Les Històries Casolanes; per Joan Josep Cardona

La romanística és la ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques. Els primers estudis sobre aquesta branca del saber s’iniciaren a mitjan segle XIX i es deu a l’alemany F. Diez la seva divulgació per tota Europa. La recepció d’eixa novetat en el que correspon a la nostra llengua van tenir en el català Milà i Fontanals una de les figures més representatives. En el corresponent a la nostra àrea valenciana va ser Josep Giner i Marco (1912-1996) el primer interessat en aplicar-la. Encara que va ser un valuós col·laborador de Joan Coromines i gaudir d’una preparació filològica molt respectada no sempre ha estat valorat tal com correspondria. Probablement, la seva personalitat difícil originada per un ambient familiar hostil i les penalitats de la Guerra Civil agreujaren la seva psique, cosa que farien d’ell “una persona rara” en el nostre dir benisser. La seva vida de relació social es ressentí, cosa que no llevà de convertir-lo en un croat de la defensa de la nostra llengua i en un erudit de primera fila. En l’entrada que té en la “Gran Enciclopèdia de la Comunidad valenciana” (volum 7), feta en vida d’ell parla de que la seva ingent obra encara estava en fase de recopilació.

En l’any 2010 l’Editorial Denes publicava un avanç de la seva obra amb treballs d’Antoni Ferrando, Josep Daniel Climent, Emili Casanova i altres destacades eminències de la filologia. El títol de l’assaig és “Josep Giner, precursor de la romanística valenciana”. En el capítol dedicat a la seva acció publicista parla de les aventures editorials de Giner i destaca l’apassionada fe que havia posat en Jordi Valor Serra. Don Jordi, mestre en exercici en Benissa (1940-1958), entraria segurament en contacte amb Josep Giner mercè a l’ajuda que li proporcionaria en la recerca onomàstica que aquell faria en la construcció de “Onomasticon Cataloniae” que aniria fent Joan Coromines. És una suposició que es pot entendre en la proesa que significa fer tan colossal obra per un sol autor que necessitaria del concurs de col·laboradors. Moltes entrades referides a Benissa denoten que s’han escorcollat els llibres parroquials i també gran part de l’escassa bibliografia que en eixe període havien produït els autors benissers. I això no es pot fer per una sola persona que precisaria gaudir d’un segle de vida consagrada a tan titànica mampresa.

Fruit segurament d’eixa coneixença i amistat possibilitaria que Don Jordi pogués publicar la seva obra “Històries casolanes”. Aquest recull de contes breus que fan un total de vuit històries estan ambientats els set primers en el seu Alcoi natal, però el darrer, que titularà “Roc el Pollastre” el situarà en el Calp de l’època. Tracta de la conversió d’un jove mariner de vida dispersa en una persona que modifica la seva existència gràcies a l’ajuda que li presta una jove mestra d’escola. Aquest llibret de seixanta-nou pàgines fou editat a costes de Josep Giner amb un cost d’impremta de quatre mil pessetes. Aquest confessava que havia patit molt per recuperar el cost degut al boicot que li feren Xavier Casp i Miquel Adlert, partidaris de la disciplina ortogràfica coneguda com “Les normes del Puig”) i contraris a les tesis unionistes de les conegudes “Normes de Castelló” que, actualitzades són les corresponents a l’Acadèmia de la Llengua Valenciana. Don Jordi que en el període que escriví el seu llibre no comptava segurament amb més eines ortogràfiques que les del llibre de pare Lluís Fullana (franciscà que estigué al convent de Benissa en 1906) no gaudia dels avanços científics que en aquells dies es feien sobre l’evolució del llenguatge. Josep Giner destacarà això en una carta que li dirigirà a l’editor Josep Maria Casacoberta. Eren instants on les capelletes valencianistes lluitaven a mort les unes contra les altres, cosa que molts anys després podríem veure en la denominada “Batalla de València” on interessos polítics integraren en ella a la llengua valenciana.

El llibre de Don Jordi, que personalment vendria a Benissa entre els amics, del que mon pare Felipe Cardona en fou un comprador i que Don Jordi posa en la seva dedicatòria “company meu en l’ensenyament dels batxillers” afegint “sabrà apreciar el meu esforç filològic per redreçar la nostra llengua materna” està signat el dia 27 de novembre de 1950. Aquest llibre fou reeditat en l’any 2009 pel seu gendre, Eugeni S. Reig fent menció a que les actualitzacions lingüístiques foren fetes per Sanchis Guarner. Tot això ocorria en la Benissa dels anys cinquanta del segle passat on en la biblioteca de la Sociedad Cultural Don Jordi ens estimava i produïa els deliciosos relats de “El ducado de Bernia” o les “Narracions alacantines de muntanya i voramar” on reflecteix el nostre espai humà i geogràfic que compartí entre nosaltres i ens ajudà a estimar i practicar la nostra preuada llengua.