Benissa ens retorna l’esperança; per Alberto Soldado

Benissa, pilota i missa, diu la dita popular. El diumenge 14 de maig de l’any corrent Benissa sentia repicar les campanes de la basílica, convertida popularment en la “Catedral de La Marina”. Missa de les primeres comunions, seguint el costum heretat de segles. I Pilota. El mateix dia, Ribera, el Trinqueter per excel·lència, s’obstina i aconsegueix reunir en una de les moltes “catedrals” que hi ha a Benissa per a tastar la cuina valenciana, a una distingida representació del món dels trinquets valencians. S’ha tancat la segona edició del Gran Premi de Benissa i això són paraules majors. La jornada homenatjarà una de les llegendes d’aquest esport, Feliu, que va plantar cara a les primeres figures en temps de Genovés, Fredi, Sarasol, Pigat… I Ribera reuneix en una àmplia taula a empresaris locals, enamorats d’aquest esport i que generosament ajudaran a engrandir la festa. Al costat d’empresaris, alcaldes de la comarca, d’un partit o d’altre, als quals uneix el respecte a la tradició heretada més enllà dels temps de Rondan de Benissa, el Carabiner de Calp, Peris d’Ondara o el Camús de Pedreguer… Ara comparteixen un arròs melós o al forn, noms com Ramiro, Grau, Edi, Gorxa… veterans marxaors. Fins al president de la Federació, Vicent Molines ha volgut sumar-se a aquesta festa, a aquest Gran Premi que, pensat amb la imaginació de qui serveix als afeccionats, no ha oblidat detall per a agrair a tots els que d’una forma o una altra han col·laborat en l’esdeveniment. Raül, el cronista de les partides de la comarca, que mereixeria la càtedra de l’empatia, sol·licita la presència enmig del trinquet d’autoritats, empresaris, col·laboradors, tots rebuts amb generosa ovació. Una cosa transcendent, qui sap si tocat de l’espiritualitat que metres amunt emana de la basílica de La Puríssima Xiqueta, envolta les graderies plenes del trinquet. És el moment de Feliu i eixa explosió d’emocions es converteix en una eixordadora ovació d’agraïment per tot el que va aportar a aquest esport. Tot està a punt per al Va de Bo, després de l’exhibició de quatre xicons de la comarca que enlluernen amb els seus colps. Giner i Jesús s’enfronten a Salva Palau, el nét de Juliet, i Nacho. S’han anunciat recordant els seus orígens, el nom dels pobles on van créixer somiant amb viure jornades com la que protagonitzaven.

Envoltats de la màgia que irradiava per tots els racons del trinquet, els quatre pilotaris van engrandir la més perfecta i grandiosa de les maneres d’entendre el Joc de Pilota. Una vegada i una altra arranquen ovacions de l’afició enfervorida. Eixe duel cara a cara entre Nacho i Jesús el remata Giner des del huit amb una volea impecable que es fica al palquet. Els fonaments del trinquet van resistir els encesos aplaudiments. No es pot jugar millor, ni amb més encert ni amb més desig de triomf. Poc importen els euros de premi quan el que està en joc és alimentar el valor d’una cosa que s’estima per ser bella, nostra, única.

Algú es pregunta per què no hi ha ni un estranger d’ulls blaus gaudint d’un espectacle que supera, amb escreix el millor partit de tenis que puga imaginar. Per què només els de la terreta gaudeixen de la bellesa artística que emana esculpida per les mans de quatre joves entregats a la causa de l’amor al joc heretat…? Algú del nord d’Europa, fa anys, ens va dir que els “valencians han aconseguit el joc de pilota més perfecte tècnicament i més bell plàsticament”… I els valencians, molts, ignoren i menyspreen tot el que envolta aquest esport…

Qui va guanyar?! Què més dona! Benissa va ser Pilota, va ser Missa i va ser port franc, lliure de peatges i reglamentacions. Això va permetre veure renàixer la creativitat. Va ser la festa del Gran Premi de Benissa l’espill del que pot recuperar-se en aquest esport. Fins generosa va ser la presència d’apostes, tan necessàries per a calfar el clima d’un trinquet. Viu la Marina, de la mà d’un trinqueter que sap del seu ofici, que sap connectar amb els gustos i les emocions de l’afició, un moment d’esperança.

Bé, van véncer Giner i Jesús per 60 a 55. Al final, es va omplir la pista de coixinets que és la manera valenciana de mostrar el sentit agraïment a tant com van oferir quatre titans del Joc de Pilota.