Opinió

Un llibre sobre educació escolar; per Joan Josep Cardona

Les Escoles Velles de Benissa

La Regidoria de cultura de l’Ajuntament de Benissa acaba de publicar un llibre. Tracta de l’edició facsímil d’una revista escolar que el mestre Francisco Medina Seguí inspirà als seus alumnes. Eren els escolars de l’any 1933. Fou tal l’admiració i respecte deixat pel mestre entre aquells alumnes que un d’ells, Joan Ortolà Ivars, guardà tota la vida la petita col·lecció. El petit recull fou donat per les filles de Joan a l’ajuntament en l’any 2016. Gran part dels petits articles estan redactats per aquest aplicat alumne. El facsímil va acompanyat d’un estudi d’època degut a Alfred Ramos i els mestres en exercici a Benissa Pere Cabrera i Manuel Juan.

Els autors dels comentaris que recolzen el facsímil expliquen la presència en Benissa d’un pedagog extraordinari que dotat d’una acurada formació, amb amor per la professió i un sentit del deure ciutadà tractà d’inculcar a la població infantil al seu càrrec l’estima de la lectura i l’escriptura. Sabuda la frase de Camille Desmoulins de que els periòdics són el ministeri públic, denuncien, pronuncien arengues, assenten pautes i fomenten la diversitat de pensament no ens ha de vindre de nou que alguns dels xiquets que es formaren amb aquell mestre d’origen murcià foren després persones que es deixaren notar a Benissa.

Porta del llibre editat sobre la revista infantil del mestre Francisco Medina Seguí.

Aquesta apreciació que línies arrere he deixat anotada la va percebre la meua generació. Correspon a la sensació que alguns tinguérem en trobar dins d’aquella societat gris incapaç de crear una biblioteca pública en condicions a persones d’una singular personalitat que estimaven els llibres. Eren persones “llegides”, cosa que es feia de notar en ser assidus a la biblioteca de la Societat Cultural. El propi Joan Ortolà, Paco Jordà, Fernando Cabrera, Salvador Baidal, Domingo Iborra i altres eren capaços de traure conclusions d’un text escrit i de lamentar que aquell camí de progrés quedà estroncat amb la guerra civil. No cal dir que dins d’aquella general incultura la seva opinió era respectada, que no vol dir aplaudida ni considerada.

Alegra saber que no sempre l’actual Ajuntament de Benissa, molt procliu i generós al foment del “corpore sano” deixa un espai a la “mens sana”. I és cosa d’aplaudir en un temps complicat on la “rendibilitat” de qualsevol acte que no siga el cultural supera en assistència al conreu de l’esperit. Una realitat que no tan sols està fermament assentada en el camp de l’administració sinó que també forma part de la generalitat i plenament explicable en els èxits multitudinaris d’un espectacle d’entreteniment. Una inversió en llibres, en el foment de la lectura i en el recolzament a persones com el mestre Medina donen a la llarga el resultat de ciutadans que enriqueixen a una societat. Eixe fou l’exemple un segle més enrere, el corresponent a la Benissa de darrers del segle XVIII, que tenia la millor biblioteca de la comarca. El seu propietari Josep Feliu Torres, doctorat en dret civil i canònic, mantenia relació epistolar amb Gregori Maians i Ciscar. El pensament més avançat del món entrava a Benissa amb eixa correspondència. I en aquell domèstic cenacle de cultura es crià Joaquim Abargues, lluitador de les llibertats al senat i congrés espanyol. En aquell fluir d’idees de modernitat i cultura fou possible sortir el poble de les seves muralles medievals, crear una modèlica urbanització, erigir un temple monumental i ser el far cultural de la comarca que tant anava del diari “El Centinela” del capità Cabrera, a les aules del Seminari Menor Franciscà o la naixença del pare Melchor de Benissa ministre general sobre 33.000 caputxins esparsos per tot el món.

La Benissa de 2025 és clar que contempla les bondats que es deriven del foment de la cultura. Una inversió, en aquest cas musical, ha donat el fruit d’una molt competent banda de música, on la naixença de valors musicals proporciona en alguns casos professionalitat. Un fenomen que no deixa de ratificar-nos que és un camí encertat al qual cal cuidar i estimular. I en el mateix peu d’igualtat quan aplaudim, assistim i ens emocionem en les seves actuacions també hauríem de ponderar altres camps culturals. I no és precisament un estímul i una valoració el que es fa als qui s’esforcen en altres àmbits culturals. Llevat de quatre que aneu als actes culturals la resta ens avorrim. Una frase massa sovint escoltada que explica desequilibris en la formació de la societat i que un mestre i uns alumnes sensibles tractaren de corregir. I així, amb una poca afecció a la sinergia que provoquen els camps de la investigació històrica, o la producció literària no podem percebre els anys gloriosos de la nostra història com a poble on ens havien sortit polítics il·lustrats com el senador Abargues i Feliu. Entre altres qüestions defensà al senat els aranzels de la pansa venuda a Anglaterra. Una casualitat política tan present i actual on la formació professional i la cultura inherent poden revocar insensateses que posen el món en perill. Això tractà d’evitar el nostre il·lustre benisser.


Comentaris a la notícia

Voleu deixar un comentari a la notícia?