Ultimàtum al batle de Benissa: Compromís Benissa i CIBE requereixen la immediata protecció de Patmore abans d’iniciar el procediment per la via judicial

Compromís Benissa i CIBE van presentar el passat dimarts un burofax a l’Ajuntament de Benissa sol·licitant la immediata protecció del Tossal de l’Asprar, conegut com a Patmore. Aquesta àrea, d’alt valor mediambiental, ha estat en risc a causa de projectes urbanístics que amenacen la seua biodiversitat i paisatges naturals únics.

Aquesta comunicació s’ha fet efectiva després de mesos treballant conjuntament amb diversos advocats i organitzacions mediambientals per poder protegir la costa de Benissa d’una macrourbanització. Aquest macroprojecte, afirmen des d’ambdós partits, tindria unes conseqüències irreversibles en perdre’s l’oportunitat de conservar l’últim pulmó verd del litoral de Benissa, una joia innata enfront de la cota.

Un ultimàtum per a la conservació ambiental

El burofax, presentat per Isidor Mollà, portaveu de CIBE, i Maria Carme Ronda, portaveu de Compromís Benissa, insta al batle de Benissa, Arturo Poquet, i a l’arquitecte municipal, Bernardino Ferrando, a prendre mesures contundents per a revocar els permisos urbanístics vigents i caducar el sòl com a no urbanitzable d’especial protecció mediambiental, en caducar-se el Pla Parcial.

“Des de 1978, el Pla Parcial La Fustera ha estat objecte de repetits incompliments que han posat en perill aquest valuós entorn natural, “ha declarat Maria Carme Ronda. És imperatiu que l’Ajuntament actue ara per a preservar aquest patrimoni per a les futures generacions”. En cas d’atorgar llicències, totes aquelles persones relacionades amb aquest procediment estarien infringint una llarga sèrie de lleis autonòmiques, d’àmbit nacional i europees que pot conduir a un presumpte delicte ecològic i mediambiental.

Exigències

El document exposa que l’empresa promotora, Benissa Natura SL, no ha complit amb les seues obligacions d’urbanització dins del termini establert de tres anys, aprovat en 1978 i. per tant, s’ha superat àmpliament el termini. Aquest incompliment justifica la resolució del programa urbanístic i la caducitat del pla parcial, la qual cosa permetria reclassificar el terreny pendent d’urbanitzar a sòl no urbanitzable d’especial protecció mediambiental, d’acord amb la Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP).

Isidor Mollà subratlla la importància d’aquesta acció: “La persistència en l’incompliment durant més de quaranta anys no només viola les normatives urbanístiques, sinó que també representa una greu amenaça per als ecosistemes locals. La natura no pot esperar més.”

D’altra banda, cal recordar que el 28 de març de 2023, l’Ajuntament va adoptar un acord per a tramitar una Modificació Puntual del Pla General de Benissa per a protegir la franja litoral, incorporant les directrius de l’Estudi Mediambiental i Territorial Estratègic de la Conselleria. Aquest acord encara no s’ha executat, i la inacció continuada podria constituir un delicte de prevaricació per omissió, que es consumaria en el moment d’atorgar-se una llicència.

A més a més, s’informa que qualsevol projecte en les parcel·les vacants del Pla Parcial La Fustera (Patmore) ha de complir amb la legislació mediambiental, territorial i urbanística, sota pena de cometre il·lícits administratius i penals. Per la qual cosa, es recorda el règim d’infraccions mediambientals per evitar que autoritats i funcionaris incórreguen en responsabilitats administratives i penals. Els tècnics i membres de la corporació seran responsables si atorguen llicències il·legals, amb l’obligació de reparar el dany causat. També es recorden els articles 329, 325, 330, 338, 339 i 320 del Codi Penal sobre delictes contra el medi ambient i la flora, i sobre llicències concedides contra l’ordenació territorial.

Propostes per a la preservació

L’escrit també sol·licita la prohibició de qualsevol nova llicència d’edificació a la zona fins que es complete un estudi exhaustiu de l’impacte mediambiental i es consulte a la Comissió Europea, tal com ho exigeix la normativa vigent, en trobar-se dins de la franja litoral del Pla Parcial La Fustera, declarat Lloc d’interés Comunitari Penyal d’Ifach, pertanyent a la Xarxa Natura 2000. A més, insta a la retirada de qualsevol infraestructura que obstaculitze la servitud de trànsit i la conservació d’espècies protegides. La Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, també sosté aquesta demanda, establint que s’han de prendre mesures estrictes per a la protecció dels hàbitats i espècies amenaçades.

