Un guiri en Benissa; per Joan Josep Cardona

Fa unes setmanes es presentava a Benissa un llibre (Un guiri en Benissa). La convocatòria, cosa estranya, fou pròdiga en assistència. Era normal eixe interès i tot es devia a que el llibre és una obra coral. Tracta, a més de ser una crònica, un gran retrat de família amb multitud de mini biografies. Aquest relat està escrit per Hugo Renaerts, un senyor nascut a Amberes, periodista i que fa quaranta anys que viu a Benissa. La voluntat d’integrar-se i d’assimilar-se amb la nova terra que l’acull li ha fet viure intensament la nostra forma de ser. I això ho conta amb l’advertència que ho fa “mirant amb ulls totalment nous, ulls que no estan influenciats per anys anteriors”. Eixa declaració de principis l’exonera de qualsevol lligam o prejudici que faci del seu llibre una narració interessada. Podria haver-se pogut influenciar pels seus primers contactes inicials. No ho fa, però a poc a poc entre coneguts i presentats va eixamplant el seu cercle social. I en el cas del senyor Renaerts, i Greta la seva muller, agraïts a eixe acolliment, i essent persones sensibles, participaren en multitud d’iniciatives que han compartit com una família més del poble. D’aquí que el llibre tinga un gran contingut sociològic que nosaltres no veiem, però que altres ulls imparcials si ho detecten.

És natural que el senyor Renaerts en els primers anys de residir entre nosaltres, i plenament interessat en saber per lectura qui som i què s’ha escrit sobre nosaltres busque referències. En aquest cas historiografia. Conscients que en l’any 1980, que és quan la família Renaerts aplega a Benissa la bibliografia benissera, i en el que respecta a la turística no passava d’aquelles breus línies de Rafael Coloma (Viaje por tierras de Alicante) i escassa producció local actualitzada amb alguna que altra “leyenda” que més val siga’m respectuosos i passem discretament sense fer soroll per passatge d’ocurrències diverses i anem a altres qüestions de més molla. Eren, està clar, recursos de l’època de la seva arribada i que era el que va trobar, i que com cita Rafael Coloma “se aguanta la cosa cultural en la Cultural”. I és, precisament en eixe cenacle, per aquells anys encara actiu, on sembla que el senyor Renaerts ha escrit el seu llibre. O dic per quan en aquells anys, i actualment en el “Bar Palleter” la vida, amb les seves originalitats, personatges, opinions i modesta creativitat passa a l’hora d’esmorzar entre les taules plenes d’animació i entusiasmes de curta volada. I precisament l’ull escrutador de l’autor, fent-se un cafè o en un dinar familiar detectarà com som i com ens comportem. Un treball sociològic de primera i quasi semblant als importants i clàssics escriptors de taula de cafè que saben captar el què passa al seu voltant.

Hi ha que agrair-li al senyor Renaerts la llibertat i independència de criteri al retratar tan encertadament la nostra societat. Ha observat que lo típic es converteix amb tòpic, però té l’elegància de no fer-ho visible. I com això els naturals d’aquesta terra mai ho sabem distingir llegim el llibre sabedors que ens agrada que ens conten el que ens agrada. Tan contents i tan agraïts. El sofert criteri del “primum vivere et deinde philosophari” possiblement siga el camí que ha tingut que fer l’autor per penetrar en la previsible ànima benissera. I ho ha fet amb absoluta naturalitat en compartir en eixa ruta grups musicals, festes, esports, actes culturals, dols i alegries on la família Renaerts ha format part. No oblida entranyables amistats i amb profunda psicologia, i no cert bon humor, a un el descriu diguent que no s’assabenta del que passa pel seu costat i a altre que viu una vellesa desemparada. No poden faltar quadros humans tan del gust benisser imprescindibles i inevitables sempre proposats com a actors de repartiment en qualsevol sarau, presentacions i actes protocol·laris.

Un llibre que tracta amb tanta destresa els darrers quaranta anys de Benissa té el seu valor. I dic també que fer-ho una persona sensible i espectadora imparcial d’una evolució social amb tantes arestes i dalt-i-baixos té el seu mèrit. I, possiblement es convertirà pel temps en un llibre referència amable molt allunyat de la breu mirada que Fuster i altres passavolants ho deixaren en quatre línies poc amenes en el seu pas apressat per Benissa.