideal seria crear una gran col·lecció molt potent, que poguera exportar-se a altres museus del món. A més anem a fer que el MARQ arribe a totes les escoles de la província d’Alacant.
Seguint amb els museus, el Mubag ha estat sempre controvertit, sense línia expositiva coherent ni gerència adequada.
Al Museu de Belles arts cal donar-li un gir de 180 graus. No té sentit que en menys de cent metres existosquen el Mubag i el MACA amb col·leccions de la mateixa època. Ja estem abordant el que pot ser una nova línia per crear una bona col·lecció permanent relacionada amb la província. El Mubag ha d’oferir una pintura amb diferents èpoques i estils, des de finals del XVIII fins a principis del XX, perquè tinguem dos museus potents però complementaris.
Llavors no es va a nomenar cap gerent ni un gestor d’exposicions com va ser Juan Manuel Bonet?
No, no, el museu té una responsable tècnica, Joserre Pérezgil, que té les idees molt clares i va a portar el projecte avant. Sobre Bonet, és un dels millors estudiosos de l’art del nostre país, però en aquest moment a la Comunitat tenim recursos per no haver de fer exposicions que haja de comissariar aquest senyor o qualsevol altre.
El Gil-Albert no té encara director. Com creu que ha de canalitzar-se aquest centre?
El nomenament es va a fer molt ràpid. I crec que ha d’iniciar una nova línia, sense retrets a l’anterior. El Gil-Albert com a institut d’investigació i d’estudi el que ha de fer és exactament això, recolzar els nostres artistes plàstics, els nostres creadors literaris, els nostres investigadors. Aquesta línia és la que ha de portar. A més ha de tindre una estreta col·laboració amb totes les entitats que es dediquen a aquest tema a la província.
No el veig partidari dels cicles que han portat cares conegudes a la ciutat.
No, la seua missió no és portar cares conegudes. El Gil-Albert ha de recuperar la seua essència d’estudi i investigació.
Fins ara hem parlat d’entitats a Alacant però i la cultura dels pobles?
Això és fonamental. I vaig a ser contundent. La Diputació no va a programar res a Alacant que no siga de la mà de l’ajuntament de la ciutat, igual que fa amb qualsevol altre municipi de la província. No compartisc que la Diputació tracte a la ciutat d’Alacant de forma diferent a qualsevol altra de la província.
Està garantit el suport al Festival de Música i a la Mostra de Teatre d’Autors?
Totalment. La política cultural ha d’estar prop dels joves i d’allò contemporani i totes les seues manifestacions, d’els qui són el present i el futur.
I què va a passar amb totes les col·laboracions amb la CAM si desapareix l’Obra Social?
Em preocupa molt. Va a ser molt complicat que tornem a la situació que hi havia abans perquè podem perdre al major benefactor que té la cultura a la província. Però anem a ser molt reivindicatius i exigents perquè el futur de la CAM seguisca ací. Després està el tema dels llegats culturals, que és un patrimoni absolutament alacantí. Tot això ha de tindre una titularitat que no pot ser aliena a tots els alacantins i les institucions que ens representen. Allò ideal seria crear una fundació amb participació institucional.
Què diria als qui pensen polític igual a corrupció?
Que la gent tinga una mala imatge dels polítics i que siguem a nivell sociològic un problema de primera magnitud per als ciutadans és una cosa que em disgusta i em preocupa, encara que alguna cosa s’està fent mal quan es dóna aquesta situació. No obstant això, haig de dir que, com en tot, hi ha persones amb dedicació política que es deixen la pell i que aquestes crítiques estarien injustificades.
Vostè és així?
Jo no m’incloc a mi mateix, però intente tindre la consciència que sóc així. Intente deixar-me la pell, però jo no m’admire a mi mateix.