Del Bernabeu a la fallida econòmica

Quan el Reial Madrid de Lorenzo Sanz va portar a Edwin Congo des de Colòmbia en 1999 algú deguera creure que acabaria sent una estrella del futbol. El club blanc, en els anys previs a la galàxia, va pagar uns cinc milions de dòlars per ell, se’l va endur a Suïssa de pretemporada i el va regalar per no tornar-lo a veure. Havia anotat 30 gols en 110 partits amb l’Once Caldas del seu país, però no en va celebrar cap en partit oficial amb la samarreta del Madrid.

Havia de ser el complement ideal per a la millor versió de Raúl González però Congo va eixir del Bernabéu per la porta de servei rumb a Valladolid. Allí va marcar un gol. Va tornar a Madrid quan Florentino Pérez ja havia pres el comandament i se’n va tornar a anar. Una vegada i una altra. Primer al Vitòria de Guimaraes portuguès, després al Tolouse francès, després al Llevant, el Sporting, el Recreatiu i fins arribar a l’Olímpic de Xàtiva o el Benissa, de Regional Preferent, en un continu descens als inferns del futbol.

Fa ja uns anys que compatibilitzava els seus càstings per tornar a l’esport i els seus entrenaments amb l’equip de la Universitat de València amb els fogons d’un restaurant de menjar del Carib que va obrir a la ciutat. Bunyols de Iuca, flam de Mànec, mojitos… Congo, que havia estudiat Odontologia a Colòmbia, va canviar la pilota pel Blue Marlin, negoci que gestionava amb el seu germà i la cuina de sa mare.

Al novembre passat Congo va tancar el bar i va desaparèixer. Una altra vegada per la porta de servei. Al juliol de l’any passat havia sigut denunciat per impagament. El restaurant estava a nom del seu germà Fabio, que es va declarar insolvent en el judici. Josefa, la propietària del local, assegura que els Congo li deuen més de 12.000 euros. El mateix dia que els va baixar la persiana i els va desallotjar del Blue Marlin cansada d’allargar els terminis per cobrar els deutes, els havien tallat la llum al restaurant.

“Sempre em va saber greu insistir-los massa perquè em pagaren perquè entenia que la crisi ens afectava a tots i em sabia greu, però al final em van enganyar, és una vergonya. Vaig tindre molta paciència amb ells i al final mai em van pagar”, es lamenta la propietària de l’immoble. Diu que no li van pagar ni un euro en tot l’any passat. Congo li va marcar un gol. A ella sí.

De l’exfutbolista res se sap. Quan va arribar a Espanya fa ja 12 anys va aterrar sense telèfon mòbil perquè deia que a Colòmbia era impossible aconseguir-ne un. El número que tenia quan vestia la samarreta del Llevant ja no existeix i al Mercadona que hi ha a 100 metres del Blue Marlin ja no se’l veu fent cua per comprar llimes i sucre morè.

Pel seu interés hem reproduït aquesta notícia apareguda al diari EL MUNDO el 23 de febrer de 2011.