Entrevista a Pepe Ribes: “La Barcelona World Race és el repte més difícil al qual m’he enfrontat”

És, sens dubte, un dels grans navegants espanyols a dia de hui. La vela oceànica sembla no guardar secrets per a Pepe Ribes. A la Barcelona World Race 2010/2011 es va estrenar en la modalitat de navegació a dos circumnavegant el globus sense escales ni assistència. “Va ser un procés d’aprenentatge” per a l’alacantí, que es va embarcar, juntament amb Alex Pella, a bord de l’Estrella Damm. No va anar gens malament “l’aprenentatge”: van quedar quarts. Ara ha tornat per a guanyar.

Als seus 43 anys Ribes participarà a la seua cinquena volta al món: porta ja quatre Volvo Ocean Race i una Barcelona World Race. Aquesta vegada ho farà de la mà del britànic Alex Thomson, qui té “molta més experiència” que Ribes en la classe IMOCA 60. Els dos afrontaran el repte d’intentar guanyar aquesta regata a bord de l’Hugo Boss. Encara comptant amb “un bon vaixell i un bon equip”, Ribes no dubta a reconèixer que la Barcelona World Race és “el repte més difícil” al qual s’ha enfrontat.

En quina fase de preparació esteu?

Ara per ara, tot està bé. Acabem de completar la mesura del vaixell i hem estat provant les noves veles. Durant la regata Ocean Masters New York to Barcelona Race vam aprendre moltes coses i les estem posant en pràctica. Sobretot volem estar segurs al cent per cent de la fiabilitat de les noves veles. No és el mateix exposar-les a 15 dies de navegació que a tres mesos sense treva. I, per la meua banda, tindre la base relativament prop de casa, a una hora aproximadament, és una cosa molt bona. Cada nit puc anar a casa a veure la meua família i dormir al meu propi llit.

Esteu complint amb el calendari previst?

Esperem tindre-ho tot preparat en dos setmanes. Després ens podrem relaxar i centrar-nos en el que hem de fer durant la regata. Som un dels vaixells que ha navegat més milles, per la qual cosa hauríem d’estar preparats. Portem ací dos setmanes i cada dos dies eixim a navegar. Intentem avançar-nos a les situacions amb que haurem de bregar. Per exemple, estem contemplant diferents escenaris i formes d’eixir de l’estret de Gibraltar.

Com et complementes amb Alex Thomson?

Posem en comú tot allò après i intentem utilitzar els nostres recursos de la millor manera possible. Jo aporte la meua experiència a la Volvo i la Copa Amèrica mentre que Alex és un gran coneixedor de la classe IMOCA 60.

Quines funcions exerciu a bord?

Jo sóc un constructor de vaixells i estic especialitzat en la cura dels sistemes, així que vaig a encarregar-me d’aquests aspectes. Alex s’encarregarà de la meteorologia i la navegació. No hi ha dubte que ell té molta més experiència que jo en la classe IMOCA 60, però sé que Alex sempre escolta els meus consells i punts de vista.

Podeu guanyar?

Tenim una bona oportunitat per a guanyar. Tenim un bon vaixell i formem un bon equip. Ja veurem què passa. De moment estem centrats en què podem millorar. Tot i així, et pot passar com a mi i a Alex Pella, en l’última edició de la regata. Trenques l’enrotllador a Nova Zelanda i què fas? Mai saps què va a succeir. En aquest tipus de proves cal anar dia a dia.

Vas patir una lesió d’esquena que semblava que podia posar en risc la teua participació en aquesta regata. Com et trobes?

La meua esquena està molt millor. És genial tornar a navegar en l’Hugo Boss. La recuperació ha sigut dura, he treballat molt per a arribar en bona forma i ja porte dos setmanes navegant sense moltes molèsties. M’han cuidat i ajudat molt al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Han sigut moltes les hores que he invertit en la recuperació de la meua esquena i encara a dia de hui he de passar moltes hores al gimnàs.

Has tornat per a guanyar?

Sí, he tornat per guanyar. La primera Barcelona World Race va ser un procés d’aprenentatge, desconeixia la classe i el tipus de regata. Cal recordar que jo venia de la Volvo. Ara ja tinc certa experiència en aquesta prova i és el moment de posar en pràctica el que sé per a aconseguir el millor resultat possible.

I per què la Barcelona World Race i no tornar a la Volvo Ocean Race?

És una qüestió de temps. Al final de la passada Barcelona World Race vaig saber immediatament que volia tornar a participar en aquesta regata i guanyar-la. No tenia cap dubte sobre això. Aquest és, sense lloc a dubte, el repte més difícil al qual m’he enfrontat i per tant el més satisfactori i agradable. Només acabar la passada edició sabia que havia de repetir l’experiència. Vaig aprendre molt. És necessari conèixer tots els aspectes de la vela oceànica, com l’ajustament de les veles, els ajustos del vaixell, la distribució de pesos, autogestió i, sobretot, conèixer bé la ruta a la qual t’enfrontes. Crec que aquesta és la manera en què un pot millorar com a navegant. Conèixer tots els aspectes de la vela oceànica és la clau a l’hora d’agafar les regnes d’un projecte com aquest.

Què serà el proper, una Vendée Globe?

Fa cinc anys mirava la gent que participa en aquest tipus de regates, en solitari o tripulació reduïda, i em semblaven astronautes. Gent que fa una cosa desgavellada, una cosa que jo no podria fer mai. I ací estic. Aquests vaixells són increïbles, són els millors velers del món per a navegar en solitari. Molt millor que els de la Volvo. Naveguen bé amb vents de cara i portants. Estan fets per a donar la volta al món. La veritat és que la Vendée Globe mai va ser el meu somni, però si tinc l’oportunitat de fer-la… m’encantaria!

Pel seu interés hem publicat aquesta entrevista apareguda el 28 de novembre de 2014 a la web de la Barcelona World Race