“Imágenes perdidas” rescata per a TVE el cinema mut espanyol fins la Guerra Civil

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 30 d’octubre de 1990 al diari El País:

Rescatar el cinema mut espanyol, traure’l de l’oblit i recuperar pel·lícules perdudes o que es troben en dolentes condicions en col·leccions privades són els principals objectius de la sèrie Imágenes perdidas, engegada gràcies a un acord entre TVE i la Filmoteca Nacional. La sèrie, dirigida pel periodista Vicente Romero, constarà de 13 capítols de 25 minuts de durada. Els dos primers van ser projectats en la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid. El treball serà projectat per TVE a la fi de 1991 o principis de 1992.

La idea de fer Imágenes perdidas va sorgir en descobrir a Benissa (Alacant) nombroses cintes de cinema mut espanyol que es creien perdudes. La notícia va donar lloc a un programa d’Informe setmanal, i més tard a un reportatge realitzat per Equipo de investigación. “Vam veure que l’assumpte donava per a molt més i ens vam marcar la meta de recuperar tot el cinema mut que poguérem”, assenyala Vicente Romero, qui creu que “el més important d’aquest esforç serà el llegat final, les pel·lícules catalogades i passades a vídeo”. La recerca de material a càrrec de Josefina Martínez, Medardo Amor i Pilar Fernández, ha donat lloc a anècdotes curioses com el descobriment a Uruguai dels films La máscara negra, La Dolores i Carmen o la hija del bandido; la troballa d’un rotllo de El médico a palos, que estava arxivat com a “drama espanyol d’època”, o l’aparició de Malvaloca i El patio de los naranjos, que es trobaven en poder del nét del productor i que les va oferir a TVE.

La Romerito, al telèfon

Els primers capítols estan dedicats a la història del cinema mut i a les espanyolades. Uns altres versaran sobre la màgia del cinema, l’absència en aquests films dels esdeveniments polítics de l’època, les estrelles, els directors, la moral (amb imatges del cinema pornogràfic de llavors), l’arribada del sonor, el cinema històric o alguna cosa tan paradoxal com el cinema per a cantar, o siga, la filmació de sarsueles que no s’escoltaven.

Un dels problemes amb que ha topat l’equip de Imágenes Perdidas és l’absència de molts dels protagonistes. “Volíem comptar amb tots, però molts han mort. Concha Piquer no desitja que l’entrevistem, amb Agustín Mascaroli vam haver de gravar quatre vegades perquè no sempre estava lúcid, encara no hem aconseguit que La Romerito es pose al telèfon”, es lamenta Vicente Romero.

Medardo Amor, que va abandonar la Filmoteca per a aquesta tasca, i Romero fan una crida a totes les persones que conserven cintes del cinema espanyol rodades entre 1896 i 1930 perquè les posen a la seua disposició i poder així passar-les a vídeo, catalogar-les i evitar la seua deterioració o destrucció.

Enllaç
Notícia original