Entrevista a Pepe Ribes i Àlex Pella

La Barcelona World Race (BWR) s’ha convertit en una de les aventures esportives més importants del món de la navegació. Els millors regatistes prenen part en aquesta competició, que recorre 27.000 milles pels oceans més hostils i exigents del planeta. Durant tres mesos, aquests regatistes, a bord dels moderns Open 60′ de la classe IMOCA, circumnavegaran el planeta en una experiència absolutament inigualable. Ningú millor que Àlex Pella i Pepe Ribes, els vencedors de la passada New York-Barcelona Sailing Record, per conèixer com afronten aquests intrèpids esportistes una aventura d’aquesta magnitud.

La BWR està molt a prop. Com afronteu aquest repte? Amb quines expectatives us presentareu a la línia d’eixida?

Àlex: Amb molta il·lusió. Després d’un any i mig de projecte ja tenim ganes de navegar i fer-ho tan bé com siga possible. Tenim molta il·lusió per acabar la regata.

En quin moment de la preparació us trobeu? Està el vaixell preparat?

Pepe: Un vaixell d’aquests mai s’acaba de preparar, sempre es poden fer millores. Cada vegada que parem veiem coses que es poden millorar i intentem fer-ho. Però sí, en les grans tasques del vaixell ja hem fet les eleccions i només queden xicotetes modificacions.

Què creieu que converteix la BWR en una competició única?

Pepe: Que siga en doble, que isca del Mediterrani, de Barcelona. La fa única que passe per l’estret de Cook, que els IMOCA estiguen portats per dos i la varietat de tripulacions i de projectes que hi haurà va en la línia d’eixida.

Quins regatistes penseu que eixen com a favorits?

Àlex: Molta gent important s’ha ajuntat en la línia d’eixida. Els favorits, per currículum i experiència, són Michel Desjoyeaux amb el Foncia, Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron, guanyadors de l’anterior edició, i el Groupe Bell. Aquests tres estan un pas per davant dels altres, encara que segurament hi haurà molta baralla i més d’una sorpresa.

Quines semblances trobeu entre la BWR i la NY-BCN?

Pepe: Cap, l’única cosa que pot ser semblat és l’entrada al Mediterrani.

Àlex: El vaixell és el mateix, encara que més evolucionat. El ritme es pot arribar a semblar, però ni la distància ni la preparació ni la durada és la mateixa.

Quines lliçons vau aprendre en la NY-BCN que us seran útils en la BWR?

Pepe: Abans de la NY-BCN ens faltava decidir com anava a ser la quilla nova, i l’experiència que vam adquirir en aquesta prova ens va ajudar a definir i configurar el vaixell per a la BWR.

Quins oceans són els més perillosos?

Pepe: Es pot complicar tot en qualsevol, no fa falta que siga un oceà molt especial. És clar que Pacífic i Índic Sud són sempre més difícils, fa més fred i vent, i està el perill dels icebergs…, però complicar-ho tot, ho pots complicar tot en qualsevol.

Quins punts del recorregut considereu claus per l’esdevenir de la competició?

Àlex: La pujada de l’Atlàntic, després de 70 dies de regata, pot ser clau pel desgast acumulat del vaixell. Allí es decidiran els llocs definitius de la general.

Com es coordina una tripulació a dos durant tota una volta al món? Com és un dia normal des que us alceu fins que us giteu?

Pepe: Un dia de competició no és normal. Cada tres hores ens alcem i ens gitem. Funcionem amb un sistema de guàrdies rotatiu. Així, al final del dia dorms unes set hores.

Quines condicions físiques i mentals s’han de tindre per a un viatge com aquest?

Àlex: Físicament, el vaixell és molt exigent, cal estar en forma per a una competició tan dura. Mentalment, cal tindre molta il·lusió i estar motivat.

Pepe està especialitzat en la competició de vaixells amb tripulació, mentre que Àlex en la navegació en solitari. Quines diferències trobeu entre aquestes modalitats i la doble de la BWR?

Àlex: Canvia moltíssim; sobretot, les maniobres i el límit fins on aguantes una vela. Només has de preveure-ho tot amb antelació i a dos pots apurar més.

Pepe: És un altre ritme, en la Volvo vas al 100% i ací vas al 60% o 70%. A més, ací has de ser més polivalent.

Quan pateix més el material?

Àlex: A dos apretes més la màquina, però en solitari pateix més quan fas una maniobra.

Pepe: Jo, en canvi, crec que pateix igual. És molt important la preparació prèvia.

Com es porta el desgast de compartir un espai tan reduït les 24 hores?

Pepe: Al contrari, l’espai és molt gran, perquè només en som dos per uns 60 peus. Hi ha molt d’espai, molta llibertat i temps per estar sol. Àlex i jo estem compenetrats i centrats en el que volem fer.

Àlex: Quan un està dins l’altre està fora, no estàs tocant a la porta del bany per a entrar. Un dels secrets és portar el vaixell al 50%.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=O4s7iuO8occ[/youtube]

*Fotos cedides per Daniel Ferrando (Estrella Damm Sailing Team). Propietat de la FNOB

Pel seu interés hem reproduït aquesta entrevista apareguda al blog Locos por el deporte el 6 de desembre de 2010.