Experts reunits a Benissa diuen que la desorientació artística es deu a la proximitat del final de segle

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 31 de març de 1999 al diari El País:

La desorientació de l’art, en totes les seues expressions, està probablement relacionada amb el final d’un cicle, amb la finalitat del mil·lenni. Almenys aquesta és una de les hipòtesis que remenen els professors universitaris que durant el cap de setmana passat van participar en les jornades “Cultura, història i literatura en l’Europa finisecular (1880-1929)”, organitzades a Benissa per la Universitat d’Alacant. En la taula redona els professors Alan Yates, de la universitat de Sheffield, Jordi Castellanos, de l’Autònoma de Barcelona; Margarida Casacuberta, de Girona, Carlos Batlle, de l’Institut de Teatre de Barcelona, i Enric Balaguer, d’Alacant, van intentar establir relacions entre el final del segle XIX i el moment actual. La diversificació dels corrents artístics i la seua desorientació “tant en el teatre com en altres manifestacions”, obeeix al fet que estem arribant al final d’un cicle. La resta de participants van compartir la tesi, en afirmar que en aquests moments no es pot fixar amb exactitud corrents artístiques determinades. També es va destacar el paper dels mitjans de comunicació, en estendre la creença que “és cultura allò que interessa als mitjans”, va assenyalar Balaguer. “La sensació de crisi o canvi de valors és major ara que fa un segle a causa de la quantitat d’informació que hem de processar cada dia”, va apuntar el professor Carles Cortés. Tant al final del segle passat com ara, els intel·lectuals espanyols, i especialment els catalans, tenien posada la seua mirada a Europa. El modernisme i el noucentisme són prova d’això. No obstant això, Castellanos va advertir que al XIX “els intel·lectuals eren part fonamental de les transformacions, i ara han estat substituïts pels comunicadors socials”.

Enllaç
Notícia original