En temps durs de passar; per Joan Josep Cardona

Antoni Espinós, erudit de Xàbia, em fa arribar una invitació. M’assabenta d’unes jornades culturals a celebrar, entre altres pobles, a la localitat de Famorca. Les trobades seran entre l’1 i l’11 d’agost. Es componen de taules rodones, tallers, teatre, música i una revisió del pintor Joaquim Sorolla, sobre el suggestiu títol de ¿Sorolla en un hospital? La novetat és que van dirigides a localitats de menys de cent habitants. Al front del projecte està la “Fundació Cultura en Vena” on participa Marta Espinós, pianista professional i filla d’Antoni. L’entitat té, entre altres, el suport de la “The Edmon Rothschield Fundation”. Aquesta iniciativa que fa recordar “La Barraca”, grup teatral que creà el poeta Federico Garcia Lorca, és un suggeriment cultural que no podia ser més oportú. La preocupació que actualment sent el món de la cultura sobre les més que possibles retallades, censures i manca de suport institucional a la creativitat lliure i oberta no dóna marge a l’esperança.

Recorda aquest projecte al denominat Comissariat Cultural creat en plena Guerra Civil per l’escriptor i activista Jaume Miravitlles. L’esforç d’aquell grup d’artistes, escriptors i gestors culturals per oferir un gram de civilització dins d’una barbàrie guerrera és ara recordada per una notable publicació de l’escriptora Ester Boquera Diago. El primorós detall d’investigació posa en evidència aquella llavor humanitària que sorprengué als propis vencedors de la conflagració per la qualitat intel·lectual i cívica dels administradors d’aquell projecte. No cal més que rellegir les memòries del llavors falangista, i posterior crític al sistema que fou Dionisio Ridruejo, que en aquells temps era responsable de la propaganda nacional a Barcelona per adonar-se dels elogis que fa del món cultural que troba en aquella capital demostrant-ho amb el suport i escrits que publica en la prestigiosa revista “Destino”.

Una de les lloes que es fa a les accions culturals que en temps de crisi intenten aportar esperança a la gent es fonamenta en prioritzar missatges on la condició humana ha de traure el millor dels seus recursos dirigint els bons ànims a tots aquells que precisen raigs d’esperança, ser sensibles amb les seves preocupacions personals i potenciant-los les ganes de viure.

Tractant de fer veure com es remunten temps complexos utilitzant la cultura, però sense aplegar al gran nivell intel·lectual del que els vinc parlant, és bo recordar experiències locals que s’ajusten a la lluita per no caure en la ignomínia. El treball que publicà fa alguns anys l’Institut d’Estudis de la Marina Alta (Premsa a La Marina Alta 1940-1990) on ressenyarem la gran quantitat de revistes locals produïdes en la nostra comarca en temps durs posa en relleu l’esforç per sortir del nostre enforfoguit i pobre món d’aquells dies.

És normal trobar en tot temps grups de persones que saben veure la deriva de la societat. I és d’agrair que sorgeixen quan més precises són. Mirant l’evolució que l’esser humà ha fet des que baixà dels arbres fins poder aplegar a la pròpia Lluna no és possible mantenir-se impassibles front a tota regressió als temps obscurs. I no perdent eixa esperança serà oportú recordar que enguany se celebren els cent anys de naixement de l’escriptor Josep Vallverdú. Ho fa en vida, dins d’una envejable i jovial vitalitat. Vallverdú conegut per la seva extensa obra de llibres per al públic juvenil ha estat recentment entrevistat. Home que mai perd el bon humor creu sincerament en una reversió positiva i posterior als temps que ara ens tocarà viure. Persona de reflexió admet la facilitat actual per accedir, mitjançant internet a la rica i variada oferta cultural, coneix també la perversió del seu ús banal advertint de que una cosa és informació i l’altra formació. Esperançat en que les paraules d’una persona centenària es corresponguin amb els beneficis que aporta el món de la cultura a la millora del món em porta al vell Horaci quan admetia allò de “Graecia capta ferócem victòria, cepit (La Grecia captiva, conquesta al feroç vencedor). Sentència que des de la profunditat dels temps ens alliçona i ens interpel·la al què ens cal fer en temps incerts, com els presents.