L’Arxiu Parroquial de Benissa; per Joan Josep Cardona

Poques persones coneixen, visiten i fan ús d’un arxiu. I valorar la seva existència són escassos els que tenen consciència de la seva importància. Caldrà sempre fer pedagogia d’aquests muts i silents espais que guarden la memòria documentada. Començarem per descobrir el perquè de la seva utilitat. Es defineixen els arxius com el conjunt de documentació produïda i rebuda per un organisme públic, una institució religiosa o laica, una empresa industrial o comercial, una família o un individu, conservada en previsió d’una utilització jurídica o històrica. Per tant, estimats lectors i lectores si vostès han de demostrar la propietat, per exemple de sa casa, han de saber on es guarden els protocols notarials. Si volen justificar la defunció d’un familiar en casos d’herències complicades han de recórrer als arxius dels jutjats o als parroquials. També, en cas d’una activitat professional han de saber on estan els seus expedients acadèmics. I, en la situació de l’actual desgràcia patida per la DANA ha de saber on dirigir-se per a obtenir duplicats de la documentació perduda. Afegirem de pas la pèrdua dels arxius musicals, la de museus i tot allò que ens done la referència de la nostra història col·lectiva.

A Benissa són dos els espais públics on guardem la nostra memòria. Per fortuna els dos tenen al seu front a persones capacitades per acomplir aquesta missió. Però aquesta dedicació vocacional una i professional l’altra no sempre han tingut el recolzament i la protecció de l’autoritat superior que els han dotat de mitjans per dur a terme el seu treball. El municipal visqué anys i anys a la cambra del vell ajuntament en situació lamentable i quan no, com ocorregué en l’any 1937 la corporació municipal va vendre el fons antic com a paper vell. Tal bestiesa ens priva de saber que el Llibre Verd contenia tots els plets, censals i acords municipals des del segle XIV, i que res sabem de la construcció de les muralles, de l’hospital i en conjunt de tot allò que ens parla del passat. I si voltem carta i ens dirigim al parroquial la crema de juliol de 1936 reduí a cendres el seu contingut i a hores d’ara ignorem coses com el cens de població, productes agraris, l’administració del trinquet de pilota o l’evolució de la propietat de la terra.
Dit, i no amb dolor, aquesta desgràcia col·lectiva que hem patit, la preservació del poc que ens ha aplegat als nostres dies s’ha de valorar com un interès col·lectiu de saber qui som, d’on provenim i com hem anat conformant una societat humana que es diu poble, i en aquest cas el ser benisser. La conscienciació d’aquesta calamitat patida, unes vegades pel desinterès de les autoritats i altres per la ignorància d’irresponsables ha fet que algunes persones s’hagin sensibilitzat i han ajudat amb les seves donacions a fer, en la mida del possible, una reconstrucció dels arxius públics del nostre poble. Gràcies a aquesta lloable iniciativa personal, a l’esforç d’alguns benissers i benisseres per estudiar el nostre passat s’ha pogut saber alguna cosa de quina mena de poble som. Tot això fet des d’una silenciosa, desconeguda, penosa, treballada i costosa dedicació d’hores i hores de treball gratuït i generós en benefici de tots nosaltres. Això vol dir patriotisme, demostració i valoració que som el que som gràcies a generacions passades que ens han llegat un patrimoni moble, espiritual i cultural que ens identifica com a poble. Tot allò del que ens sentim orgullosos està documentat, encara que parcialment per les desgràcies comentades, i al servei dels qui els volen consultar.

Amb la finalitat de donar a conéixer amb profunditat el contingut i història dels nostres arxius, en aquest cas el parroquial, s’ha editat el llibre “L’arxiu Parroquial de Benissa. Història i contingut” el qual serà presentat en públic demà divendres dia 29 a les 20 hores a la Basílica de la Puríssima Xiqueta prèvia una breu exposició del seu contingut. Un llibre sufragat per la pròpia parròquia i editat per Riurau Editors empresa de la qual és propietària el benisser Jaume Ortolà. Un acte al qual es convida a tothom i que forma part del programa d’activitats d’aquest any del IV Centenari.