400 anys de la Puríssima Xiqueta; per Joan Josep Cardona

El terme municipal de Benissa, el més gran de la comarca, el solquen múltiples barrancs. Encaixats entre tossals concedeixen poc espai a la terra conreable. Una geografia turmentada que segons Joan Fuster convida a l’emigració. Lluny d’aquesta severa afirmació la gent que habita aquesta terra sempre feu l’impossible per abandonar-la. Si es donés el cas d’emigrar mai es feu de bon grat. Perdre el campanar de vista era la major desgràcia que podia tenir una persona del poble. Per estalviar-se aquesta necessitat s’artigaren fins les muntanyes i privant-se de moltes necessitats el poble anà creixent amb pausa i moderada prosperitat. Una economia que en gran part de la seva història s’ha fet esprement al màxim un aspre i blanc terrenc. Progressar amb tan gran sacrifici modela el caràcter. Una forma de ser ancorada en la virtut del treball, constant estalvi i seny per invertir. Viure amb aquestes qualitats precisa d’unes imprescindibles dosis de conformitat per si les coses venen cantelludes, modestes alegries si la collita és bona i en la majoria de les ocasions una fe a prova de bombes.

Aquesta darrera convicció fou en temps de marcada religiositat. Passà després a la plena confiança en les pròpies forces i declinà en la present modernitat integrada en un magma confús. Signes dels temps, tal com diuen ara. Però en qualsevol desordre emocional la tan reiterada mirada al campanar asserenà els ànims i com diu una de les estrofes de l’himne de la patrona “l’aurora tornà a refulgir”. Un fenomen commocional que culminarà amb l’estima que els benissers tenim per la icona de la patrona. Un fet històric que en el proper any de 2024 marcarà el quatre-cents aniversari de la que es dona com a data oficial de la seva arribada al poble.

Mirant les efemèrides més importants que ha viscut el poble sempre seran les de caire religiós al voltant de la Puríssima les que tenen la virtut de moure a la gent fomentant inèrcies aglutinants. I això en un terme territorial tan gran, on s’ha dispersat l’antiga població urbana fent difícils les convocatòries al nucli ciutadà és un fenomen social que poques associacions locals podran aconseguir. Un fet que possibilita generar tot un seguici de reunions, treballs, il·lusions i vida de comunitat dotada de compromís i implicació. És una convocatòria que unes vegades amb el nom de tradició, altres com a sentimentalisme, en ocasions com oportunitat de millores urbanes i finalment com efecte crida als benissers dispersos ens aglutina dona signe d’identitat i ens reconeixem com a poble.

A partir d’aquest principi d’any litúrgic la comunitat parroquial i amb la implicació de l’ajuntament s’obri el projecte de les celebracions. Una efemèride, que a diferència d’altres convocatòries es fa en uns temps convulsos. Una època complicada geopolíticament que genera incerteses i pors. Una societat precisada de nous models de convivència, d’assossegament, amb un excés de soroll que impedeix la serena resolució de mil problemes. I penso que actes com els que es disposa a celebrar Benissa, on no es deixarà de banda la presència al poble de veus autoritzades en diversitat de coneixements contribuiran a obrir llums d’esperança. Una oportunitat que es fa des de l’assumpció de ser una espècie de “reset” que convida a parar en clau de reflexió. La possibilitat de continuar fent poble sense perdre aquelles essències i buscant amb saludable ambició els nous camins d’esperança que desitja trepitjar una societat benissera, que tal com la resta del món anhela trobar.