Pepe Ribes: “Per a donar la volta al món cal estar un poc boig”

El regatista de Benissa es mentalitza per a la Volvo Ocean Race, una regata extrema que duu a les persones al límit de la seva resistència.

Pepe Ribes és l’únic valencià que participarà aquest any en la Volvo Ocean Race, la regata que dóna la volta al món en vaixells capaços d’anar a més de 40 nusos de velocitat i amb vents extrems superiors a 50 nusos. Duu tota la vida vinculat als velers i el que és evident és que li agrada navegar en condicions complicades.

-Què fa un tipus forjat al Mediterrani navegant pel Cabo de Hornos?

-Doncs no sé, m’agrada navegar. No s’assembla en res a la Mediterrània, però m’encanta navegar en aquestes condicions tan dures i, sobretot, amb aquest tipus de vaixells que van tan ràpids. És un luxe poder anar per allí amb velers com el Movistar.

-Almenys, tracta de passar-lo el més ràpid possible?

-És passar el més ràpid possible amb gent molt bona amb la que saps que tens el mínim perill. Si anàrem allí amb una colla d’amics, no tornaríem ni la meitat.

-Com explicaria el que és navegar al Cabo de Hornos?

-Molts dies penses que vius un descontrol. Tens la sensació que ací ens anem a morir i que va a passar alguna cosa.

-No es conforma amb regatejar a la Mediterrània, ara que està de moda?

-A mi m’agrada la vela extrema. Navegar en tot tipus de condicions i en tot tipus de mars. A aquesta competició se sap al que es ve.

-Sap que algú pot morir i encara així es planteja anar?

-Quina pregunta! Però algú pot morir al carrer també. Ja li dic que amb la gent que es navega és amb la gent amb què menys riscos tens de morir.

-Els altres pensaran els mateix de vostè?

-Només sé que vaig ací i estic confiat. Sé el que hi ha i el que em vaig a trobar. Em produeix respecte però no em fa por.

-Però, confien en vostè?

-Crec que si, però jo també confie en els altres.

-Quines condicions cal tenir per a donar la volta al món?

-Cal estar un poc boig…

-Com es viu en una regata que dura gairebé un mes en un vaixell de menys de 25 metres de llarg?

-Doncs imagine’s una gossera amb 10 santbernats que els fas córrer esprints tot el dia; que no es dutxen i no es renten i que mengen del mateix plat i dormen al mateix llit…

-El seu comportament és proper al sado?

-No sé si és sado, però aquesta prova és la més dura de navegar.

-La convivència deu ser molt difícil?

-La convivència és dura però en veritat no hi ha molta convivència. Et creues amb molt poca gent.

-En 20 metres…

-En 20 metres et creues amb poca gent, perquè hi ha dos grups, els de guàrdia i els que dormen. Mai estàs amb més de sis persones… Com els horaris són tan estrictes no estàs lliure i si ho estàs, estàs dormint.

-No hi ha xerrada sota les estrelles?

-Xerrada no hi ha, i menys amb gent estrangera, perquè és un altre tipus d’humor. Si fórem 10 espanyols seria diferent. De guàrdia no es pot parlar de coses personals amb un company, està prohibit. Quan estàs baix et creues 15 paraules mentre menges i després te’n vas al teu sac a dormir.

-Com preparen la regata que comença dins d’un mes a Galícia?

-Entrenant des de les set del matí a les sis de la vesprada i engolint tot el dia.

-Menja per obligació?

-Sí, he hagut d’engreixar més de 12 quilos sobre el meu pes per a estar preparat de cara a la carrera.

-Què és el que més troba a faltar quan està a l’aigua?

-Menjar…

-Menjar dignament…

-Menjar alguna cosa que es puga mastegar, com la carn. Com són farinetes tot el que menges, el que esperes és alguna cosa a la qual li pugues clavar la dent.

-Què farà quan acabe la Volvo Ocean Race?

-A l’endemà pujaré en un altre vaixell.

-Per a estar huit mesos a l’aigua cal estar lliure socialment?

-No es crega, sóc l’únic fadrí en l’equip Movistar, però si és cert que és molt dur. Jo normalment em passe 250 dies fora de casa.

-I la família?

-Jo no tinc família. Tinc pares i núvia, però no tinc res que em lligue. La meua xicona se’n ve amb mi quan pot, però jo no he de dur cap xiquet a l’escola. I els meus pares quan poden vénen a veure’m també.

-On està la seua “casa”?

-El temps que tinc lliure EL passe entre Benissa i Barcelona.

-Té una casa pròpia?

-A Benissa, però la tinc llogada.

-A més, quan està a casa només va a dormir…

-Per a ser-li sincer, no sé ni el que tinc a la nevera en Sanxenxo.

-Quan va a parar de fer això?

-No ho sé. Crec que em queda aquesta i potser la propera dins de quatre anys. Encara que si m’arriba una oferta milionària de Copa Amèrica i és a València… (mig de broma mig de debò).

-Vostè va estar a l’equip +39 en els actes 2 i 3 de la Louis Vuitton a València.

-Allò va ser un fet puntual, necessitaven un proa i jo els vaig ajudar, però no hi ha res més.

-Es planteja competir a València el 2007?

-Tinc un precontracte amb el +39 per a estar amb ells a València, però ara no pense en això.

-Però, no li agradaria estar amb l’equip espanyol?

-Encara és prompte per a parlar. El meu precontracte amb els italians es pot trencar pagant una xicoteta quantitat de diners. No hi hauria massa problemes per a solucionar-lo.

-Quines diferències troba entre la Volvo i la Copa Amèrica?

-Tinc un amic que fa una comparança molt gràfica. Diu que el que nosaltres estem fent és com pujar al Everest i que la Copa Amèrica és com anar al rocòdrom.

-I vostè, quina idea té?

-Jo crec que estar a la Copa Amèrica és més com un treball d’oficina. Aquest és el dia a dia. És un altre tipus de navegació.

-Sembla que no li motiva excessivament. És perquè ja ha competit dues vegades, el 1995 i 2000, i ja sap el que això significa…

-Si que em motiva molt, però sobretot navegar en match race, que m’encanta. Però si després vas A la Copa Amèrica amb un equip normal i t’enfrontes a l’Alinghi no és bonic el match race perquè no hi ha color. M’agrada la competició dura.

-Què creu que suposa la Copa Amèrica per a València?

-Crec que li va a suposar, no només a València sinó a tota Espanya, un reconeixement internacional. Però a part ens va a ajudar a que l’afició a la vela cresca en tindre un esdeveniment d’alt nivell. Només cal veure els molls de València per a adonar-se de l’important que va a ser.

-Què li diria als escèptics?

Els diria que es fixen només en la quantitat de periòdics que parlen diàriament de València en tot el món.

-Vostè ha estat a San Diego i a Auckland en la Copa Amèrica. Com es viu en una ciutat aquesta competició?

-Auckland i San Diego eren dues ciutats relaciones amb la vela històricament. València ho estava menys, pel que es va a produir un desenvolupament molt més gran que en les altres dues.

-Li preocupa que la competició acabe el 2007 i que en la Comunitat no es valore l’esdeveniment?

-Si això passa, haurem fallat tots els que estem relacionats amb la vela en la promoció de l’esdeveniment.