Kyle Smith, un ninja amb cara d’àngel

Pel seu interés reproduïm aquesta notícia apareguda a la web MOTOCICLISMO.ES el 3 de desembre de 2009:

Kyle Smith, el recentment proclamat campió de la Kawasaki Ninja Cup, que es disputa al CEV, té l’aspecte d’un xiquet fràgil però durant les cinc carreres d’aquesta tercera edició de la copa monomarca nipona ha demostrat amb escreix la seua força, la seua rapidesa i la seua maduresa damunt de la Kawasaki ZX-6R.

Kyle Smith, és clar, no és espanyol, va néixer a la ciutat anglesa de Yorkshire però es va traslladar a Espanya amb 7 anys d’edat. El britànic resideix des d’aleshores a la localitat alacantina de Benissa on ha pogut celebrar, amb tots els seus veïns i amb els seus companys del Moto Club Altea, la consecució d’aquest títol.

Després de l’última carrera de València, que tancava el campionat i on es va proclamar campió de la tercera edició de la Kawasaki Ninja Cup parlem amb ell.

No semblava que t’estigueres jugant el títol en l’última carrera

La veritat és que havia d’acabar entre els sis primers i no havia de guanyar la carrera, però des del divendres jo ja sabia que tenia un bon ritme, bon ritme per a poder guanyar, però clar no volia arriscar i qualsevol caiguda o ximpleria em podia fer perdre el títol. Als entrenaments vaig fer la pole, vaig fer una bona eixida en carrera i en eixir primer sabia que si marcava el meu ritme podia guanyar la carrera. Així que millor impossible, vaig guanyar la carrera i el campionat.

Però, un ritme tan fort des de l’inici, no era córrer massa riscos?

La veritat és que comparant-me a la resta dels pilots, sempre he tingut molta confiança en les primeres voltes amb els pneumàtics Michelin una miqueta freds. Note falta de confiança per part dels altres pilots però jo sí que tinc confiança per tirar aquestes primeres dues voltes.

Què ha significat guanyar aquesta tercera edició de la Kawasaki Ninja Cup?

És el meu tercer any corrent en velocitat, el primer amb una 600cc i al començament de l’any no esperava poder guanyar-ho. És un honor. Pot ser que haja semblat en certa manera fàcil des de fora però el meu equip, el Borja Sport Team ha treballat molt fort amb la moto, que des del principi de la temporada ha anat molt bé i això ha sigut una gran ajuda.

A les carreres del CEV en les quals no hi ha hagut Ninja Cup no t’has quedat a casa. Què tal l’experiència en Supersport?

Molt bé, la veritat és que només vaig poder participar en dues carreres i em costava una mica posar la moto a punt. No vaig poder fer-ho tan bé com volia però ha sigut una bona experiència que potser em servisca per a l’any que ve, a veure si puc seguir amb Kawasaki i fer StockExtreme o fins i tot Moto2, que també m’agradaria. El premi de guanyar la Ninja Cup és una Kawasaki ZX-10, així que si no m’ix una oferta d’algun equip podria córrer amb aquesta moto en StockExtreme. Aquesta seria una opció i així aprofitaria el premi de guanyar la Ninja Cup.

Alguna dedicació especial d’aquest triomf?

Sí, vull enviar moltes forces al meu amic Néstor Jorge, que va a començar una nova recuperació. També donar les gràcies als meus pares, que m’han recolzat sempre, al meu equip, el Borja Sport Team i als meus patrocinadors.