Pepe Ribes: “És com fer surf amb ones de 30 metres”

Amant de les emocions fortes, Pepe Ribes (Benissa, Alacant; 34 anys) és el proa del Movistar, el que es puja al pal de 34 metres per a esbrinar la direcció dels vents qualsevol que siga l’estat de la mar. L’amistat del seu pare, que tenia una ferreteria, amb els amos de les drassanes de Calp va marcar el seu futur. Va estudiar per a delineant, però la seua passió pels vaixells el va dur a convertir-se en patró de cabotatge.

Pregunta. Què va ser el pitjor que li va passar en la seua anterior participació, el 2001?

Resposta. Desembarcar un tripulant amb un bloqueig intestinal. Estàvem en l’Índic i el xic es va passar huit dies sense menjar. Li vam injectar per vena menjar i beguda. Ens desviàrem al nord perquè des d’un avió ens llançaren subministraments mèdics i vam parar a Austràlia per a desembarcar-lo.

P. I el millor?

R. El tipus de navegació, de zero a 50 nusos, pels cinc mars més importants. Sobretot, en les dues etapes del sud, en les quals es navega pels 40 Rugientes, per on passen totes les borrasques, la zona del paral·lel 40, per l’Índic i pel pacífic, el Cap de Hornos, el de Bona Esperança… Es donen condicions de vent i de mar que no es donen en cap altre lloc. És com fer surf amb ones de 30 metres. Pots passar-te una setmana navegant amb 40 nusos i ones de 30 metres, descomunals.

P. No es mareja mai?

R. Mai. I això em permet suplir altra gent que es mareja. Sempre he pensat que era una cosa psicològica, però tinc companys excel·lents navegants que, facen el que facen, es maregen.

P. Com és el Volvo 70?

R. És una classe nova en la qual estem no sense control, però sí al límit. Perquè han baixat a 10 el nombre de tripulants. Però, en canvi, les veles són molt més grans. El vaixell té molta potència per la quilla pivotant.

P. Favorits?

R. Els australians no tenen molts diners, però els altres sis tenen el potencial de guanyar. Nosaltres hem començat amb antelació. Tenim moltes milles. Però les tripulacions són totes molt experimentades, de primera divisió.

P. Ha de ser un tipus dur?

R. Sí, físicament i mentalment. La convivència… És com viure 10 persones en un apartament de 10 metres quadrats. El menjar i l’aigua són dolentes, el vaixell és molt difícil de navegar i, si fa mal temps, no pots dir “anem a parar-nos o a baixar les veles” perquè saps que l’altre no ho va a fer.

P. Com és un proa?

R. És molt físic. Estem a més de 30 metres, canviant veles o alguna revisió en el pal. Com s’està ací dalt? Acollonat. És la línia tan fina que divideix el gaudi del risc, que, com més vas per ací, més t’enganxa. Has de ser àgil, amb molts reflexos i experiència per a veure situacions de risc.

P. Diferències respecte a la Copa de l’Amèrica?

R. Això és navegar de debò. La Copa de l’Amèrica és un sprint. És com un treball d’oficina: arribes a les vuit i te’n tornes a les sis.

P. En quines etapes vol participar?

R. En totes. El vaixell és tan exigent que ens anem a lesionar. Jo ja em vaig trencar dues costelles, el cúbit i el radi: estava en el pal, em va copejar una ona i vaig xocar contra el pal. I això va a passar. Per això pensem que va a haver molt d’intercanvi de gent.

P. La clau?

R. Salvar el material i aixecar el peu de l’accelerador per a evitar el risc de la tripulació.