Compromís Benissa i CIBE han posat en relleu la riquesa biològica de l’àrea de Patmore i de la costa de Benissa, llar d’espècies en perill d’extinció i hàbitats prioritaris, com són la Cheirolophus lagunae i com espècies silvestres protegides vulnerables, l’Helianthemum caput-felis i Diplotaxis ibicensis i com a vigilades, Sideritis leucantha i Thymbra capitata. Les accions proposades busquen assegurar la continuïtat d’aquests ecosistemes, vitals no només per a la fauna i flora locals, sinó també per al gaudi i el benestar dels ciutadans.

Maria Carme Ronda ha destacat que “Patmore no només és una joia mediambiental, sinó també un patrimoni cultural i natural que els nostres fills i nets tenen dret a gaudir. És la nostra responsabilitat protegir-ho.”

Història i importància de Patmore

La costa de Benissa és coneguda per la seua rica biodiversitat, amb una gran varietat d’espècies de flora i fauna, algunes d’elles endèmiques i altres en perill d’extinció. Els seus paisatges inclouen zones humides, boscos i àrees de dunes, creant un mosaic d’hàbitats que suporten una diversitat ecològica única. Els experts en medi ambient han assenyalat que la destrucció d’aquests hàbitats tindria conseqüències devastadores per a les espècies que depenen d’ells.

“Cada espècie que perd La Fustera és un tresor insubstituïble que desapareix. Hem de prendre mesures immediates per a evitar més danys,” va afegir Ronda.

Crida a l’acció ciutadana

Ambdós partits fan una crida a la comunitat de Benissa, inclosos els partits de l’oposició, PSOE i Reiniciem, qui no han volgut sumar-se, per a donar suport a aquestes mesures i protegir el seu entorn natural. “Necessitem la col·laboració de tots per a garantir que el nostre Ajuntament prenga les decisions correctes per a protegir el nostre patrimoni natural,” ha afirmat Ronda. “Aquest és un assumpte que afecta tota la ciutadania, a tots els veïns i veïnes i el futur del nostre medi ambient.”
Isidor Mollá va afegir: “Aquesta lluita és de tots. Cada ciutadà de Benissa té un paper a jugar en la protecció de la costa de Benissa i continuar amb el projecte del Pla Especial del Litoral, encetat fa més de 20 anys. La nostra veu conjunta pot fer que l’Ajuntament actue en benefici del nostre entorn.”

Compromís amb la sostenibilitat

Amb aquesta acció, Compromís Benissa i CIBE reafirmen el seu compromís amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. S’insta a una resposta immediata i efectiva de l’Ajuntament de Benissa per a salvaguardar una de les joies naturals més destacades de la comarca. Els partits han anunciat que continuaran monitorant la situació i treballant amb organitzacions mediambientals per a garantir que es prenguen les mesures necessàries.

“Continuarem lluitant per salvaguardar l’últim pulmó verd de la nostra costa fins que estiguem segurs que està protegida de manera permanent,” ha conclòs Mollà. “No pararem fins a aconseguir-ho.”
Amb aquesta comunicació, el batle de l’Ajuntament de Benissa, Arturo Poquet, i l’arquitecte municipal, Bernardino Ferrando, queden informats de les lleis que infringirien en cas de donar llicències per a la construcció d’un hotel i diverses cases de luxe en la zona de Patmore. De la mateixa manera, des de Compromís Benissa i CIBE advoquen perquè es reconsidere la normativa vigent i s’adopte l’acte administratiu per acordar la reclassificació del sòl pendent d’urbanitzar com a no urbanitzable per raons de protecció ambiental. Aquesta àrea és un Lloc d’Interés Comunitari inclòs en la Xarxa Natura 2000 i un Espai Natural Protegit per la legislació valenciana, i el sòl adjacent conté hàbitats de conservació prioritària contemplats en la Directiva comunitària 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, i en la legislació bàsica de l’Estat, Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, tot això sense perjudici de les sancions que pogueren correspondre.