Un port de premi

L’escriptor Jesús Moncho ha aconseguit el Premi de Narrativa Curta “25 d’abril” Vila de Benissa amb una història centrada en l’auge del port de Dénia en la segona meitat del segle XIX i les lluites entre els cacics i els comerciants.

La lluita entre els cacics del segle XIX a la Marina Alta contra els innovadors comerciants del port de Dénia, amb el teló de fons d’un amor impossible. Aquesta és la història que narra l’escriptor Jesús Moncho i que li ha suposat el XXVI Premi de Narrativa Curta “25 d’abril” de la Vila de Benissa, amb l’obra “Port de l’Est”.

Nascut a Gata de Gorgos, aquest professor de Llatí ha obtingut altres guardons, com el premi Ciutat de València de narrativa, i col·labora també en distints periòdics i revistes.

Jesús Moncho assegura que l’època de la segona meitat del XIX dóna “joc” a l’escriptor. “Aquest segle és un període summament atractiu, és la base de la societat actual”, admet.

A més, l’escriptor situa la història en una zona de la província d’Alacant que coneix bé: “Port de l’Est és una evocació del món de la meua infància, d’aquest món preindustrial que va desaparèixer als 60, amb això vaig voler ressaltar que la societat de la Marina Alta va aconseguir ser la punta de llança de la societat valenciana”.

La novel·la té un doble fil argumental: d’una banda, la història d’aquesta societat rígida del caciquisme, de l’auge i l’obertura de les vendes comercials a l’Atlàntic que lidera el Port de Dénia, i per una altra, l’amor entre la filla d’un cacic i un jove mariner.

Aquesta no és la primera vegada que centra una novel·la a la Marina Alta, ja que “Port de l’Est” és el segon lliurament d’una trilogia sobre aquesta zona i el poble valencià.

La primera part va ser “La pols i el desig”, que tractava el sexenni revolucionari, i la tercera “serà sobre la màgica revolució de turisme de masses als anys 60 del segle passat i com les nostres terres van saber aprofitar aquesta conjuntura. Tinc el títol en ment, “Limón express”, com el tren que recorre la costa, la idea i ganes d’escriure-la”.

I és que, al final, un escriu del que sap o viu, com ell mateix admet: “El procés de l’escriptura és com el de la lectura: per a aprendre, la literatura és una espècie d’inconformisme davant una realitat mentre que un cerca nous horitzons”.