La vídua de Chester Himes considera que el seu espòs no va ser només un autor de novel·les negres

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda el 15 de novembre de 1984 al diari El País:

“Chester Himes no era només un escriptor de novel·la negra. Té títols molt importants, molt bons, desconeguts ací: El Primitivo, Pinktoes i La tercera generación, que van ser editats per Grijalbo a Mèxic quan la censura era molt forta a Espanya”, explica Lesley Himes, la vídua de l’escriptor nord-americà a aquest periòdic en sa casa de Pla de Mar, a Moraira, on va morir dilluns passat. “Vull que tots ells es publiquen a Espanya, encara que l’editor no està molt convençut ara per ara”.

Lesley Himes fa una encesa defensa del valor de l’altra obra de Himes, aquella que no pertany a la novel·la negra, que li va donar la fama. La vídua de l’escriptor té l’enteresa suficient d’anar traent de la biblioteca de sa casa aquelles obres de Himes que li interessa que isquen a la llum, mentre espera l’hora d’anar al cementeri de Benissa per a soterrar el seu espòs. Lesley està ja vestida per a la cerimònia, amb un vestit i pantalons de color gris que posteriorment completarà amb una gavardina i un petit barret. La seua preocupació més immediata és reeditar en Castellà les novel·les de Himes de tipus sociològic, que ella considera “molt bones”. També treballa en la difusió de les tres últimes obres de l’escriptor nord-americà, publicades a França en els últims anys. Un affaire de Viol, Plan B i Un manteau de rêve, publicades per Lieu Comun. Plan B coneix fins a huit edicions a França, i va ser escrita per Himes durant els sis mesos que va residir a Alacant, abans d’establir-se en la urbanització de Moraira. “És una novel·la”, explica la vídua, “on Chester exposa la seua revolució: la guerra que han d’iniciar els negres per una vida de qualitat”.

Un affaire de Viol va ja per la tercera edició francesa, i eixirà al carrer a Nova York en tres setmanes, publicada per House University Press.

Aquestes novel·les, explica Lesley Himes, van ser editades “quan Chester ja estava molt malalt”. Els tres llibres es troben en mans d’Isabel Monteagudo, agent literari de l’escriptor nord-americà a Barcelona, “però no hi ha res decidit encara sobre la seua publicació ací”. El mateix ocorre amb els dos volums de la seua autobiografia, The quality of hurt i My life of absurdity, que juntament amb Plan B van ser escrites durant els 15 anys que Himes ha viscut a Espanya.

No obstant això, la novel·la que Lesley Himes destaca especialment és El primitivo: “Era la novel·la preferida de Chester”. Aquest volum va ser publicat en 1955, any que finalitza la primera època literària de l’escriptor i que conclou amb la seua marxa de Nova York i establiment a París.

La tasca immediata que s’ha imposat la vídua de Himes és la recopilació completa de tots els escrits inèdits de Himes, que guarda gelosament a sa casa de Pla de Mar. Abans, Lesley s’ha imposat viatjar a Estats Units per a visitar els dos germans del desaparegut escriptor. Un d’ells, de 76 anys, cec, és professo de Sociologia a Carolina del Sud; l’altre, de 56 anys, resideix a Nova York.

Soledat

Potser la vídua de Himes busque el calor familiar que li ha faltat aquests dies a Moraira, on la seua solitud, durant la mort i el soterrament del novel·lista, ha estat notòria.

L’únic representant d’una institució alacantina que es va acostar fins sa casa per a donar-li el condol va ser el batle de Teulada Miguel Martínez Llobell, pertanyent al Grup Popular. El dia que va morir Chester Himes, Lesley va sopar i va dormir a casa de María Jesús Cencello, la infermera que va atendre l’escriptor nord-americà invàlid durant els seus últims mesos de vida.

També va ser significatiu l’escàs seguici que va acompanyar el cos de Himes en la vesprada plujosa del dimarts passat, durant el seu soterrament al cementeri de Benissa. El grup estava compost per diversos estrangers veïns de la urbanització; el jardiner de la casa Jaime Malonda, i la seua dona, que ajudava en les tasques domèstiques; el director de l’escola d’EGB de Benissa, Mariano Bru; la infermera i l’esposa del metge que va atendre l’escriptor, Miguel Femenía. L’únic representant del món literari era Bernat Capó, escriptor de Benissa.

La salut de Chester Himes va començar a declinar fa set anys, quan va ser operat de pròstata a Gran Bretanya, en 1976. Durant l’operació va patir una embòlia cerebral. Des de llavors, Himes ha patit atacs de paràlisis.

La malaltia que va provocar la paralització del seu cos va ser produïda per una tensió alta. Això va originar els primers problemes circulatoris, que van derivar en aquesta paràlisi. El metge que el va atendre a Moraira, Miguel Femenia, va comentar a aquest periòdic que la causa immediata de la mort de l’escriptor nord-americà va ser una tromboflebitis en una de les seues cames, que va ser detectada el divendres passat, dia 9.

“Himes tenia afectat el sistema nerviós i patia els problemes propis d’una persona que està al llit des de fa un any. Els seus ronyons li fallaven i tenia problemes de coordinació”. El metge explica que Himes va passar els últims mesos de la seua vida al llit, completament immobilitzat. Tot just podia parlar. Assegura, no obstant això, que la seua agonia no el va fer patir. Va passar les últimes hores de la seua vida en coma.

La vídua de l’escriptor, per la seua banda, va comentar a aquest periòdic que la malaltia de Himes es va originar arran de l’operació de pròstata. “Quan vam tornar d’Anglaterra, Chester estava molt bé. Però a poc a poc les seues cames van començar a fallar-li, i des de feia set anys utilitzava una cadira de rodes”. El novel·lista va empitjorar fa un any, i va ser llavors quan va deixar d’eixir de sa casa, i va quedar gitat definitivament al llit.

Enllaç