Pepe Ribes: “El vaixell és com un xicotet jardí. Si t’agrada la jardineria sempre hi ha alguna cosa per fer”

“Als dos dies d’acabar l’etapa això ja ha passat i ja és igual el que hages guanyat. Segurament fins al lliurament de premis, el dia 8, no ens acordarem que hem guanyat l’etapa perquè estem amb el cap pensant en la següent”. Amb aquesta frase Pepe Ribes, navegant alacantí que competeix amb aquesta en la seua quarta Volvo Ocean Race, deixa clar, tres dies després d’haver arribat a Ciutat del Cap, on està el Team Telefónica: immers en la preparació de la segona etapa.

Tirant la vista enrere per mirar cap a davant

Per a preparar la següent etapa, que discorrerà entre Sud-àfrica i Abu Dhabi, és necessari tirar la vista enrere i fer repàs d’allò viscut en les primeres 6.500 milles de navegació oceànica de l’onzena Volvo Ocean Race.

“Tenint en compte que era la primera vegada que navegàvem més de 20 dies seguits el vaixell va arribar bé. Podíem eixir d’ací en quatre dies a regatejar i no passaria res. El que passa és que, com sempre, estem intentant perfeccionar coses… Un vaixell és com un xicotet jardí. Si t’agrada la jardineria, sempre hi ha alguna cosa per fer: tallar la gespa, esporgar els arbres, tirar adob… mai acaba”, explica molt gràficament Pepe Ribes.

Tots els treballs que cal realitzar ara són fruit d’una exhaustiva revisió mèdica que durant l’etapa realitza diàriament la tripulació del “Telefónica”: sistemes hidràulics, nivells d’oli, càrregues de les bateries i la seua temperatura, tancs d’oli… “En el meu cas tinc una llista amb una sèrie de coses que cal comprovar i ho faig tots els dies”, explica el de Benissa.

O revisions que es realitzen, quan arriba una mica de calma, després de d’alguns dies navegant sota condicions molt dures, fet que com reconeix el capità del “Telefónica” ha succeït en aquesta etapa “un tall de vegades. Ho vam fer en eixir de l’Estret, ho hem fet en les calmes equatorials, ho vam tornar a fer després… Ja quan vas primer vas amb la “neura” que qualsevol cosa pot passar i no vols que res et frene o et lleve poder guanyar l’etapa. Cadascú en la seua secció intenta que res puga parar el vaixell”.

De reunió en reunió

És vital que després de l’etapa es dediquen un parell de dies a reunions que permeten avaluar el rendiment de l’etapa. Després de la sessió de gimnàs, els tripulants comencen les reunions. La primera, prou llarga, sobre les veles. “Parlem de les diferents veles que hem portat i com s’han comportat, tant en forma com en velocitat; com de ràpids han pogut fer-nos les veles o el que caldria fer per a millorar en diferents rangs de vent i diferents angles”, relata Pepe Ribes.

Un descans per dinar i a seguir amb la reunió de rendiment o “performance”, que és la velocitat general del vaixell durant tota l’etapa. En aquesta reunió, celebrada ahir, han estat també Santiago Lange i el dissenyador Juan K. “Consisteix a fer un resum de quan ha anat el vaixell millor, els moments en què ha anat millor, pitjor… També està Johan Barne, la persona que ens fa les anàlisis de dades. Aquesta reunió també dura molt perquè és analitzar tota l’etapa: quan hem corregut, per què hem corregut, per què no hem corregut, per què hem corregut respecte a altres vaixells quan, quan ens han passat, quan els hem passat…”.

I hui ja, moment de posar-se a la feina i centrar-se més en la vida a bord com explica Ribes: “Les lliteres, el menjar… les coses de viure; en què podem millorar l’alimentació, com ha funcionat el sistema que fem a l’hora de portar l’aigua…”

Fent els deures per a la segona etapa

Molt al contrari del que puga semblar, tots els treballs que es realitzen ara en el vaixell no són únicament per a solucionar desperfectes o realitzar millores sorgides arran de la primera etapa sinó també es fan treballs per a adaptar certes coses a com un mateix creu que podrà ser la següent etapa.

En el cas de l’equip espanyol, ja s’ha fet un estudi de la meteorologia de la propera etapa, concloent quins seran el 70% dels rumbs de l’etapa. A Sud-àfrica, per tant, s’intentarà optimitzar el vaixell. “Els pesos, l’estabilització d’assentament del vaixell amb els pesos fixos que t’obliga la regla, veure com es poden distribuir aquests perquè siguen el més beneficiosos possibles per a aquest 70% de rumbs que anem a tindre en la següent etapa… En definitiva, cal fer un tall de treballs en el vaixell amb la finalitat d’acomodar aquests pesos al que van a ser els rumbs predominants”, relata Pepe Ribes.

Però a Ciutat del Cap només hi haurà 12 dies més per estar a terra, és possible fer tot això en aquest marge de temps? En opinió de l’alacantí “mai hi ha temps suficient per fer-ho tot. Hi ha treballs que serà impossible fer i caldrà deixar per a la següent vegada, o siga, que s’intenta establir prioritats en funció del que creiem que més velocitat i comoditat ens va a donar”.

En 11 dies, la regata costanera. En 12, l’eixida

“En aquesta regata no hi ha relaxació possible”, diu Pepe Ribes mentre treballa a l’interior del “Telefónica”. És clar que en la seua ment ja estan els propers sis punts en joc: “Primer tenim la regata costanera, que és una assignatura pendent on hem de millorar”. Serà el 10 de desembre.

L’endemà: l’eixida. I com recorda Ribes: “Les etapes valen el mateix. És igual que siguen 7.000 milles, 3.000, 2.000 o que siguen 1.000 milles… Valen els mateixos punts i no hi ha lloc per a la relaxació. Cal estar pensant sempre com podem córrer més en la següent etapa o com reforçar els rumbs en els quals no ens sentim ràpids contra els altres vaixells, com podem atacar i com ens podem defensar”.

Vídeo resum de la 1a etapa

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Oq2LES92uXA[/youtube]